Misc 01/06/2013

Mira! Papallones! Descobrir-les al Llobregat

Les actuacions fetes a la llera del riu han propiciat l'increment d'algunes famílies d'aquests invertebrats. Una presència símptoma de bona salut mediambiental

Gemma Castanyer
3 min

La papallona reina, també coneguda com a papilió ( Papilio machaon ), és una papallona diürna, de franges grogues i negres, amant de la ginesta i les flors d'anís i de fonoll; és vistosa i molt grossa comparada amb la blaveta o dos punts ( Polymattus icarus ), un lepidòpter característic per la seva reduïda mida i, en ocasions, difícil de catalogar. Totes dues espècies, junt amb la blanqueta de la col o papallona de la col (Pieris brassicae ), són ara més fàcils d'observar als Espais naturals del delta del Llobregat, una zona de 90 hectàrees formada pels estanys de Cal Tet i Ca l'Arana. "Són algunes de les espècies que s'han incrementat en els últims anys", explica Xavier Santaeufemia, tècnic de conservació de la biodiversitat del Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat. Que hagin incrementat en nombre és símptoma de bona salut mediambiental, i també ens aporta valuosa informació sobre la fauna i la flora de l'entorn més immediat: "La papallona és un excel·lent bioindicador. Si hi és podem deduir l'existència d'altres invertebrats, d'algunes famílies d'ocells i de les plantes i flors que necessiten per viure i reproduir-se", apunta.

La recuperació del paisatge riberenc així com la millora de la qualitat de l'aigua i del seu curs executades al Parc Riu Llobregat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) han ajudat a fer que espècies com la blaveta o la blanqueta de la col consolidin el seu hàbitat i es reprodueixin amb facilitat. "Abans de les obres, la vegetació era molt simple i homogènia. Gràcies a la nova vegetació de ribera espècies com la papallona reina troben en el fonoll o la ginesta una font d'aliment inesgotable", explica Albert Escayol, monitor de natura i guia de la sortida Les papallones diürnes del delta del Llobregat del 19 de maig, organitzada, entre altres, per l'AMB.

De fet, cada espècie de papallona s'associa a un tipus de planta per fer la posta. Per tant, com més espècies trobem en un espai, més complexa en serà la flora, afegeix Constantin Stefanescu, un dels màxims experts del país en la matèria, coordinador de l'àrea de recerca de lepidòpters del Museu de Ciències Naturals de Granollers. "Si el paisatge es degrada, les papallones no poden desplaçar-se i es donen descensos de població o fins i tot extincions", apunta.

Diversitat animal

La transformació del tram metropolità del riu, una de les fites aconseguides per l'AMB, no només ha afavorit el nombre i la varietat de papallones sinó també la recuperació d'altres espècies animals pràcticament extingides. Un dels casos més cridaners és el de la gavina corsa ( Laurus audouinii ), una de les espècies de gavina més escasses al món, amb el tors i les ales d'un gris clar i el bec de color vermell: "Fa vint anys pràcticament no n'hi havia. Avui tenim una colònia de fins a 600 parelles de gavina corsa al delta del Llobregat", diu Santaeufemia.

Al costat de la gavina corsa, la tortuga de rierol o tortuga autòctona (Mauremys leprosa ) ha incrementat en població gràcies a la millora de la qualitat de l'aigua. És una espècie amenaçada sobretot per la competència d'espècies introduïdes per l'home, com la tortuga americana.

El tram final del Llobregat s'ha convertit també en bressol de nombroses espècies d'ànecs i ocells fa un temps difícils de veure o absents. Com l'esplugabous ( Ardeola ibis ), que ha trobat en les basses de Can Dimoni un hàbitat idoni per anar-hi a dormir.e

stats