Mallorca queda sense teuleres a l’espera de la reacció del Govern

PalmaLa cadena de l’economia mallorquina ha voltat una baula més cap al monocultiu turístic. Les dades de l’Associació de Fabricants de Productes Ceràmics per a la Construcció, inclosa a Pimem, és a punt de certificar la defunció del sector de les teuleres. Un 75 per cent d’aquesta indústria que hi havia a mitjan dels anys 90 ha desaparegut. I les poques que aguanten l’activitat ho fan amb tots els vents en contra: un allau constant de material procedent de la Península, elevats costs de producció que els hi impedeix ser competitives i una normativa urbanística general que ha ofegat qualsevol possibilitat d’ampliar les petites fàbriques dins sòl rústic. Avui resulta més fàcil construir un parc d’energia fotovoltaica dins 80 hectàrees que eixamplar un metre quadrat una teulera.

De les 32 teuleres de fa uns 20 anys, s’ha passat a només vuit. Vilafranca (8) i Manacor (7) eren a la darrera dècada del segle XX els municipis amb més fàbriques, seguits de Felanitx (6), Campos (4), Sant Joan (4) i Petra (3). A dia d’avui, la presència de planta productiva de test industrial és molt minsa: Manacor (3), Felanitx (2), Vilafranca (1), Petra (1) i Campos (1). La pèrdua de llocs de feina s’estima en uns 300 fixos i en prop de 100 indirectes.

En el recorregut del temps més recent, la crisi econòmica i la davallada de la construcció podrien semblar les causes principals de l’extinció de les teuleres, la majoria de caire familiar. Però no. Tot i que hi han tingut alguna cosa a veure, “el seu pes ha estat relatiu, perquè la crisi ha trobat un sector feble a causa d’altres factors”. Qui així ho relatat és el president de l’Associació de Teuleres, Miquel Torres. “En el sector, en els darrers anys, ens hem trobat amb moltes dificultats, però les pitjors han estat de caire administratiu. No hem pogut ampliar els negocis per una normativa que ha estat molt restrictiva amb nosaltres”, explica un dels pocs teulers, de tercera generació, que encara aixeca la veu en defensa dels interessos del petit grup de teulers de Mallorca que subsisteixen.

El Pla, la zona més afectada

El degoteig de baixes és desmoralitzant: “Entre Vilafranca, Sant Joan i Petra, on hi ha els grans clots de terra per a la ceràmica industrial, de les 15 teuleres que fins fa no gaire anys donaven feina a molta gent només en queden dues que fabriquin. Tres més estan actives, però només per comercialitzar. Han deixat d’encendre els forns, perquè les despeses superen fa temps els ingressos”, es lamenta Miquel Torres. La pujada del preu de la corrent, l’increment del cost de les matèries primes i, sobretot, la impossibilitat de créixer i modernitzar les fàbriques va permetre obrir la porta a l’entrada de material procedent de la zona ceramista de València, on les plantes de ceràmica industrial produeixen a baix cost. Grans plataformes amb palets de teules i totxos arribades en vaixells i distribuïdes directament a les constructores han acabat d’enterrar el sector.

“Ja en el primer Pla Territorial de Mallorca (PTM) -desembre de 2004- ens deixaren fora d’ordenació, sota la tutela d’un interès general que obligava a tancar el negoci en 30 anys. A qualque hotel de Mallorca se li va dir llavors que després de 30 anys hauria de tirar l’hotel baix? No. Idò a nosaltres sí. Se’ns inclogué en el Pla director sectorial de mines. I qui es va atrevir a ampliar el negoci? Només uns pocs”, recorda el president dels teulers de l’illa. “La norma marc territorial de Mallorca i les normes urbanístiques municipals ens han tallat sempre les ales i ara en tocam les conseqüències. No, no. Tota la culpa no és de la crisi”, insisteix. Per a Torres, les estructures de les teuleres quedaran abandonades a fora vila com a prova de la vida, decadència i mort d’un sector a mans de la burocràcia i de la manca de voluntat política. La reconversió “era possible” si no els haguessin marcat el territori: “Els camins que ens han ofert sempre han estat o seguir en terreny rústic, sense poder ampliar, o traslladar-nos a polígons industrials que no existeixen!”, aquestes eren les alternatives, recorda el màxim representant dels empresaris teulers mallorquins.

Torres, emperò, es mostra confiat que algunes indústries puguin treure el cap. En aquest sentit diu que “esteim pendents de poder negociar amb el Govern i esperam algun gest per part seva que eviti l’extinció del sector. Esteim a un punt en què ja no valen les mitges tintes. Mai hem demanat un tracte preferencial, però tampoc esperàvem que hi hagués tant de desinterès per la nostra problemàtica”.

Empreses familiars

Que les empreses familiars han resultat ideals per a l’economia de les illes ningú ho dubta. Basta mirar com ha funcionat i s’ha enlairat el sector hoteler. El de les teuleres, amb menys pes evidentment, seguia una línia paral·lela d’estructura operativa. “Per poder competir amb les fàbriques de la Península necessitàvem una energia més barata, per reduir costos i poder invertir, i que els polítics de torn ens tinguessin en compte. Res d’això ha succeït”, es lamenta Miquel Torres.

Lladrillerías Mallorquinas, a Felanitx, serà la principal terminal de la xarxa de gas natural Palma-Manacor-Felanitx, d’aquí a uns mesos. Des de sempre ha estat la factoria més gran de Balears. Si moren les poques teuleres familiars que queden acabarà monopolitzant la producció interna en el sector de la ceràmica industrial. Tejar Balear (Petra), fa temps la segona planta de producció del sector a Mallorca, s’ocupa ara només de comprar material a la Península i comercialitzar-lo aquí. Indirectament ha fet caure algunes empreses del ram que no han resistit gaire haver de vendre el material per davall del cost de producció.

El municipi més ‘teuler’

Vilafranca ha anat enterrant la seva petita indústria en els darrers deu anys i amb ella el seu principal braó econòmic durant mig segle. A dia d’avui, l’única teulera amb un futur més o menys assegurat és la de l’artista felanitxer Miquel Barceló, qui fa vuit anys comprà i reconvertí la vella fàbrica de teules de vora el barri de la Creueta en la factoria on ara cou les seves creacions escultòriques.

Vilafranca ha passat de ser el municipi amb més teuleres de Mallorca (8) a tenir-ne només una amb els forns actius. Ara, ni alls, ni melons, ni teules. Potser les petites muntanyes de terra roja, esgarrapada a la planura a cop d’excavadora, quedin com a gegants terrosos ajupits enmig del Pla, també com a restes d’un temps en què el mateix fum de les teuleres d’antany aventurava un negre final.