Publicitat
Publicitat

VIATGE INSTITUCIONAL

Com convertir un abocador en el pulmó verd de Medellín

La regeneració del Morro de Moravia exemplifica la cooperació amb Barcelona

Relata Héctor Abad Faciolince, un dels escriptors colombians més reconeguts, que continua mantenint una relació d’amor i odi amb Medellín. Perquè Medellín és la ciutat per la qual el seu pare -metge, professor universitari i defensor dels drets humans- tant va lluitar, entregat com estava a les classes més vulnerables del país. Però també és la ciutat on el van assassinar l’agost del 1987, una metropòli que aspira a alliberar-se de l’estigma de la droga, la violència i la desigualtat social. Aquesta realitat crua, que es manté en l’actualitat, queda retratada en el llibre Medellín que estás en el cielo, finançat per l’Ajuntament de Barcelona, a través de la Casa Amèrica, i presentat aquest cap de setmana al Museu d’Antioquia. El fotògraf barceloní Pepe Navarro n’és l’autor, amb textos del mateix Abad, que recorren una urbs descompensada a partir del testimoni dels seus habitants. “No és un llibre promocional de la ciutat, és un llibre dur”, exposava l’escriptor per radiografiar la realitat complexa de Medellín, coneguda pel narcotràfic i la violència, però exemple també de transformació urbana.

Agermanada amb Barcelona

L’obra visualitza l’agermanament de Barcelona amb la ciutat colombiana, amb qui manté una estreta relació per desenvolupar projectes de cooperació al desenvolupament. El projecte més significatiu d’aquesta col·laboració de gairebé una dècada -el Pla Director de Cooperació 2013-2016 de l’Ajuntament, aprovat per unanimitat, torna a fixar Medellín com a ciutat prioritària-és la intervenció al Morro de Moravia, una de les iniciatives de canvi urbà més ambicioses gestades a Colòmbia. Aquest antic abocador, clausurat el 1984, es va convertir en la nova casa de milers de desplaçats de les zones rurals per la violència, la pobresa o la marginalitat. El 2004 hi havia censades 2.224 famílies, que vivien en unes condicions gens favorables: amuntegament, presència de bandes armades i absència de l’administració pública, una situació revertida últimament. Els habitants del Morro estaven exposats a nivells de toxicitat altíssims, pel pòsit acumulat d’abocament d’escombraries.

Medellín va iniciar el 2007 el primer trasllat de famílies a altres zones de la ciutat, un pas imprescindible en la regeneració d’aquesta àrea, dibuixada com un nou pulmó verd. L’Ajuntament de Barcelona ha participat en els últims anys en la reconversió del Morro de Moravia finançant una intervenció de la Càtedra Unesco de la UPC per instal·lar-hi una planta de tractament de lixiviats. A part de l’assessorament tècnic, el projecte també pretén implicar la comunitat en el procés de recuperació del Morro. “Li vaig demanar a l’alcalde Sergio Fajardo [antecessor d’Aníbal Gaviria] que aquest morro de basuras s’havia de recuperar, i això ha passat”, apuntava Héctor Abad.

L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, acompanyat pel seu homòleg, Aníbal Gaviria, va conèixer ahir sobre el terreny els projectes de cooperació compartits, concretament al centre de la ciutat, un espai encara degradat, anomenat Comuna 10, que concentra un gran volum de ciutadans en situació de vulnerabilitat. El suport concedit per facilitar la regeneració de l’espai urbà -amb la conversió de carrers en zona de vianants, la reforma del Mercat de Tejelos i la protecció d’edificis històrics- es completarà amb dos nous compromisos assumits per Barcelona: l’obertura de serveis d’atenció als infants víctimes d’explotació sexual, un dels drames que la ciutat colombiana no ha resolt, i l’assessorament per crear l’agència de paisatge urbà, espai públic i patrimoni de Medellín, seguint l’exemple de la capital catalana. De manera paral·lela al lligam entre administracions, el consistori manté ajudes directes a ONGs que treballen sobre el terreny. La ciutat, de fet, ha incrementat la partida de cooperació exterior dels 6,4 milions del 2013 als 7 milions d’aquest 2014, uns recursos que superen els pressupostats per la mateixa Generalitat.

Les biblioteques, armes per al canvi

Medellín fa temps que recull premis per haver vinculat la regeneració urbana a l’educació i la cultura, amb les biblioteques com a eix central. L’aposta de l’alcaldia ha funcionat, fins al punt de reduir significativament els índexs de violència. Barcelona ja va premiar el 2009 aquest programa -anomenat Medellín, la más educada -, amb el premi City to City Barcelona FAD Award, atorgat pel Foment de les Arts i del Disseny (FAD), i ha mantingut l’intercanvi de coneixements entre la xarxa de biblioteques de les dues ciutats. Ara la capital catalana torna a fixar la vista en Medellín amb la presentació de l’exposició Piso piloto, una mirada sobre les condicions de vida i les polítiques públiques. La mostra s’inaugurarà al CCCB aquest novembre i es podrà veure a Medellín la tardor del 2015.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF