Publicitat
Publicitat

Amb la ‘e’ d’eriçó en lloc d’elefant

Un estudi de l’Imedea mostra que les espècies exòtiques són més conegudes que les locals

Per un naturalista o per un biòleg, distingir entre un virot petit, un trencalòs, un pelicà o una cigonya blanca pot resultar un joc de nins. Però si mostram una fotografia de cada una de les espècies esmentades a un grup de joves, llavors els resultats deixen de ser un joc de nins per convertir-se en un assumpte seriós que ha començat a preocupar els majors. Els nins i els adolescents de Mallorca coneixen molt més els vertebrats exòtics que no les espècies de vertebrats locals, encara que aquests siguin molt comuns o estiguin en perill d’extinció, com és el cas del virot petit.

Així ho demostra un estudi científic de l’Imedea (CSIC-UIB) publicat en la revista Biological Conservation i realitzat a partir d’una enquesta feta a 750 alumnes d’entre 11 i 15 anys de Mallorca. El treball mostra, a més, que els mamífers són molt més reconeguts que la resta de vertebrats, mentre que els peixos són el grup més desconegut. Saber distingir entre un gató, una morena, una llampuga o un moll de fang sembla encara molt més complicat, si ho jutjam per les respostes dels escolars mallorquins.

Meritxell Genovart és investigadora del Grup d’Ecologia de Poblacions de l’Imedea i ha estat la coordinadora d’aquest estudi, pioner a les nostres illes, i que té un objectiu doble: per una part, determinar el grau de coneixement de les espècies de fauna local amb relació a les de fora per part dels nins i joves balears i, de l’altra, establir un nexe d’unió entre ciència i educació per oferir una sèrie d’eines didàctiques que ajudin a apropar la fauna local als més joves.

Per tal d’aclarir conceptes, Genovart puntualitza que les espècies “locals” són aquelles que els nins poden trobar actualment en el seu entorn o observar de manera salvatge o natural en un territori. Una espècie exòtica o al·lòctona és aquella que no es pròpia d’aquell territori. Finalment, les espècies endèmiques són les exclusives de determinats territoris que només trobam en aquell lloc.

Qüestionari a internet

Per testar la hipòtesi que les espècies exòtiques són més conegudes que les locals, s’ha dissenyat un qüestionari de respostes múltiples disponible a internet, que s’ha fet arribar a les escoles i als instituts de les Illes Balears. Amb vista al futur, es tractarà de millorar l’enquesta perquè sigui encara més útil i s’ampliarà el nombre d’escoles participants, tant a l’Arxipèlag com a la Península. “Un poc de finançament específic ens permetria també la preparació de material didàctic complementari, com aplicacions per a mòbils i per a tablets o jocs per a diferents franges d’edat”, assenyala la investigadora.

La recerca ha inclòs, així mateix, una revisió de 364 llibres de literatura infantil, de diferents àmbits, en els quals s’ha comprovat que des de petits els nins reben molta més informació “d’espècies bandera” o carismàtiques -com per exemple l’ós polar o el coala- i no d’espècies endèmiques o locals. “Les pel·lícules i els llibres estan plens d’exemples d’espècies al·lòctones, i un ós no té per què semblar-nos més entranyable que un mart”, explica la investigadora.

Genovart creu que els resultats de la recerca de l’Imedea “són preocupants, però la simple presa de consciència del problema podria ajudar-nos a millorar la situació. El coneixement de la pròpia fauna és essencial per a la seva valoració i conservació. Alguns canvis serien tan senzills com treballar amb la e’d’eriçó en lloc de la ‘e’ d’elefant, que és la que s’usa en la majoria de casos a l’hora d’ensenyar les lletres”. La investigadora suggereix també que s’incrementin els esforços en educació ambiental i que es focalitzin en experiències directes dels joves amb el seu entorn local.