Segona Guerra Mundial: com explicar l'horror nazi

La llibreria La Memòria, que va obrir les portes fa pocs anys al cor del barri de Gràcia, no està especialitzada en novel·la històrica, però sí que dona molta importància a la història, a més de la narrativa dels segles XX i XXI. Una de les seves singularitats és com estan presentats els llibres a les prestatgeries. “No establim classificacions per gèneres: literatura, assaig, poesia…”, diu Xavier Cortés, que juntament amb Mireia Gispert, és responsable de la llibreria. “La nostra classificació és per períodes històrics i àmbits geogràfics: els gèneres els barregem, volem crear complicitats entre els llibres. Paul Preston comparteix lleixa amb Mercè Rodoreda, i Irène Némirovsky amb Antony Beevor”.

Xavier Cortés és un apassionat de la novel·la històrica, que considera un complement imprescindible als llibres d’assaig escrits pels historiadors més eminents. En el cas de la Segona Guerra Mundial i el nazisme, hi ha molts llibres d’assaig apassionants que es llegeixen com una novel·la -només cal recordar les moltes obres sobre el període d’Anthony Beevor-, però, com diu Cortés, de vegades “no n’hi ha prou amb l’anàlisi i la interpretació freda dels fets”. “La bona literatura ens forneix d’històries en què les relacions i les passions humanes, la mentalitat i la visió del món dels homes i les dones d’una època determinada tenen un paper fonamental”, afirma. Sobre aquest període, el Xavier proposa la lectura de Lliçó d’alemany, de Siegfried Lenz (Club Editor, 2016), que ofereix una visió crítica, escrita per un alemany, cal remarcar-ho, de la història d’Alemanya durant el període més convuls de la seva història. El petit poble del nord del país on té lloc la trama de la novel·la és un microcosmos del que passa a la resta d’Alemanya. A partir d’una anècdota real, la prohibició que impedia pintar als artistes expressionistes alemanys, com ara Emil Nolde, considerats tots ells pintors degenerats, Siegfried Lenz, un dels millor narradors del segle XX alemany, construeix una història extraordinàriament ben tramada.

El fill d’un policia, Siggi Jepse, ha d’escriure una redacció sobre el tema “Les alegries del deure”. El noi decideix explicar la història del seu pare, un policia que ha de complir el deure, no sabem si alegrement, de vigilar que un amic artista no pinti. “El policia és el paradigma de la societat alemanya durant l’època nazi, una societat que no es qüestiona el que està passant i en què, si algú ho qüestiona, en surt escaldat; una societat que té l’obligació de complir, alegrement o no, el deure que imposen els que ostenten el poder. En un petit poble alemany, una munió de personatges esdevenen arquetips del que és l’Alemanya en l’època nazi”, explica Xavier Cortés. I subratlla que “els personatges són molt potents, però, a més, són creïbles”.

El tema del nazisme i de la Segona Guerra Mundial ha donat per a molt en la literatura i, de rebot, en el cinema. Moltes novel·les escrites sobre el tema, en alguns casos per autors que hi van participar d’una manera o d’una altra, han triomfat a la pantalla gran, però sempre està bé recuperar la versió original en paper. És el cas, per exemple, d’ El arca de Schlinder (Edhasa), de Thomas Keneally, publicada el 1982; ¿Arde París? (Planeta), de Larry Collins i Dominique Lapierre, del 1964; L’imperi del sol ( Edicions 62), de J.G. Ballard, del 1984; Escorxador-5 (Proa), de Kurt Vonnegut, de 1969, o l’impescindible El timbal de llauna (La Butxaca), de Günter Grass, publicat el 1959.

Jonathan Littell recorre a la mitologia grega a 'Les Benignes'

Paideia és una llibreria situada al rovell de l’ou de Sant Cugat. Adela Nogueira, que hi treballa des de fa anys, omple totes les estones lliures amb lectures per poder recomanar llibres a consciència. L’obra amb què Jonathan Littell va guanyar el Goncourt l’any 2006, Les benignes (Quaderns Crema, 2007), la recomana tot sovint perquè no deixa indiferent. Les benignes, també dites Erínies, són les deesses de la mitologia grega que distingeixen els innocents dels culpables, i el seu judici plana sobre un llibre esfereïdor sobre l’horror nazi i les seves complicitats culpables. “És un llibre ben documentat; hi apareixen les matances durant la invasió de l’URSS, la Batalla de Stalingrad, els camps de concentració, el Berlín bombardejat i destruït amb el Führer al seu búnquer poc abans de morir…”, explica Nogueira. “I mostra excel·lents retrats de personatges com Himmler, Eichmann, Heydrich o Hoess”.