A LES PERSONES QUE, a un moment de la nostra vida, vàrem passar per una escola religiosa on t'obligaven a agenollar-te davant el confessor, se'ns feia saber que no bastava demanar perdó pels 'pecats' que haguéssim pogut cometre. Ens deien que aquest acte de contrició no tenia cap validesa si no anava acompanyat d'un ferm propòsit d'esmena. Els ho hauríem de recordar als caps dels governs que més ens incumbeixen. D'una banda, a Mariano Rajoy quan el sentim demanar perdó per la corrupció, perquè retirar el carnet del partit als presumptes corruptes sembla només una operació de maquillatge quan des dels més alts càrrecs fins al finançament de la formació política, passant pel trànsit de sobres amb diners i comptes a paradisos fiscals, obren els informatius dia sí i dia també. Més aquí, al president José Ramón Bauzá, perquè demanar disculpes al món educatiu, com va fer fa una setmana al Parlament, per després continuar 'erre que erre' amb els principals motius que provocaren el conflicte i que l'han mantingut viu tot el curs passat i també aquest tampoc no demostra cap propòsit d'esmena. Perquè, encara que la consellera Núria Riera faci una reunió darrere d'una altra, i mantengui una actitud de correcció que és d'agrair, el cert és que no s'esmena res, ni sembla que hi ha hagi cap intenció en aquest sentit. Simplement, calmar les aigües i que les tempestes no esquitxin les eleccions.
