EscorcaMai no em cansaré de recórrer els voltants de Lluc, del santuari i de les muntanyes i serretes que es concentren al seu voltant. Per a uns, és el referent de l’espiritualitat de la Mallorca cristiana, el ‘Bosc Sagrat’ on es congrien tot tipus d’històries i llegendes; per a d’altres, és, senzillament, la capital del regne de les muntanyes, el cor de la serra de Tramuntana, Patrimoni Mundial que batega amb la força d’una roca modelada durant milers d’anys per la poderosa mà de la naturalesa.
De tot aquell entorn -ens situam al municipi d’Escorca-, en destacaria, sobretot, el clot d’Albarca. Una depressió del terreny, una immensa enclotada per on s’escola l’aigua -i qui sap si també la vida- a través dels torrents de Lluc i de Pareis fins a la mar. Cap a ella dirigirem avui les nostres passes i la nostra mirada, amb un itinerari poc transitat, però molt suggerent.
Ruta
Si bé la millor miranda sobre el clot d’Albarca sigui el pujol dels Misteris (527m), itinerari creat pel bisbe Campins el 1908 i lloc on la tradició ubica la llegendària trobada de la Mare de Déu, la nostra proposta es desplaça cap a un indret totalment laic, de reposada bellesa i tranquil·litat: la font Sorda, de la qual en tenim constància des del segle XII. El seu cabal ha abastat les possessions de Son Macip, on es troba, i les de Son Colom i Son Colomí, un poc més avall, vora el torrent de Lluc i ja dins la gran vall dominada per la possessió d’Albarca, que dóna nom a tota la contrada.
00’ Partirem de la plaça dels Pelegrins i ens dirigirem cap a la font Coberta, 05’ d’on seguirem pel camí vell de Lluc a Sóller, que travessa el bosc de Ca s’Amitger abans d’endinsar-se pel de Son Macip, un cop travessada la carretera d’Escorca. Seguirem les indicacions del GR-221 (Voltes d’en Galileu/font del Prat). 10’ El camí de ferradura i empedrat per on hem fer aquestes primeres passes enganxa tot d’una el camí de carro que du cap a les cases de Son Macip, primer, i cap ala font Sorda, després. Un centenar de metres més endavant, el GR segueix dret -pel camí vell-, mentre que nosaltres hem de girar a la dreta i seguir el camí ample, que ja no deixarem fins al final. 30’ Travessarem la barrera de ferro que dóna accés a la possessió de Son Macip. Teniu en compte que, a partir d’ara, transitau per dins una propietat privada.
45’ Ja som a l’altura de les cases, a la dreta, des d’on podem gaudir d’una primera gran perspectiva del clot d’Albarca i dels immensos sementers i oliverars que l’envolten. Deixam el camí que baixa cap a la possessió i seguim per la pista que tenim davant, direcció oest. Aquí el camí és a la frontera entre l’alzinar de dalt i les marjades de baix. En aquesta època, amb la lluentor del sol que s’escola entre les ennuvolades esquinçades, els contrasts de colors entre les diferents tonalitats de verd i la grisor de la pedra són indescriptibles. 55’ Arribam a una barrera, que és la que dona accés al tancat que envolta la font Sorda. Botam la tanca i, tot d’una, prenem un tiranyet que trobarem a l’esquerra i que s’enfila en diagonal pel pendent cap a la font. Vorejam una canaleta de pedra que du l’aigua fins a les cases de Son Macip, a uns 730 metres de distància, mentre un ramal n’abasteix les possessions de Son Colom i Son Colomí.
1h Ja hem arribat a la font Sorda, que la identificarem tot d’una per la construcció, d’uns metres de fondària, que protegeix la mina des de la qual aflora un important cabal d’aigua. Molt a prop, a uns 10 metres, hi ha la font Sorda Nova. Som dins d’un bosc tancat. Si baixam uns metres de la nostra posició actual, entrarem dins un oliverar que ens pot servir de talaia per observar la perspectiva del clot d’Albarca. Tornarem pel mateix camí.
