Publicitat
Publicitat

Un mar d’aigua dins la lluna glaçada de Saturn

Segons els científics, el satèl·lit Encèlad és el principal candidat del Sistema Solar a allotjar vida, ja que té aigua líquida, energia, carboni i nitrogen

Un grup de científics han anunciat que hi ha un mar d’aigua d’una mida equivalent a la del llac Superior (el més extens dels Grans Llacs d’Amèrica del Nord) a la lluna de Saturn coneguda amb el nom d’Encèlad, entre la seva escorça glaçada i el nucli rocós. Se sospitava des que el 2005 es van veure fotografies de guèisers de cristalls de gel que brollaven del seu pol sud. “El que hem fet és demostrar un fet molt probable: que hi hagués un oceà”, afirma David J. Stevenson, professor de planetologia de l’Institut Tecnològic de Califòrnia i un dels autors de l’article publicat a Science.

Per molts investigadors, aquesta petita bola de billar blanca i brillant, que tot just té un diàmetre de prop de 500 quilòmetres, és actualment el lloc del Sistema Solar on hi ha més esperances de trobar vida extraterrestre, fins i tot més que al mític planeta Mart.

Fent fotos

El satèl·lit Encèlad està atrapat en un pols gravitatori entre Saturn i una altra lluna, Dione, que deforma l’escorça gelada del satèl·lit i hi genera fricció i escalfor. Des del descobriment dels guèisers fa uns anys, la nau espacial Cassini, de la NASA, ha sobrevolat Encèlad repetidament, n’ha fotografiat les fissures on s’originen els guèisers (batejades com a franges de tigre ), hi ha fet medicions de les temperatures i hi ha detectat molècules orgàniques formades per carboni, que podrien servir de primera matèria per al desenvolupament de la vida.

La nau Cassini no disposa d’instruments capaços de detectar directament aigua sota la superfície del satèl·lit, però, entre els anys 2010 i 2012, va sobrevolar Encèlad tres vegades i va registrar en quins punts l’atracció gravitatòria era més elevada i en quins menys per elaborar un mapa del seu camp gravitacional.

Un gran oceà

L’aigua líquida és un 8% més densa que el gel. Per tant, la presència d’un mar a una profunditat d’entre 30 i 40 quilòmetres encaixa amb els mesuraments de l’atracció gravitatòria. “Es tracta d’un oceà que s’estén en totes direccions, des del pol sud fins a mig camí en direcció a l’equador”, assegura Stevenson. El mar subterrani té un gruix de fins a 9,5 km, una profunditat molt superior a la de qualsevol llac. “Conté molta més aigua que el llac Superior”, detalla Stevenson. “Fins i tot és possible que sigui més gran. L’oceà podria estendre’s fins al pol nord”.

La conclusió de l’estudi converteix Encèlad en un destí més atractiu per enviar-hi una missió en el futur, sobretot una que estigui dedicada a recollir mostres de les columnes de material que expel·leixen els guèisers i portar-les a la Terra per veure si contenen microbis. Encèlad és l’únic dels quatre satèl·lits de Saturn que s’havia constatat que aplegava els quatre ingredients essencials per a la vida (almenys tal com la coneixem a la Terra): aigua en estat líquid, energia, carboni i nitrogen. “Diria que és l’aposta més segura”, comenta Christopher McKay, planetòleg de la NASA. No obstant, el seu mar presenta una temperatura gèlida i està immers en una foscor permanent.