Publicitat
Publicitat

"Sense les nostres crides No hi haurien donants"

El Guzmán, que viu al País Basc, només tenia cinc anys quan li van diagnosticar leucèmia. Després de dos interminables anys de sessions de quimioteràpia, el 2009 els metges li van donar l'alta

El Guzmán, que viu al País Basc, només tenia cinc anys quan li van diagnosticar leucèmia. Després de dos interminables anys de sessions de quimioteràpia, el 2009 els metges li van donar l'alta. Només havia de passar controls mèdics cada tres mesos. "Va ser com cantar victòria", explica el seu pare, Jolo Sábada. L'alegria, però, va durar poc. Aquest mes de maig, després d'un control rutinari, els metges van comunicar a la família que havia tornat a recaure. "És la paraula maleïda", assegura el Jolo. Aquesta vegada, però, no n'hi havia prou amb les sessions de quimioteràpia, sinó que la recuperació del Guzmán, que ja té onze anys, requereix un trasplantament de medul·la òssia.

El primer que va fer la família és mirar si la seva germana era compatible. "Hi havia un 25% de possibilitats", explica el pare. Els resultats van ser negatius i llavors el Jolo va optar per jugar una segona carta: fer una crida a la societat perquè es faci donant de medul·la. Per aconseguir-ho, va crear amb l'ajuda d'uns amics una pàgina al Facebook - Damos y/o pedimos donar medula ósea - que ja té més de 15.000 seguidors. Alhora va crear un blog en què, amb l'ajuda d'un vídeo, explica la situació del seu fill. "El que aconseguim amb aquestes iniciatives és que la gent es faci donant, ja que Sanitat no fa res per aconseguir augmentar la xifra", afirma.

El pare del Guzmán titlla de "gran estupidesa" la posició de l'espanyola Organització Nacional de Trasplantaments. Quan tu et vols fer donant de medul·la, explica, ja et deixen clar que la teva aportació pot anar a parar a qualsevol persona que sigui compatible amb tu. "La gent no és ignorant i entén perfectament la decisió que pren", afegeix. A l'espera que aquestes crides serveixin per trobar una medul·la compatible, el Guzmán estarà ingressat fins dilluns a l'hospital Universitari de Cruces de Barakaldo per rebre més sessions de quimioteràpia i intentar, així, que el seu estat de salut no empitjori. El seu pare, que no se separa del telèfon mòbil, l'acompanya. Fa quasi tres mesos que espera la trucada de l'Hospital Infantil del Niño Jesús de Madrid perquè li comuniquin que finalment tenen la medul·la que necessita el seu fill.

Fruit de la impotència, alguna vegada el Jolo s'ha intentat posar en contacte amb el centre, però sempre obté la mateixa resposta. "El procediment no és aquest, s'ha d'esperar que el truquem nosaltres", explica. "Mentrestant he de veure com el meu fill es queixa de fred cada cop que acaba la sessió, es queda sense defenses i, fins i tot, agafa una infecció, com la de la setmana passada, que el va portat dos dies a la Unitat de Cures Intensives", conclou.