Les noves aplicacions de la garrova

Els conreus abandonats

El 30,7% de les hectàrees de cultiu estan abandonades

SEMILLA ha publicat les estadístiques agràries corresponents a l’any 2014, una bona cosa, perquè disposarem d’una eina que aporta informacions útils per entendre l’evolució del nostre sector primari. Entre altres coses, l’estadística demostra la gran importància que han tingut i tenen el cultius llenyosos a les Balears: 51.908 hectàrees en plantació regular d’ametlers, garrovers, oliveres, figueres, cítrics, vinya i arbres de fruita dolça. L’interès del tractament que en fa l’anuari és que ens informa que d’aquestes terres plantades d’arbres, en producció sols hi ha 35.929 hectàrees, la qual cosa ens fa saber que 15.979 hectàrees, un 30,7%, no estan en producció perquè estan abandonades o es dediquen a l’autoconsum. Saber que tenim un percentatge tan elevat de terres plantades d’arbres i abandonades, exposades a passar a tenir altres usos no agraris, ens ha de fer reflexionar sobre les possibilitats i la conveniència de tornar a posar en producció les superfícies perdudes.

Una ajuda al sector porcí

Els porcs quasi han desaparegut de les ramaderies insulars

Un dels misteris de la ramaderia balear és la desaparició de les explotacions porcines. Si George Sand tornàs a Mallorca, se sorprendria de no trobar aquells porcs mallorquins que tant la molestaren en el trajecte cap a l’illa. O li cridaria l’atenció trobar-ne tan pocs. Per quin motiu els porcs s’han fet esquius i han quasi desaparegut de les ramaderies insulars? Hi ha dues raons que expliquen la deserció porcina: la constitució d’una sobrassada amb identificació geogràfica que utilitza carn de fora i, en segon lloc, els majors costos de l’engreix derivats de la insularitat, agreujats a partir de l’entrada a la UE. Ara el Govern, per pal·liar una mica la situació, ha aprovat una ajuda per a les explotacions que efectuïn la seva reposició amb porcastres o amb mascles destinats a la reproducció de producció pròpia, procedents d’explotacions indemnes de la malaltia d’Aujeszky, o d’explotacions de porc negre inscrites a l’Associació del porc negre mallorquí.

L’agricultura ecològica

Creix la comercialització d’aquests productes

L’agricultura ecològica a les Balears és una realitat consolidada, i no tant per la superfície o pels operadors inscrits en el Consell Regulador com pel volum creixent de comercialització de productes locals amb la certificació ecològica. La producció hortícola en ecològica es manté i puja, com els conreus d’ametlers i garrovers i els conreus de cereals i farratges. En canvi el producte transformat és escàs. I, a vegades, quan es transforma i s’envasa, no és amb ingredients locals. També han augmentat molt les botigues especialitzades en aliments ecològics i algunes cadenes de supermercats han demostrat sensibilitat cap a l’alimentació ecològica.

La garrova

Es fa molta investigació per aprofitar-ne les propietats

A les Balears es produeix el 20% de la garrova de l’Estat, que n’és el primer productor mundial. De poc ençà s’està fent molta feina d’investigació per aprofitar les propietats excel·lents del producte. Les aplicacions de la garrova són múltiples: pinsos per a animals, extractes de garrova usats com a edulcorants naturals, substituts del cacau, productes dietètics, infusions... El garroví obre un altre ventall d’aplicacions en la producció de gomes alimentàries, agents espessidors i gelificants, molt utilitzat en els gelats. Ara la recerca s’ha orientat a la producció de fibres dietètiques insolubles de gran eficàcia en la prevenció del colesterol. Es tracta de fibres riques en lignina i polifenols, amb efectes milloradors de la digestió, del metabolisme del colesterol i de gran potencial antioxidant. Ara veurem si, tot plegat, ajuda a la valorització de la garrova de les Illes.

Varietats de l’ametler

Se n’han plantat 4,3 hectàrees amb 14 castes noves

L’experimentació agrària a les Illes Balears sempre ha anat de rodolons. Tot i els il·lustres precursors en aquest àmbit (Satorres, Estelrich, Rul·lan, Mestre...), la recerca i l’experimentació agrària han estat abandonades de la mà de déu. Per aquest motiu s’ha de celebrar el camp experimental de noves varietats d’ametler posat en marxa a Xorrigo. El projecte consisteix en la plantació de 4,3 hectàrees d’ametlers amb 14 noves varietats de floració tardana. Les varietats a assajar són varietats obtingudes en els programes de millora de centres d’investigació estatals i de França, i noves varietats sorgides fa poc com la Soleta, Belona, Marta, Antonieta, Tarraco, Marinada, Constantí, Masbovera, Glorieta, Lauranne i Ferragnes. Un cop més, però, es troba a faltar en la iniciativa un millor aprofitament del patrimoni genètic insular.