Parc aquàtic a Biniancolla: el territori al servei del turisme
L’equipament recreatiu s’aixecarà sobre sòl rústic protegit gràcies a la nova llei turística
MaóLa transformació del sòl rústic de les Illes Balears, fins i tot el protegit, s’albirava inevitable després de l’aprovació de lleis com la 7/2012 de mesures urgents per a l’ordenació urbanística sostenible o la 8/2012 del turisme de les Illes Balears. El marc normatiu, dissenyat pel Govern balear, preparava el terreny per al desenvolupament de projectes urbanístics que, d’altra manera, no es podrien executar.
2,4 milions d’euros
A Menorca ja es coneix el primer. Es tracta del parc aquàtic que la societat Promoción y Desarrollo Turístico de Menorca SL vol construir en uns terrenys protegits de la urbanització de Biniancolla, en el terme municipal de Sant Lluís.
Després d’una tramitació que s’ha allargat prop d’un any i mig, i malgrat dos informes tècnics i un de jurídic contraris a la implantació de l’equipament recreatiu en una Àrea Natural d’Interès Territorial, el departament d’Ordenació del Territori del Consell de Menorca, prèvia contractació d’un informe extern que fos justificatiu, ha acabat atorgant-li la declaració d’interès general perquè considera que és un projecte “que clarament contribueix a la desestacionalització”. L’expedient inclou també informes favorables de l’Ajuntament de Sant Lluís, la Comissió Balear de Medi Ambient i la Direcció General de Recursos Hídrics del Govern.
La institució menorquina s’ha convertit, d’aquesta manera, en una de les primeres a l’hora d’aplicar les excepcions de la nova Llei turística balear, una via que no es descarta que es pugui reprendre per legitimar pròximes actuacions en espais naturals delimitats per alguna figura de protecció.
Des del primer moment, les característiques del futur parc aquàtic han despertat suspicàcies entre els ecologistes del GOB i les tres empreses competidores, totes amb instal·lacions ubicades en sòl urbà. Les seves al·legacions no han convençut, però, l’administració insular, que a l’empara de les normes autonòmiques de 2012, no entra a valorar si el projecte resulta o no “d’ubicació necessària en el sòl rústic”, tal com estableix la modificada Llei 6/1997 de sòl rústic de Balears, ni tampoc el greuge comparatiu o el precedent que podria suposar una decisió d’aquest calat
L’obra que els promotors pretenen aixecar a la parcel·la contigua a l’hotel Sur Menorca, del qual són també propietaris, tindrà un cost aproximat de 2,4 milions d’euros i ocuparà una superfície de 17.652,90 m2. L’extensió ha estat, de fet, un dels arguments esgrimits per justificar la seva instal·lació en rústic, motiu que els serveis jurídics del Consell van desestimar perquè consideraren que “és la naturalesa de l’activitat la que determina la conveniència d’emplaçar-la en rústic, no les característiques físiques de l’edifici i instal·lacions”. Això no obstant, la via de la Llei 8/2012 ha permès evitar aquest tipus de debats.
El que sí que ha hagut d’assumir el Consell, un cop atorgada la declaració d’interès general, és la polèmica exoneració de determinats paràmetres, com el que estableix un volum màxim per a cada edifici de 1.500 m3, tot i que les dues construccions tancades del parc aquàtic sumen 2.474 m3 i 1.738 m3, o el que decreta que el percentatge màxim ocupat de la parcel·la no pot superar el 4%, encara que el projecte de Promoción y Desarrollo Turístico de Menorca SL representa el 55% de l’àmbit rústic de la finca, és a dir, multiplica quasi per dotze l’ocupació permesa.
Un altre dels aspectes controvertits de l’autorització administrativa té a veure amb la naturalesa d’una parcel·la interior, també propietat de la mateixa societat. Segons l’ordenament urbanístic, quan uns terrenys de naturalesa rústica queden envoltats de sòl transformat, com en seria el cas (mirau el plànol), l’administració competent està obligada a classificar l’ús com a urbanitzable. Sembla, però, que existeix un acord perquè aquests terrenys es mantinguin com a zona verda.
D’altra banda, és en aquesta zona on l’empresa té intenció de fer dues perforacions per extreure aigua de la mar i després retornar-la, una alternativa a la manca d’autorització per emprar el pou del qual s’abasteix l’hotel. Els ecologistes temen que una mala connexió pugui acabar salinitzant un aqüífer que ja es troba especialment malmès.
