‘Xylella’
Europa es fa seves les propostes del Govern balear
La Comissió Europea ha proposat un pla de contenció de la Xylella fastidiosa a les Balears, consistent a eliminar les plantes infectades i cercar en el seu entorn altres positius, coincident amb la proposta feta pel Govern balear. L’alternativa era el que s’anomena erradicació, que implicaria l’eliminació de la planta afectada i la de les possible hostes (que són més de 300 espècies) en un radi de 100 metres. Aquest pla de contenció s’ha d’aprovar la setmana vinent i serà una fita històrica, sense precedents a la UE. Com s’ha d’analitzar aquesta decisió? En primer lloc, cal indicar que és una victòria contundent del Govern balear, que des del principi ha mantengut aquesta posició. En segon lloc, cal dir que no hi havia cap alternativa, ja que l’erradicació implicaria un desastre ecològic sense parió i, a més a més, no serviria per combatre una plaga que ja està molt implantada.
Un país sense arbres?
La gran innovació de l’agricultura mallorquina fou l’arboricultura
Fa molts d’anys, en una visita a Mallorca, la mateixa reina d’Anglaterra es va sorprendre que de Palma a Alcúdia no hi hagués un pam de terra sense arbres. Va ser la mateixa sensació de sorpresa, si fa no fa, que es va endur l’intel·lectual espanyol Miguel d’Unamuno, que va comparar les ordenades i perfectes fileres d’ametlers amb exèrcits immòbils, estesos sobre els camps de l’illa. L’arboricultura va ser la gran innovació de l’agricultura mallorquina davant la crisi dels vinyets de finals del segle XIX. I va anar bé. Gràcies als arbres, entre altres coses, ens convertírem amb un país que podia bravejar de tenir una de les agricultures més competitives de la Mediterrània. Ara estam en un final de cicle i hi ha moltes opcions obertes, però sembla que l’arboricultura torna a ser una de les grans alternatives de futur a tenir molt en compte.
Es Moradet de Montuïri
La qualitat ha estat el valor més preuat en l’agricultura
En l’agricultura mallorquina d’avui i de sempre la qualitat ha estat el valor més preuat que han tengut els pagesos per anar endavant. A l’explotació hortícola es Moradet, de Montuïri, en Joan Mas ‘Collet’ ha aconseguit donar continuïtat a la feina que havien fet els seus pares, amb la finalitat de produir fruites i hortalisses de gran qualitat i comercialitzar-les de manera directa. En aquest cas, es combinen els sabers pagesos acumulats durant generacions amb l’empenta d’una persona jove i amb ganes de fer les coses ben fetes, amb fidelitat a les pràctiques de conreu tradicionals. La sort del Moradet, també, és disposar d’uns terrenys excepcionals, molt aptes, argilosos i amb bona aigua. Amb aquestes condicions, els melons, tomàtigues, albergínies, carabassins, pebres o calçots que surten del Moradet, molts de varietats locals, han de ser bons per força.
Sabors d’Eivissa
Manté un estand de degustació al Mercat Vell
El Consell d’Eivissa va tenir l’encert fa uns anys de posar en marxa la marca “Sabors d’Eivissa” per tal d’aixoplugar els aliments locals i permetre’ls una major projecció en el mercat. Des de fa dos anys “Sabors d’Eivissa” manté un estand de degustació de la gastronomia eivissenca en el Mercat Vell de vila, aprofitant l’enorme concentració de turistes i residents que s’hi registra a l’estiu. Enguany els productes que s’hi han presentat han estat el flaó, els vins i les herbes d’Eivissa, el pa pagès amb oli i la sobrassada. S’hi ha afegit per primera vegada la síndria, les ametles torrades i el meló eriçó. Aquesta presència en el Mercat Vell permet fer conèixer els productes del camp eivissenc a molta de gent i en reforça la comercialització. L’encert és haver creat una marca i després, any darrere any, mantenir-la activa amb la incorporació de nous productes i noves iniciatives.
Pagesos i producte local
S’haurà de posar en el centre de tot la figura del pagès
Les iniciatives eivissenques, en un context social potser una mica més difícil encara que el mallorquí, ens duen a valorar molt la labor de promoció dels productes locals que s’està fent en el conjunt de les Balears. Es pot dir que s’ha superat l’etapa, de no fa molts d’anys, en què entraves a un comerç o a un restaurant i no trobaves res produït a la terra. Hem entrat en una etapa nova i contradictòria: per una part les produccions locals de qualitat avancen, però per l’altra van desapareixent els productors (i les superfícies de conreu) que les feien possibles. És a dir, la feina ha donat resultats, que ja es poden comptabilitzar, però no de prou entitat com per corregir la desfeta accelerada del camp balear. Això vol dir que s’hauran de fer més esforços i s’haurà de posar en el centre de tot la figura del pagès, ja que sense el seu treball la terra no pot produir res.
