Publicitat
Publicitat

LLENGUA CATALANA

Un comitè d’experts treballarà pel nou model lingüístic

Administració i sindicats comencen a preparar accions per reforçar el català

Sindicats i administració carreguen una bateria de propostes a favor de la llengua catalana. Després d’un TIL que va arribar a les aules per sacsejar de ple tot el panorama educatiu i del nou decret de llengües, que no acaba de satisfer els sindicats, Educació i els representats de la mesa sectorial treballaran per consensuar un model lingüístic escolar que defensi el català.

L’objectiu és que un comitè d’experts participi en la definició d’aquest model. La directora general, Maria Alorda, va exposar en l’última mesa sectorial que la Conselleria es compromet a impulsar un projecte lingüístic de centre i que no s’ha de tractar dins el decret de llengües estrangeres. Diversos sindicats i moviments educatius confirmen la seva voluntat de donar importància a les llengües estrangeres, tot i que sense rebaixar la força de la llengua catalana.

Obtenció de dades

FE-CCOO veu amb bons ulls que es tracti el model lingüístic escolar dins el context de l’últim acord marc aprovat per Educació. De fet, insisteixen que el decret de mínims ha de ser el punt de partida, però que cal millorar-lo, i recull la declaració en defensa de la llengua signada per les federacions d’ensenyament de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

Ara, des d’Inspecció Educativa s’explica que no hi ha dades empíriques de les competències en llengua oral dels alumnes ni de com es fan les classes. Per això mateix, una de les mesures aprovades és la d’introduir al gestib la llengua en què s’imparteix cada classe. De la mateixa manera, Insepecció vol supervisar que els projectes lingüístics de centre es compleixin. De fet, un dels noms proposats per formar part de l’elaboració de la diagnosi actual és Joan Lladonet, qui defineix de quina manera cal revisar els projectes de cada centre des de la interacció del professor amb l’alumne fins a l’idioma dels llibres de text. Els altres noms posats damunt la taula són Joan Melià, Ramon Bassa i Bernat Sureda.

Propostes per enfortir el català

Des de l’STEI es van proposar una sèrie d’accions per tal de reforçar el català en l’àmbit educatiu. Per exemple, el sindicat vol recuperar les escoles de pares de manera que puguin aprendre la llengua. Segons la seva portaveu, Antònia Font, hi ha molts de pares nouvingunts que posen motius i voluntat per aprendre’l, però no tenen recursos disponibles. Per això, insten els centres a oferir-los classes. A més, en referència als coordinadors de normalització lingüística dels centres, que són professors de diverses matèries, l’STEI pretén que puguin disposar d’una reducció horària per tal de tenir més disponibilitat per treballar en els projectes de model lingüístic escolar.

Ara el sindicat ha traslladat aquestes propostes a Educació, tot i que des de la Conselleria de Martí March encara s’estan estudiant. De fet, fonts del Govern asseguren que aquesta temàtica està en una fase principal i que cal treballar-la d’ara en endavant. Tots els implicats veuen amb bons ulls començar a treballar en aquesta matèria. El canvi de context polític ha afavorit que la comunitat educativa de les Illes pugui restablir els lligams amb el català i tornar a la normalitat. Tot i així, els sindicats miren amb lupa les mesures que pretén adoptar l’actual Conselleria.

Tres anys enllaçats de lluita per la llengua

Són tres anys des que la societat civil dels països catalans impulsàs un moviment que ha anat agafant força arreu del territori. Tres anys enllaçats per la llengua que segueixen mirant cap endavant. Un dels reptes per assumir, ara, és el de crear un espai de comunicació en català. S’hi duen a terme diverses tasques, com la de parlar amb els governs de Catalunya, el País Valencià i Balears i amb aquells que tinguin zones on es parla català. Amb les converses amb la Generalitat valenciana ja s’ha acordat que a partir de l’octubre de 2016 s’obri de nou Ràdio Televisió Valenciana. A més, se celebra que IB3 hagi signat un acord amb France 3, de Catalunya Nord, per emetre continguts. També s’han aplaudit els acords de reciprocitat que la televisió pública de les Illes acorda amb la televisió pública catalana.