Publicitat
Publicitat

EDUCACIÓ

Wert endureix l'accés a les beques

El PP ratifica la polèmica reforma amb poques concessions: exigirà un 6,5 per a la majoria d'ajuts

A partir del curs vinent, a la majoria dels estudiants universitaris, de batxillerat i de FP els serà més complicat aconseguir una beca del ministeri d'Educació. El consell de ministres va ratificar ahir el nou model de beques impulsat per José Ignacio Wert. L'anunci, però, no el va fer el ministre sinó la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría.

El reial decret aprovat no preveu cap canvi significatiu en relació a l'última proposta presentada pel mateix Wert. Apuja un punt, fins al 6,5, la nota mínima de selectivitat -exclosa la fase específica- per obtenir les beques salari i de mobilitat. En canvi, manté el 5,5 que hi havia fins ara per a les que suposen la gratuïtat de la matrícula universitària. Tot i que Wert volia establir en totes les beques el requisit del 6,5, en aquest últim punt va haver de cedir i deixar el límit del 5,5 per la pressió de la comunitat educativa i, en especial, dels rectors universitaris.

El nou sistema de beques oferirà als alumnes de rendes baixes un import fix de 1.500 euros per curs, i la mateixa quantitat per canvi de residència. Alhora, preveu una tercera branca, la d'import variable, que inclou una dotació econòmica mínima de 60 euros, i que no té llindar, uns ajuts que s'atorgaran en funció de les notes de l'alumne i de la partida pressupostària que el ministeri tingui disponible.

La vicepresidenta del govern espanyol va defensar ahir que el nou model "respecta el principi d'equitat i el dret a l'educació" i va insistir que "impedeix la concentració d'imports sense tenir en compte el rendiment i manté components fixos en situacions específiques".

Un 5,5 per a batxillerat

El decret també preveu canvis en la renovació de les beques en cursos posteriors. Els que tenen la de gratuïtat de la matrícula universitària hauran d'aprovar el 65% dels crèdits en estudis tècnics i en ciències, el 80% en ciències de la salut i el 90% en ciències socials i jurídiques, arts i humanitats. Pel que fa als estudiants que tinguin beques salari i de mobilitat, hauran de superar el 85% dels crèdits en ensenyaments tècnics i aprovar-los tots en la resta de branques. També tindran com a alternativa aprovar del 65% al 90% dels crèdits, segons el tipus d'estudi, si tenen una nota mitjana de 6 en ensenyaments tècnics i ciències o de 6,5 en la resta de titulacions.

Però els estudiants universitaris no seran els únics que es trobaran més entrebancs per esgarrapar un ajut econòmic de Madrid. El nou decret també exigirà una nota de 5,5 per optar a una beca de batxillerat o de graus superiors de formació professional (FP). En l'esborrany inicial, Wert volia fixar un 6 per a batxillerat, però una reunió amb els consellers d'Educació de les diferents comunitats autònomes va fer que se'n desdigués i establís com a nota de tall final el 5,5, quan fins ara n'hi havia prou matriculant-se. Els únics que han aconseguit escapar dels polèmics requisits de la nova llei són els estudiants de FP de grau mitjà, a qui, com en els últims cursos, no se'ls demanarà cap condició.

Per renovar les beques, els alumnes de batxillerat i de FP de grau superior hauran d'aprovar totes les assignatures de primer excepte una, o el 85% de les hores lectives en els ensenyaments organitzats per mòduls. La conselleria d'Ensenyament i la secretaria d'Universitats no es van pronunciar sobre l'aprovació del decret. Fonts d'Ensenyament consultades per l'ARA van insistir, tal com va fer la consellera Irene Rigau en l'última reunió de la conferència d'educació de Madrid, que els requisits fixats per a les beques de batxillerat i la FP afectaran els alumnes més vulnerables. En la mateixa línia es va manifestar l'associació que agrupa els rectors universitaris de l'Estat, que creu que part dels alumnes amb rendes baixes no podran seguir estudiant si no disposen d'aquests ajuts econòmics.