MEDI AMBIENT
Societat 16/11/2014

Risc de contaminació a l’abocador del Milà

L’ampliació de la instal·lació treu a la llum l’alteració d’un aqüífer per filtració de lixiviats

Maria Josep Ferri
3 min

MaóFa un any i mig s’hi detectaren les primeres deficiències. En època de pluges hi havia filtracions de líquids aparentment contaminats a les noves instal·lacions de la primera fase de l’ampliació de l’abocador de Milà II, a Maó; concretament, en una de les cel·les, la tercera, i a la bassa de lixiviats. Eren, però, afloraments del nivell freàtic, és a dir, aigües que brollaven del subsòl. Tot i la gravetat que es pressuposava a l’assumpte, no es va contractar una empresa especialitzada fins a la primavera passada.

Les conclusions d’aquests consultors, comunicades el mes de juny al Consorci de Residus Urbans de Menorca, són clares: en primer lloc, el disseny de l’ampliació no va tenir en compte les condicions hidrogeològiques dels terrenys a l’hora de projectar les noves instal·lacions; en segon lloc, l’aqüífer que s’hi forma just a sota està contaminat per lixiviats; i en tercer lloc, l’abocador Milà II, clausurat l’any passat, és l’origen d’aquestes filtracions.

Diu l’informe: “En les zones més pròximes a Milà II, en l’actualitat empastat però no segellat, l’aigua subterrània presenta clars indicis de contaminació per lixiviats amb càrrega orgànica”. Més endavant, l’assenyala com a “element responsable” de la contaminació.

Lloc especialment protegit

Aquest fet agafa especial rellevància quan es posa en relació amb l’entorn. I és que l’Àrea de Gestió de Residus Urbans de Milà es troba a escassos metres del nucli de la Reserva de la Biosfera: el Parc Natural de l’Albufera del Grau. I no sols això, sinó que tota aquesta zona està delimitada com a Lloc d’Interès Comunitari -LIC ES 0000235 (de l’Albufera a la Mola)- i forma part de la Xarxa Natura 2000, motius suficients perquè la Direcció General de Medi Natural del Govern enviàs un requeriment el mes de març passat.

Amb tot, però, la resposta del consorci, integrat pel Consell i els vuit ajuntaments, no ha anat més enllà de demanar aquests estudis, en els quals, d’altra banda, s’especifiquen una sèrie de propostes per solucionar els afloraments i s’indica la idoneïtat d’aprofundir en la causa de la contaminació.

Segons el conseller de Medi Ambient i president de l’ens mancomunat, Fernando Villalonga, aquestes feines les haurà d’assumir l’empresa que resulti adjudicatària del nou contracte de gestió del servei públic de tractament, valorització i eliminació de residus, que està previst que tingui una vigència de 25 anys. El problema, però, és que el concurs no està ni en fase de licitació, fet que evidencia que la solució al problema de contaminació d’aquest espai d’elevada fragilitat no serà, ni fer-hi a prop, immediata.

Clorurs, sulfats i nitrats

Aquest, això no obstant, no és l’únic focus de filtracions a la zona de gestió de residus de Menorca. L’empresa externa contractada pel consorci adverteix, així mateix, que existeix una corelació entre les precipitacions i el volum de recollida de lixiviats a la zona de Milà I, un abocador que ja fa anys que va ser clausurat i restituït. En les mostres que s’hi han pres, s’hi han detectat alts nivells de clorurs, de sulfats i de nitrats. “L’activitat del vessament és potencialment contaminant del sòl i de les aigües superficials i subterrànies”, assenyala el document.

Per minimitzar la generació de lixiviats en aquesta zona, s’aconsella la millora del segellat de l’abocador, a més de la reparació de la xarxa de drenatge i l’habilitació de nous elements d’evacuació; solucions que, no obstant això, no resoldran el problema de base: el vessament directe dels lixiviats a la xarxa de sanejament municipal. Aquestes deficiències, de difícil solució en una instal·lació tan antiga, no tindran recorregut en les fases d’ampliació de Milà, on està prevista la captació, conducció i reutilització d’aquests líquids altament contaminants en processos de tractament fisicoquímic i de filtratge.

stats