Misc 11/08/2013

El canvi climàtic es menja les platges

Segons les previsions, cap a l'any 2050 els 700 quilòmetres de costa catalana perdran encara més sorra. Durant les tempestes d'hivern, les onades podrien ser un 20% més altes

Mònica L. Ferrado
4 min
El canvi climàtic  es menja  les platges

Acausa del canvi climàtic, cap al 2050 les onades seran cada cop més grans. I no tan sols això, sinó que, a més, els corrents marins seran diferents. Amb aquest escenari de futur, les platges, que avui ja són cada dia més estretes, s'aprimaran encara més. El mar engolirà tones i tones de sorra, segons preveuen els experts.

Aquesta projecció agreujaria el que actualment ja és un problema. El 71% de les platges catalanes pateixen problemes d'erosió, segons indica el Llibre verd de la costa catalana , un estudi del 2010 del Centre Internacional d'Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC). L'estudi qualifica l'estat de les platges catalanes de "delicat". Segons estudis del mateix centre, cap a l'any 2050 tres quartes parts de les platges catalanes patiran d'alguna manera els canvis que afecten les onades i els corrents.

Onades més altes

La majoria d'estudis sobre com afectarà el canvi climàtic al mar posen l'èmfasi en l'increment del nivell de les aigües a causa de l'augment de massa de líquid pel desgel i l'escalfament. Menys estudiats estan els canvis que hi haurà per la modificació de la interacció dels vents i la pressió atmosfèrica, que influiran directament en les onades.

Les onades intervenen constantment entre el mar i l'atmosfera, en el procés d'intercanvi de calor, energia, vapor i altres gasos. Si es modifica aquesta dinàmica d'intercanvi, també canvia l'alçada de les onades, la seva freqüència i la seva direcció. Un estudi publicat aquest mateix any a Nature Climate Chang e diu que en algunes parts del món l'alçada de les onades augmentarà, mentre que en d'altres disminuirà. Els investigadors han fet servir les prediccions d'emissions d'aquí al 2050 fetes pel Panel Internacional pel Canvi Climàtic (IPCC). A Indonèsia, l'Antàrtida, Papua Nova Guinea i Austràlia tindran onades cada cop més grans. El mateix estudi també prediu una disminució en l'alçada de les onades en una quarta part dels oceans del món, especialment a l'hemisferi nord. L'Atlàntic nord serà més tranquil i més segur per als vaixells, segons conclou l'estudi, fet per la Universitat de Tòquio.

A Catalunya, segons un altre estudi del Laboratori d'Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya (LIM-UPC), amb les previsions actuals d'emissions de CO les onades no augmentaran la seva alçada significativament. Tan sols podrien ser lleugerament més altes cap al nord del litoral. "Podria ser que durant les grans tempestes les onades fossin més grans; podrien augmentar, sobretot al nord de Catalunya, en un 20%", explica Joan Pau Serra, al capdavant de la recerca.

Canvi de direcció

Més que l'alçada, el canvi climàtic provocarà canvis en la direcció de les onades i els corrents. "A les platges de la costa gironina sempre hi ha més platja [sorra] en un cantó que a l'altre. Les tempestes de la nostra costa tenen un cert component nord i, per tant, l'onatge amb més energia per transportar sorra ve del nord, empeny la sorra cap a baix, cap a València i, per tant, al cantó de Girona queda dipositada més sorra", explica Agustín Sánchez-Arcilla, director del LIM. Segons les projeccions fetes per aquest centre de recerca, aquesta dinàmica canviarà. "Això té implicacions molt importants", afirma Serra. "Hi haurà altres punts on s'acumularà sorra i d'altres on marxarà", afegeix. "Cal un pla de costes davant el canvi climàtic, i no el tenim", diu Sánchez-Arcilla. "Si no ho fem, perdrem molts diners", afegeix. Es refereix a la quantitat de sorra que l'administració abocarà a les platges i que les onades es tornaran a endur.

Per altra banda, el talús -el desnivell- en entrar a la platja també serà cada cop més pronunciat. Serà així per l'erosió generalitzada. Però també pel tipus de sorra que es fa servir en les aportacions artificials i que seran cada cop més abundants. "El gra és més gruixut i deixa més forats a través dels quals pot penetrar l'aigua. La seva força fa que pugi el sediment, que queda fixat i no baixa. Quan la sorra és més fina és impermeable i, aleshores, puja i baixa", explica Sánchez-Arcilla. De fet, moltes platges de la Costa Daurada, on la sorra és més fina, estan guanyant desnivell com a conseqüència de les aportacions de sorra artificial.

Tot plegat no tan sols afectarà la sorra de les platges. També hi haurà problemes per als ports. "Ara la majoria de les bocanes dels ports estan orientades al sud, per evitar l'onatge del nord, amb dics per protegir-se de les tempestes de l'est", diu Serra. Per tant, si s'incrementa l'onatge del sud, entraran les onades i això ocasionarà problemes.

Plou sobre mullat

Tres quartes parts dels 700 quilòmetres de costa catalana ja pateixen erosió per una suma de causes. "Hem impermeabilitzat el territori, els rius i rieres que aportaven sediments. Hi ha més passejos marítims i la línia de costa està més urbanitzada, sobre els dipòsits de sorra que tenen les platges una mica més enrere de la línia de mar i que hauria de ser la reserva de recanvi de sorra", explica Sánchez-Arcilla. Cal afegir els molts ports esportius i espigons que han tingut efectes indesitjats, perquè han desviat corrents que han acabat arrossegant sorra. El Maresme i els deltes del Llobregat i de l'Ebre són les zones més afectades.

stats