El Terreno torna a bategar i només vol ser un barri normal
Nous residents i inversors arriben a la zona, però els veïns reclamen que Cort se’n preocupi d’una vegada
PalmaL’edifici del mític bar Joe’s, a la plaça Gomila, començarà a rehabilitar-se en les properes setmanes. El projecte preveu conservar la façana de l’immoble i reformar-ne integralment l’interior amb l’habilitació de cinc habitatges i locals comercials a la planta baixa, per ser llogats posteriorment. A dia d’avui ja s’està rehabilitant, entre d’altres, i a la mateixa avinguda Joan Miró, l’edifici modernista que a principis del segle XX va ser la pensió La Torre, després dedicada a activitats “canalles”, segons explica Feliu Renom en el seu seu llibre Dibuixant sobre el Terreno.
Són dos exemples simbòlics d’una renascuda activitat al Terreno, un barri que forma part de la imatgeria col·lectiva de Palma i que, després d’anys d’una dolorosa degradació, torna a bategar i ja només aspira a ser un barri normal. La recuperació ha arribat principalment gràcies a nous residents -de manera especial estrangers, alemanys i nòrdics, però també una segona generació d’antics veïns que retorna- i inversors immobiliaris i comercials. Tot i això, l’abandonament municipal, com si l’Ajuntament donàs per perdut el Terreno, es manté.
“Els nous veïns i negocis no arriben al barri amb una actitud depredadora; al contrari, observam que hi ha una voluntat de mantenir l’esperit de sempre”, explica Xavier Abraham, president de l’Associació de Veïns del Terreno-Bellver des del novembre passat, que ha agafat el càrrec amb la intenció de “fer coses per recuperar simplement la normalitat ciutadana en aquest barri”. “El Terreno és un lloc emblemàtic que la ciutat no es pot permetre abandonar”, afegeix, “però és que ara només demanam que se’ns tracti com a qualsevol barri normal”.
El problema, en 200 metres
El Terreno es divideix en tres franges: la part més alta, que fa frontera amb el bosc de Bellver; la més baixa, on als 60 es creà una barrera amb la mar per la construcció dels grans edificis del passeig Marítim, i la central, on l’avinguda Joan Miró esdevé l’eix i la plaça Gomila, el cor. És en aquesta darrera zona on encara es concentren els problemes. “De fet, tot es redueix a un nucli de 200 metres on hi ha cinc o sis ‘afters’ nocturns conflictius, amb activitat fins al migdia però que després, durant el dia, tanquen i espanten els veïns i altres negocis dels voltants de la plaça Gomila”, detalla Miquel Mut, un altre nou intregrant de l’associació veïnal.
“El Terreno deu ser l’únic barri on han tancat negocis com un estanc”, remarca sobre això el president, que denuncia que aquests ‘afters’ “són establiments que actuen sense cap tipus de control mentre incompleixen normatives i ordenances municipals absolutament regulades”. És una qüestió de deixadesa, es queixa Abraham sobre l’actitud dels responsables de Cort davant això, “perquè no hi ha voluntat política d’actuar-hi”. El veí atribueix a aquests problemes que no hi hagi una major activitat immobiliària, de rehabilitació, “ni s’obrin més negocis normals en altres barris, com una simple cafeteria”.
Després de convertir-se en un centre d’avantguarda intel·lectual i cultural en el període d’entreguerres, el Terreno va viure una segona època daurada com a referent de l’oci nocturn de la ciutat. Però just a partir d’aquí, de perdre pes residencial a favor de l’explotació turística i d’oci, començà la decadència. Per això moltes esperances es dipositen en l’arribada de veïns.
Mancances municipals
“No volem ser un barri temàtic, sinó simplement normal”, hi insisteix el president de l’associació de veïns, “i per això demanam coses normals”. Reclamen a l’Ajuntament que acabi amb les mancances municipals que asseguren que pateix el barri, de tot tipus, des de manteniment dels serveis urbans -enllumenat, fems, neteja- fins a la falta d’equipaments o de promoció, com una bona senyalítica que mostri l’entrada cap al bosc de Bellver. Mentre esperen que Cort se’n preocupi d’una vegada, l’associació ja ha començat una tasca de reactivació ciutadana amb actes organitzats al barri per les orquestres i corals, de les quals n’hi ha quatre, i les escoles, que en són cinc i reflecteixen la seva pluralitat: una de francesa, una de sueca, una d’alemanya, una de pública i una de concertada.
Entre les moltes iniciatives que s’han sumat darrerament per reconstruir l’esperit del barri destaca la de Salvem el Terreno, a través d’un grup de veïns mobilitzats per engegar un projecte cultural amb distintes accions que el tornin a situar a la primera línia de l’atenció pública. Àngels Álvarez n’és veïna i impulsora de la iniciativa, i afirma que tingué la idea en veure que “semblava que el barri només pot ser notícia pels succeïts i pel mal estat de l’entorn de la plaça Gomila, i és molt més que això”. Salvem el Terreno s’ha començat a articular amb una mena de converses literàries i culturals per tal de recuperar la intensa memòria sobre un nucli singular dins la història de la ciutat, també amb projecció internacional pels viatgers i residents, intel·lectuals i artistes de tota casta que hi han passat. Les converses celebren el proper dijous la vuitena edició, amb Eduard Moyà i Julià B. Goodwin conversant sobre els viatges i els viatgers del barri. L’esdeveniment tindrà lloc a la perruqueria Los Oficios Terrestres, que ha esdevingut un altre nou referent cultural.
