TOCAR TERRA
Societat 29/04/2016

Petits cellers, grans vins

El municipi de Palma durant molts d’anys va ser el principal municipi agrari de les Balears

Mateu Morro
3 min
Petits cellers, grans vins

El Parc Agrari de Palma

El simple fet que Cort pari esment a aquest món pagès és important

El municipi de Palma durant molts d’anys va ser el principal municipi agrari de les Balears. La sobreexplotació de l’aqüífer i la concentració d’infraestructures sobre els millors terrenys del Pla de Sant Jordi i tot l’entorn no urbà de la ciutat varen provocar la desfeta de la pagesia ciutadana, avui convertida en un element marginal. La manca de sensibilitat de les diverses corporacions municipals cap al patrimoni agrari de Palma ha estat una constant, tot i que s’hi han pogut veure alguns rampells positius, però, en tot cas, sense un nord definit i insuficients per contrarestar el mal que la caòtica expansió urbana ha provocat. La ciutat està en deute amb el seu més immediat entorn i amb la gent que encara hi viu. Per això la idea del Parc Agrari que l’Ajuntament de Palma ha posat sobre la taula mereix ser tinguda en compte. El simple fet que Cort pari esment a aquest món pagès que tan sovint ha oblidat, ja és prou important.

Espècies Crespí

Aposta per la recuperació de varietats tradicionals

Hi ha empreses que, per elles mateixes, ja són tota una institució. Quan en aquestes empreses s’hi ha abocat el treball de tres generacions fins a acostar-se al segle d’existència, el mèrit és molt major. Aquest és el cas d’Espècies Crespí, empresa que molts coneixem de les aromes d’espècies que es desprenen en entrar en el carrer del Sindicat des de la Porta de Sant Antoni. El cas és que Espècies Crespí ha apostat per la qualitat, per l’agricultura ecològica, per la innovació i per la recuperació de varietats tradicionals com el pebre de tap de quartí o el pebre de cirereta. El món de les espècies és apassionant per la seva història i per la seva diversitat. La recuperació del pebre mallorquí, dolç i coent, és una opció plena de possibilitats, tant per als productors com per als transformadors i comercialitzadors, però sobretot és una sort per als consumidors.

La fira de Campos

Les fires morfològiques fa temps que han entrat en crisi

Fa estona que el mercat europeu de la llet va de rota batuda. Des de molts d’àmbits es relaciona aquest fet amb la desaparició de les quotes làcties que ha ajudat a un augment descontrol prest o at de la producció. El preu de la llet ha baixat i ja sabem que quan això passa, tard hi ha conseqüències també a les Balears. Sobretot perquè a les Illes els costos de producció són molt més elevats. L’entrada a la UE sense considerar el fet insular va ser una espècie de sentència de mort per a la ramaderia balear. Menorca, per sort, ha pogut articular un model ramader més viable, però Mallorca ha vist com les vaqueries desapareixien una darrere l’altra. És per això que les fires morfològiques, com la de Campos, que en els anys d’expansió d’aquest model ramader s’havien institucionalitzat, fa temps que han entrat en crisi i han de menester una reformulació urgent. És clar que hi ha un problema de preu, però també de costos de producció i d’articulació entre producció, transformació i comercialització.

La Nit del vi

Ocasió per conèixer el darrer moment de la producció vinícola

Un any més l’Associació dels Petits Cellers i el Consell de Mallorca organitzen la Nit del vi, que tindrà lloc divendres que ve, 6 de maig, al pati de la Misericòrdia de Palma. A l’acte es farà el IX reconeixement ‘Petits cellers, gran vins’ i hi participaran un total de 34 cellers, que oferiran un tast de 160 vins. Una mostra molt completa i una ocasió per conèixer el darrer moment de la producció vinícola a l’illa. Sense cap dubte, l’esdeveniment és la festa més important del vi de Mallorca. El preu de l’entrada, de 10 €, es destinarà de manera íntegra al suport a dues entitats solidàries (Aproscom i Can Gasà). L’avantatge dels petits cellers és l’esment que poden tenir a unes produccions limitades i úniques. Unir el vi de qualitat, innovador, produït pels cellers pagesos, familiars i artesans, amb la cultura i amb la solidaritat és un encert que ben segur donarà bons resultats.

L’ametla mallorquina

Les festes de Son Carrió, lligades a la cultura pagesa i agroalimentària

Ja vénen les festes patronals de Son Carrió. I, com sempre, es lliguen a la cultura pagesa i agroalimentària. Enguany reprenen el tema de l’ametla mallorquina. El dimecres 4 de maig, Tomeu Arbona, del Fornet de Sa Soca de Palma, parlarà de ‘L’ametla a la gastronomia de Mallorca’. El diumenge 8 de maig, la Fira ramadera, amb mostra de races autòctones i concurs morfològic de l’ovella mallorquina, exhibirà una exposició sobre l’ametla de Mallorca al Centre Cultural de Ca n’Apol·lònia. Hi participen una gernació d’empreses dedicades a elaborar i comercialitzar productes de l’ametla: bessó cru i torrat, farines, torrons, confitures, licors, pastisseria, perfums, sals, oli d’ametla, etc.

stats