Barcelona."Demanaria que fossin capaços d'elaborar solucions, que és el que espera la gent, no que ens tirem els trastos pel cap". Aquesta era la reclamació que feia el mateix síndic de greuges, Rafael Ribó, durant la seva compareixença al Parlament de Catalunya el passat dijous . Entitats i pediatres alerten dels riscos de la pobresa infantil. Però, ¿per on passen les solucions?
Revisar la renda mínima
Cal ampliar-la perquè hi puguin accedir més famílies
La laminació dels requisits d'accés de la renda mínima d'inserció (RMI) fets fa dos anys ha provocat que moltes famílies no la puguin sol·licitar. La solució, doncs, passa per ampliar la RMI perquè arribi a més nuclis familiars i agilitzar-la perquèno tengui retard.
Més beques menjador
Ampliar els ajuts i unificar-ne els criteris de sol·licitud
Les beques menjador garanteixen que els nens amb risc d'exclusió social mengin un àpat equilibrat al dia. L'única manera de cobrir la demanda és ampliar el pressupost de les beques.
Ajuts per a llars d'infants
Les beques també s'han d'ampliar a les escoles bressol
Només poden accedir a beques menjador menors d'entre 3 i 12 anys. Les famílies que porten els seus fills a les escoles bressol tenen l'opció de sol·licitar una bonificació. "No s'hauria de parlar de bonificacions, sinó que directament s'ha de garantir un plat a taula ", explica la responsable d'escoles bressol de la Fapac, Laura Coll.
Obrir escoles per vacances
S'ha de garantir que els nens mengin bé un cop al dia
Segons el departament de Salut de Catalunya, els àpats escolars només representen un 9% del total de menjars que fa un nen al llarg de l'any. El percentatge s'ampliaria -i per tant es reduiria el risc que els menors patissin carències alimentàries- si s'obrissin els centres escolars durant els períodes de vacances, tal com ja fan altres països com Portugal.
Més carn i peix als lots
A la majoria de lots d'aliments
els falten productes frescos
Cal incentivar la inclusió de productes frescos, com carn i peix, en els lots alimentaris que les entitats socials subministren a les famílies. "La cistella es va concebre amb productes secs, com arròs i llegums, perquè les famílies destinessin els diners que s'estalviaven en aquests aliments a comprar productes frescos o pagar part del lloguer", explica el coordinador de la Creu Roja, Enric Morist. El context actual, alerta, és molt diferent i les famílies no tenen diners per comprar menjar.
Més pedagogia
Ensenyar a les famílies a esprémer els seus recursos
La Fundació Pere Tarrés i els mateixos professors creuen que cal formar les famílies perquè puguin seguir una alimentació adequada esprement el màxim els recursos que tenen el seu abast. "S'ha d'ensenyar als nens que els pocs diners que tenen els han de destinar a comprar un entrepà en lloc d'una llaminadura", opina Xavier Gual.
Distribuir millor el menjar
Millorant la planificació s'arribaria a més població
Tant els pediatres com el síndic coincideixen que les entitats socials estan fent un paper clau per cobrir les necessitats bàsiques de les famílies més desafavorides. Ara bé, segons el síndic s'ha detectat que aquestes ajudes no arriben a tot el territori.
Canvi d'hàbits
La falta de recursos no exclou els mals hàbits alimentaris
Els pediatres han alertat en nombroses ocasions que una nutrició deficient sovint ve acompanyada d'uns mals hàbits, com els productes industrials de brioixeria o menjar ràpid. La pediatra Dolors Canadell també alerta que hi ha nens que "no poden fer activitats extraescolars i es passen hores i hores davant el televisor el que provoca inevitablement que augmenti el consum de menjar porqueria".
