Publicitat
Publicitat

Temps de flors El riu Llobregat s'omple de colors

Les actuacions de l'Àrea Metropolitana de Barcelona han permès el retorn d'arbres i plantes autòctones en l'últim tram del riu Llobregat. Unes millores que ofereixen un pulmó verd a prop de la ciutat

On hi havia abocaments ara hi ha xops, àlbers i freixes; on només hi havia canya s'han fet importants esforços per potenciar el retorn del canyissar i la salzeda de sarga, i on els camins eren pobres i homogenis de vegetació ens trobarem espècies típiques ruderals que ens ofereixen flors de color groc, lila i blau. Aquest és l'aspecte que presenta en aquesta època de l'any el tram final del riu Llobregat, un espai tradicionalment malmès per l'activitat humana i que gràcies a l'acció de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha recuperat la vegetació típica de la zona, caracteritzada sobretot pel bosc de ribera.

Un passeig per olorar

Montserrat Arbiol és tècnica del departament d'Espais Fluvials de l'AMB i parla de la transformació, pel que fa a flora, del Llobregat. Ens proposa fer un recorregut imaginari des del Pont del Diable de Martorell fins al delta del Llobregat per observar la important transformació que s'hi ha portat a terme: "La vegetació d'un territori no és immutable, sinó que canvia al llarg del temps, ja sigui a causa de fenòmens naturals o arran de l'activitat de l'espècie humana. I en aquesta última, el Llobregat n'és un exemple clar", explica.

Una de les primeres coses que veurem caminant direcció mar és la restauració de l'arbrat perdut arran de les obres de les grans infrastructures viàries (AVE, A-2), que van ocupar l'espai del riu i van fer desaparèixer la vegetació que hi havia: "Qui s'hi fixi veurà alguns arbres grans tocant les aigües del riu, però també un gran nombre d'arbres més petits, com salzes, pollancres, àlbers, tamarius, oms i freixes que l'AMB ha estat plantant per tal de recuperar el bosc de ribera", explica la Montserrat.

Si en aquest passeig fluvial afinem una mica més la vista, vora el camí hi trobarem espècies típiques ruderals que estan en ple procés de floració: "Per exemple, el card marià de color porpra, que pot arribar als dos metres d'alçada, i la ravenissa groga, una herbeta molt comuna que fa una flor de color groc. Els fruits són beines primes que recorden un collar de perles o bé una eruga, d'aquí el seu nom, erucastrum , i finalment la xicoira, una planta que pot arribar a un metre d'alçada i que fa una flor blava. La xicoira s'ha cultivat sempre i la seva arrel torrada s'ha arribat a utilitzar com a substitut del cafè", explica.

Treball constant

Recuperar un espai natural no és una tasca senzilla. Després de plantar comença un llarg i costós procés perquè la vegetació creixi i s'estabilitzi en un determinat espai: "El manteniment ha de ser acurat -diu la Montserrat-, s'ha de regar durant el període d'implantació; s'han de protegir les plantacions de les pastures dels ramats; reposar-les si el riu se les emporta, i controlar la canya invasora perquè no les ofegui". Per això, afegeix, l'AMB "es planteja una important gestió de manteniment de l'espai fluvial que n'asseguri la recuperació". Un exemple en aquest sentit ha estat la feina feta a les basses de recàrrega a l'aqüífer de Ca n'Albareda, on s'ha eliminat la canya per convertir la zona en un aiguamoll amb gran potencial per a la recuperació d'espècies animals. També s'han fet altres actuacions, com la creació de wetlands , bassetes que aprofiten l'aigua de pluja recreant ambients humits. En aquestes zones s'hi han plantat espècies aquàtiques com els lliris grocs o les bogues, cosa que ha afavorit l'establiment de fauna associada.

Com a premi, cireres!

Acabem l'itinerari vorejant l'últim meandre del riu. Al marge esquerre s'hi ha recuperat un espai on avui hi creixen àlbers, xops i freixes. Finalment, el camí fins al mar va resseguit per un conjunt d'arbrers fruiters, també replantats per l'AMB, com ametllers, figueres i cirerers, que ofereixen fruits als animals i, per què no, als visitants.e