Balears 25/04/2014

Penyal de la Beata

Ara que comença el bon temps, és hora de reconciliar-se amb la natura i les excursions

Joan Carles Palos
2 min

Ara que comença el bon temps, és hora de reconciliar-se amb la natura i les excursions, amb amor, respecte i molt de seny. La d’avui és una passejada breu pels voltants de Valldemossa, més en concret, pel penyal o molinet de la Beata, un lloc que des de fa poc torna a ser un indret molt freqüentat, probablement perquè se situa vora del GR-221.

Per arribar-hi, no tenim més que seguir el camí de la Comuna. Així, iniciarem la marxa a la plaça de Bartomeu Estaràs, d’on sortirem en direcció sud/sud-oest pel carrer d’Uruguai. Poc abans d’arribar als jardins de la Cartoixa, girarem a la dreta pel camí de Son Mossènyer. Tot d’una trobarem un vell molí fariner reconvertit en casa als peus del nostre turó, objectiu d’aquesta passejada. Podríem tirar recte i per dins un espès alzinar iniciar una pujada directa fins a dalt. Però aquesta serà la nostra opció de tornada. De moment, seguirem el camí ample que volta per l’esquerra del penyal de la Beata, passa per davall l’aqüeducte de la font de na Llambies i, finalment, puja fins a la casa de sa Teulera (antiga teulera dels cartoixos). Per la dreta del tancat de les cases hi ha una passatge que ens durà fins al carreró de la Comuna. A pocs metres a l’esquerra, després d’una barrereta, tenim la font de na Llambies, que amb un aqüeducte nodria d’aigua els horts de la Cartoixa; i a la dreta, 50 metres més endavant, el pujador al molí de la Beata.

Però aquest penyal és molt més que un lloc de culte entre els valldemossins, és també un turó des d’on tenim una bona vista de s’Estret, el puig de na Fàtima (651m) i tota la vall de Valldemossa. A més, sobre les marjades de conreu i el bosc de muntanya, en direcció nord, s’alça a la vista el Teix, la gran muntanya de Valldemossa.

La capelleta

Davant el molí de la Beata trobam aquesta capelleta dedicada a ella. L’arxiduc Lluís Salvador anotà a Die Balearen : “Té volta de canó i conté un altar molt lleig amb un relleu mal obrat de la beata; a les parets pengen rosaris i alguns capells de mariner com a exvots. Recentment la capelleta ha estat restaurada amb més gust”. La capella fou restaurada, una vegada més, el 1974 amb motiu del quart centenari de la mort de la santa; però ara, 40 anys després, el porxo amenaça ruïna.

Darrere del molí s’aixeca una creu de pedra que data de l’any 1627. Es diu que la beata Catalina Tomàs (1531-1574), des d’aquest lloc, podia oir miraculosament la missa que s’oficiava a la Seu de Palma. Ara és el punt des del qual hom pot observar com el temps s’atura sobre aquestes pedres i es pot sentir encara el gemec de les aspes del molí de vent, que s’instal·la dalt del turó, girant amb la força del vent.

stats