TRAGÈDIA FERROVIÀRIA A SANTIAGO
Misc 04/08/2013

La solitud del maquinista

La responsabilitat penal de l'administració només es justificaria si es demostrés una errada en la seguretat

Laura Díaz-roig
3 min

BarcelonaFrancisco José Garzón ja és tristament conegut a tot l'Estat com el maquinista del tren protagonista d'un dels pitjors accidents ferroviaris de la història d'Espanya. De moment, és també l'únic imputat pel descarrilament de Santiago de Compostel·la, que va provocar 79 morts i més d'un centenar de persones ferides.

Aquesta ha estat una setmana clau per aclarir els últims moviments de Garzón abans de l'accident. Per ara, el jutge que instrueix el cas, Luis Aláez, se centra en la conducta presumptament negligent del conductor, és a dir, la velocitat a la qual conduïa el tren -190 km/h- per un tram on el màxim permès era de 80 km/h. Divendres es va fer públic, gràcies a l'exhaustiva anàlisi del contingut de les caixes negres del comboi, que en el moment en què va sortir de la via el tren anava a 179 km/h (Garzón ja havia activat un dels frens d'emergència). Ni tan sols l'aparició d'una segona persona a l'escena prèvia a l'accident -l'interventor, que viatjava al mateix tren i que va trucar al maquinista pocs segons abans del descarrilament- ha desviat l'atenció sobre Garzón. Aquesta trucada -imprudent també, ja que els manuals aconsellen no agafar el telèfon en punts conflictius com aquell- va coincidir amb el primer senyal sonor que alertava el conductor de la proximitat del revolt d'A Grandeira. Ell, però, encara va trigar un minut a penjar el telèfon.

Una combinació d'imprudències que van tenir el pitjor dels resultats. "La gravetat de la negligència no té res a veure amb el resultat, sinó que depèn de la conducta", explica l'advocat penalista Carles Monguilod, que defineix imprudència com "no preveure el que és previsible ni evitar el que és evitable". Monguilod va defensar els propietaris del catamarà turístic L'Oca , que va naufragar l'any 1998 a l'estany de Banyoles i va provocar la mort de 21 jubilats francesos. Diu que en casos de mort per negligència greu el Codi Penal preveu penes de fins a un màxim de quatre anys, mentre que si és lleu pot ser només una multa.

El Codi Penal és poc clar a l'hora de diferenciar una imprudència lleu o greu. "En aquest sentit, hi ha inseguretat jurídica. El Codi Penal no fixa uns criteris, sinó que és de lògica i sentit comú", diu Monguilod, que reconeix que en aquest cas tot apunta a una negligència "bastant greu", ja que, a més, es tractava d'un conductor experimentat.

Sobre la trucada de l'interventor, assegura que malgrat que el pogués distreure sembla que en un principi és un fet independent. "Alguns sectors jurisprudencials diuen que, si hi ha una conducta negligent capital, les petites sumes no tenen transcendència perquè no afecten el resultat: la causa principal és la velocitat inadequada", recorda.

A banda de la responsabilitat del maquinista, que en aquest cas sembla clara, l'advocat subratlla que cal analitzar el paper de Renfe i Adif -que, en tot cas, sí que seran responsables civils- per veure si "tenien obligació o no d'establir un altre sistema de seguretat".

Mesures necessàries

El sistema de seguretat del tren va avisar fins a tres cops el maquinista que havia de frenar fins als 80 km/h, però aquella part de la via, com que és convencional, no utilitza el sistema de seguretat més modern, que preveu una frenada automàtica. "Per poder plantejar una responsabilitat penal de l'administració (o de l'encarregat en matèria de seguretat) s'ha de poder sostenir que era conscient que al punt hi faltaven mesures de seguretat i que no va posar tots els mitjans necessaris per evitar la font del perill", explica Olga Tubau, que assegura que en aquest cas queda "molt difusa" perquè és una via per on han passat molts trens sense que mai abans hi hagués hagut un accident.

"És objectiu que és un tram més complicat, però la mesura de seguretat que es va determinar per controlar el perill havia resultat correcta fins ara: s'havia de reduir a 80 km/h quilòmetres abans del revolt", recorda. Tubau, que també va defensar un imputat en el cas del catamarà L'Oca , detalla que en aquests casos s'ha de tenir en compte "el principi de confiança". "Es posen les mesures necessàries (prohibit parlar per telèfon, obligació de reduir, un maquinista auxiliar, etc.), però és una activitat de risc, no es pot preveure tot", diu, tot i que subratlla que la confiança no pot servir "per desentendre-se'n".

stats