19/02/2017

L'obscura vitalitat del monstre

2 min
L’obscura vitalitat del monstre

M'agrada molt una història que fa temps em van explicar i que imagino -o vull imaginar- que és veritat. Rememorada vertiginosament és fàcil d’exposar i difícil de recrear. Parlem dels primers anys del segle XVI, després dels grans viatges de descobriment. Al rei de Portugal li van regalar un rinoceront transportat des de l’Àfrica. A Roma algú li va dir al Papa que el rei portuguès tenia un unicorn. Ple de curiositat, el Papa se’l va fer regalar, a canvi de l’atorgament de determinats favors. El rinoceront va ser hoste d’un vaixell que anava de Lisboa a Civitavecchia. El vaixell va naufragar després d’una tempesta al golf de Lleó. Restes del naufragi van arribar a les platges de la Ligúria, entre les quals el cadàver del rinoceront. Per calmar la còlera del Papa van dissecar el cadàver i el van enviar a Roma, com si fos l’unicorn originari. A Roma el va dibuixar un pintor de Nuremberg i va enviar els dibuixos a un amic d’aquesta ciutat. L’amic era Dürer i, a partir d’aquests dibuixos, va gravar el famós Rinoceront.

Una gran història. Si més no, un exemple il·lustre de la fascinació de l’home pel monstre, una fascinació que recorre tots els graons de l’escala que comunica l’infern amb el cel. El Papa, almenys a l’inici de la història, va representar-se el rinoceront com el més celeste dels monstres, un unicorn. No sabem com va reaccionar després, en veure el cadàver dissecat. Però el monstre, el rinoceront, també ha estat representat com una criatura infernal que desperta la nostra atemorida atenció. Sovint el monstre és un símbol de vitalitat respecte a la impotència humana.

A Ca’ Rezzonico, a Venècia, hi ha un petit oli que il·lustra molt bé l’ambigua fascinació de l’home enfront del monstre. L’exhibició del rinoceront, de Pietro Longhi. Longhi, exquisit cronista de la lenta però implacable marxa de Venècia cap a la decadència, divideix el petit oli en dues meitats: a la part superior, en segon pla, els espectadors, emmascarats alguns d’ells, mostren una hieràtica expectació; a la part inferior, en primer pla, apareix el rinoceront amb una obscura vitalitat que contrasta amb la pal·lidesa del seu públic. A les cavernes de la consciència humana sempre hi brilla el monstre amb una inquietant llum pròpia.

stats