Publicitat
Publicitat

CASTELLS

El món casteller enterra vells recels i aposta pel protector

Presidents i caps de colla afirmen a l'ARA que tots s'esforcen per minimitzar el risc i millorar la seguretat

En els 200 anys d'història dels castells només s'han registrat tres persones mortes per culpa d'una caiguda, i els castellers asseguts en una cadira de rodes per una lesió medul·lar es poden comptar amb els dits de la mà. Tot i això, cada cop que un castell fa llenya les imatges són tan espectaculars que els fan semblar més perillosos del que realment són. La notícia publicada ahir per l'ARA sobre que la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya ja ha encarregat a l'empresa Leitat un prototip per a un protector cervical per als membres de la pinya ha sigut rebuda molt positivament. Aquest diari ha enquestat alguns dels presidents i caps de colla més importants per saber-ne la seva opinió. Tots, sense excepcions, aposten pel protector cervical i per qualsevol altra mesura artificial -com el casc o el protector bucal- per fer els castells més segurs i minimitzar les lesions en cas de caiguda. Aquest fet contrasta amb els recels que hi havia anys enrere en el món casteller cap a mesures ortopèdiques com aquestes. Molt poques colles de les punteres van seguir l'exemple de la Jove dels Xiquets de Tarragona -tret dels Minyons- quan es van fer construir uns collars per protegir-se el coll, arran de la greu lesió que va patir un company seu que el va deixar tetraplègic, i fins i tot els van acusar de pervertir una tradició centenària. Però els temps han canviat.

"Com més mesures de seguretat tinguem, evidentment millor. I més amb el tema de les cervicals, perquè hi ha hagut algunes lesions i crec que hem d'anar cap aquí", ha explicat Josep Cabré, president dels Castellers de Vilafranca, que afegeix: "Com que la tecnologia va evolucionant pot ser que es prepari un protector millor i menys aparatós que el que ja es va començar a estudiar a principis dels 90. Haurem de veure com evoluciona el projecte". El president de la Vella dels Xiquets de Valls, Joan Ibarra, també celebra els avenços en temes de seguretat, però hi posa una condició: "Seria bo que tingui un mínim impacte visual, perquè si no encara podria fer més mal a la imatge dels castells i fer-los semblar molt més perillosos del que realment són".

El que és i el que sembla

Aquesta setmana, arran de la suspensió de dues diades castelleres importants per culpa de dues caigudes -Gràcia i Sant Magí-, la Coordinadora de Colles ha fet públiques les xifres del percentatge de caigudes de l'any 2012: només un 3% dels 9.300 castells construïts van fer llenya, comptant que a mitjans dels 90 la mitjana de caigudes era del 7% i se'n feien molts menys. Les xifres estan millorant encara més aquest 2013, ja que ja s'han fet 6.300 castells, i l'índex de caigudes ha baixat al 2,5%. Malgrat això, la imatge que molta gent té dels castells és que és una activitat perillosa. "Segurament la imatge, per la gent que no el coneix, pot tirar una mica enrere, pot semblar un pèl perillós. Però vaja, com moltes altres activitats hi ha un cert risc i no per això la gent les deixa de practicar", comenta Josep Maria Castellví, cap de colla dels Capgrossos de Mataró. I Màrius Boada, cap de colla dels Minyons de Terrassa, apunta als mitjans de comunicació: "Els mitjans que en fan un seguiment regular no donen aquesta imatge. Sí que és veritat que hi ha mitjans, però això passa amb els castells i amb qualsevol altra activitat, que el que busquen és la notícia fàcil, o que d'alguna manera pot atreure el morbo". El debat sobre com els mitjans no especialitzats en castells magnifiquen les caigudes i les lesions és antic, i encara no resolt. Martí Rovira, cap de colla dels Castellers de Sabadell, però, hi posa un punt de realisme: "A vegades pot ser que hi hagi certa desinformació a l'hora de tractar els temes i és una qüestió que hem d'anar solucionant, però si volem sortir als diaris hem de saber que sortirem pel bé i pel mal".

Més ambulàncies?

En paral·lel al debat de la seguretat, aquesta setmana s'ha repetit el problema de la falta d'ambulàncies a les places. Alguns diuen que n'hi hauria d'haver més, d'altres que sempre n'hi hauria d'haver una de suplent, i uns tercers que simplement demanen més diàleg amb els organitzadors i adaptar el nombre d'ambulàncies al nivell dels castells que portaran a plaça, a banda que la mateixa colla tingui un bon servei mèdic per fer el primer filtratge dels ferits.