Publicitat
Publicitat

MEDI AMBIENT

La faraònica descontaminació del pantà de Flix

Un projecte pioner a tot el món neteja l'Ebre dels més de 100 anys de vessaments de l'empresa Ercros

Flix descontamina la seva història. Fa cinc mesos que va arrencar el projecte d'extracció dels llots tòxics acumulats al fons del pantà de Flix, una obra faraònica que no té precedents a escala mundial. "Per la quantitat de residus i per la combinació d'elements tòxics que contenen, aquesta descontaminació és pionera a tot el món", explica Marc Pujols, cap del projecte.

Les obres, gestionades per Acuamed -un organisme que depèn del ministeri de Medi Ambient-, consisteixen en l'extracció, tractament i trasllat a un abocador de prop d'un milió de tones de fangs tòxics que tenen l'origen en els vessaments continuats de l'empresa química Ercros durant més de cent anys. Entre aquests residus hi ha, a grans trets, metalls pesants com el mercuri, organoclorats com el DDT i radionúclids. Tots, altament contaminants.

Segons el Consell Superior d'Investigacions Científiques, el CSIC, l'organisme que el 2004 va determinar la magnitud del problema i en va recomanar l'extracció, aquests fangs són una amenaça gravíssima per al tram final de l'Ebre, una catàstrofe ecològica en potència. Fins ara aquests residus, que s'han anat acumulant al fons del pantà des de la inauguració de la fàbrica química de Flix el 1897, no han provocat grans afectacions. En diverses ocasions s'han trobat traces de mercuri riu avall, fins i tot al delta de l'Ebre. Amb nivells preocupants, però dins dels llindars permesos. El gran risc, però, és la possibilitat que una gran avinguda d'aigües o algun altre factor extraordinari provoqués un lliscament massiu del milió de tones que descansen al fons del pantà de Flix.

Aquesta amenaça és la que ha aconsellat la faraònica intervenció. Després de descartar plantejaments com la construcció d'un sarcòfag per aïllar-los o, fins i tot, desviar el riu, finalment es va optar pel projecte d'extracció dels residus -prèviament aïllats amb un mur que evita el contacte amb el curs del riu-, classificar-los i tractar-los en una planta edificada dins del recinte de l'empresa Ercros i, finalment, confinar-los a un abocador, al mateix terme municipal de Flix. Les obres van començar al març, després d'anys d'indecisions polítiques i conflictes diversos. L'últim, el que enfrontava la Generalitat i diversos municipis de l'Ebre amb el govern central perquè no s'havien acabat les obres per garantir un subministrament d'aigua alternatiu en cas d'un episodi de contaminació provocat per les obres d'extracció. Finalment, el bàndol català va cedir per no posar més bastons a les rodes d'un projecte d'una gran importància mediambiental.

Per tots aquests condicionants, l'obra està cridada a ser un referent a escala internacional. Amb un pressupost de 170 milions d'euros (el 70% dels quals els aporta la Unió Europea i la resta l'Estat), el projecte mereix el seguiment de la comunitat científica de tot el món. Fins ara delegacions de països com França, Xile i Colòmbia, a més d'estaments científics de diversos punts de l'Estat, ja l'han volgut veure de prop. En els pròxims anys molts rius a tot el planeta hauran d'afrontar descontaminacions semblants, un fet que, segons Marc Pujols, "ha de servir per exportar coneixement". "Les solucions que hem dissenyat per a Flix i l'experiència acumulada tindran un gran valor quan en altres parts del món abordin problemes semblants", explica.

El projecte, que divendres rebrà la visita del president de la Generalitat, ha completat aproximadament un 10% del volum total. Està previst que les obres acabin a mitjans del 2015. Pujols reconeix que estan treballant "a la part més fàcil". "Hi ha una zona, riu amunt, on les concentracions de contaminants multipliquen per mil les que ens estem trobant ara", diu. Hi treballen unes 130 persones d'especialitats diverses: des dels operaris fins a enginyers, químics, geòlegs, arquitectes i topògrafs. A més, un miler de persones més van treballar durant les tasques prèvies a l'extracció, que van suposar la construcció de la planta de tractament i del mur que aïlla la zona dels residus de la resta del riu. Tot plegat, un important impacte econòmic per a una de les zones del país més deprimides econòmicament.

Opció de compra

Per això, des de l'Ajuntament de Flix volen que en quedi alguna cosa. Les opcions passen per no desmuntar la planta de tractament i que pugui servir per gestionar altres residus. Una possibilitat és la mateixa Ercros. L'empresa enfila la recta final d'activitat a la zona. Aquest any ha reduït la plantilla a menys de la meitat i té la data límit del 2018, en què entrarà en vigor una normativa europea que prohibirà la producció de clor amb mercuri, l'activitat principal que du a terme. Abans de tancar, però, haurà de netejar els terrenys que ocupa des del 1897, que acumulen elevadíssims nivells de contaminació (l'Agència Catalana de Residus tramita dos expedients en aquest sentit). L'opció de compra que té sobre la planta de tractament de residus del projecte de descontaminació podria allargar la seva vida i l'impacte econòmic positiu que té a la zona.