Publicitat
Publicitat

AGRICULTURA

Recel català davant la nova PAC

Amb la reforma agrícola els estats guanyen poder de decisió, i la Generalitat tem perdre sobirania

Aquesta setmana la Unió Europea (UE) ha arribat a un acord històric que feia dos anys que es debatia: la reforma de la política agrària comuna (PAC) per al període 2014-2020. No ha sigut fàcil posar d'acord la Comissió Europea, el consell de ministres (que representen els estats membres) i el Parlament Europeu -per primer cop tenia veu i vot en el debat de la PAC-, perquè estava en joc el 40% del pressupost de la UE per als pròxims sis anys (400.000 milions d'euros en ajudes agrícoles). Cada estat ha defensat la seva parcel·la amb dents i ungles, en especial Espanya, que sortia molt perjudicada per la proposta inicial de la Comissió. Finalment, el ministre d'Agricultura, Miguel Arias Cañete, hi ha pogut incloure prou modificacions per mantenir el pressupost en ajudes, uns 50.000 milions.

Un cop tancat l'acord polític a Brussel·les, és l'hora de la lletra petita i de concretar molts aspectes de l'aplicació pràctica de la nova PAC a cada país. Aquest juliol, que serà clau, el ministeri d'Agricultura ha de convocar la conferència sectorial amb totes les comunitats autònomes per negociar. Aquesta PAC permet que cada estat membre reparteixi bona part de les ajudes comunitàries amb el seu propi criteri, i per això la Generalitat, i els experts en el sector consultats per l'ARA, temen que Catalunya en surti perjudicada.

Més poder per a Espanya

El Govern vol limitar l'objectiu harmonitzador del ministeri

"L'objectiu és donar als estats l'oportunitat de decidir millor ajuts directes i dirigir-los cap a les categories d'agricultors que més les necessiten. No es pot imposar un mateix model a tots els països", deia dijous el comissari europeu d'Agricultura, Dacian Ciolos. Aquest canvi important que suposa la nova PAC, amb què els estats guanyen poder de decisió, crea molts recels des de Catalunya perquè estan segurs que Espanya farà servir aquest poder per seguir recentralitzant el país i prendre'ls competències en agricultura. "La intenció del ministre Cañete és fer una política global harmonitzadora, i és curiós, perquè ell va defensar a Brussel·les que volia més poder perquè Espanya és una regió molt diversa", explica Jordi Sala, director general de Desenvolupament Rural del departament d'Agricultura. Del mateix parer és Josep Lluís Bosque, responsable tècnic de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya: "Podem perdre sobirania per adaptar les polítiques agràries a la nostra realitat, i el departament pot passar a ser un simple gestor d'ajust, sense poder fer política".

Tarifa plana per hectàrees

La UE uniformitza les ajudes però se'n suavitza l'impacte

L'objectiu de la UE és que les ajudes comunitàries afectin el mínim el lliure mercat, i per això ha decidit incloure a la PAC una tarifa plana d'ajudes, és a dir, subvencions només segons el nombre d'hectàrees, sense tenir en compte res més, ni els ajuts històrics, com fins ara. Com que en els últims anys s'han incorporat 16 milions d'hectàrees dels nous estats membres i el pressupost és el mateix, hi havia països que veien reduïdes les seves ajudes fins a un 42%. Molts estats, com Espanya, han lluitat per canviar-ho, i al final s'ha acordat arribar al mateix objectiu el 2020, però fer-ho de manera gradual i suavitzar l'impacte que tindrà.

'Greening', cultura verda

El 30% de les ajudes obliguen a respectar el medi ambient

Després de la tarifa plana, el greening és la segona novetat més important de la PAC. A Europa que l'agricultura i la ramaderia respectin el medi ambient ja no és una opció, i el 30% de les ajudes directes hi estan vinculades. Entre altres obligacions, les explotacions amb més de 10 hectàrees -la majoria a Catalunya- hauran de tenir dos cultius diferents, i a partir de 30 hectàrees tres. "Això és un atemptat a la sobirania de cada agricultor sobre les seves terres", lamenta el professor en dret agroalimentari de la Universitat de Lleida (UdL) Andrés Cosialls. L'estat espanyol ha aconseguit salvar d'aquesta obligació l'olivar, la fruita secs, l'arròs, la vinya i els fruiters, típics del Mediterrani. Cosialls, però, apunta que n'han quedat fora els camps de cereals com l'ordi i el blat, cosa que portarà molts problemes a mitjà termini.

La ramaderia, en perill

Deixen de donar subvencions pel nombre de caps de bestiar

Amb la vinculació de les ajudes directes exclusivament al nombre d'hectàrees, la ramaderia sense base territorial se'n veurà molt afectada. A Catalunya ho notarà especialment el sector del boví. "La ramaderia no tindrà ajuts directes, però en podrà tenir a través d'una bossa que es crea d'ajuts agrupats, amb els quals cada estat podrà ajudar els sectors més propis que queden desprotegits per la nova PAC. Nosaltres ja hem demanat al ministeri que dins d'aquests ajuts hi hagués la ramaderia, i tenim un principi d'acord que seria així, però falta veure si s'acaba concretant", apunta Jordi Sala des de la conselleria.