Pallassos d’hospital: rialles terapèutiques i efectes científics

PalmaEntre el 50 i el 75% de la població infantil sotmesa a una intervenció quirúrgica experimenta importants nivells d’estrès i malestar emocional en el transcurs de l’hospitalització. L’ansietat que pateixen els infants abans i després d’una intervenció quirúrgica els pot ocasionar efectes psicològics i fisiològics. Davant d’aquest problema, l’humor i la rialla són estratègies conductuals bastant habituals que es fan servir per tractar de combatre els efectes negatius esmentats. Des de fa anys, centres sanitaris de tot el món incorporen pallassos d’hospital per tal de reduir el malestar psicològic dels joves pacients. Però quina és l’eficàcia d’aquestes teràpies? Serveixen realment per augmentar el benestar infantil? Hi ha cap estudi científic que avali les rialles terapèutiques?

Efecte emocional

Mallorca ha estat pionera en pallassos d’hospital a l’Estat i ara també ho vol ser en la recerca científica de l’efecte emocional sobre els nins dels pallassos d’hospital. Un equip de recerca de la UIB, en col·laboració amb Sonrisa Médica, fa deu anys que investiga i analitza la influència dels pallassos d’hospital en l’estrès quirúrgic pediàtric. La investigació ha començat a donar fruits, amb uns resultats inèdits i bastant sorprenents que es presentaran el proper octubre en un congrés que tindrà lloc a Florència, en el marc d’una reunió de l’associació internacional sobre pallassos d’hospital anomenada Hospital Clown Research International Network (H-CRIN).

L’equip de recerca està codirigit per Gloria García de la Banda, investigadora del Departament de Psicologia de la UIB i membre del grup de recerca DEVPSY (Desenvolupament i Psicopatologia) del IUNICS, i per Esperança Ponsell, investigadora del Departament d’Infermeria i Fisioteràpia de la UIB. Ambdues treballen en coordinació amb els pallassos de Sonrisa Médica de Son Espases i Son Llàtzer, a Mallorca, per establir una estratègia que permeti el creuament de dades estadístiques amb la feina de camp d’un ampli equip de col·laboradors.

“Com a persones creatives i artistes que són, els pallassos al principi eren reticents a ser analitzats per la ciència, tot i que necessitaven demostrar la seva eficàcia. Per això varen ser ells mateixos que van contactar amb nosaltres per obtenir informació objectiva i per saber quins components de les seves actuacions són els més beneficiosos per als nins”, explica Gloria García de la Banda. La intervenció dels pallassos d’hospital, que actuen per parelles, pot durar entre 10 i 15 minuts, tot i que els estudis científics prenen com a base intervencions estandarditzades d’uns 7 minuts cada una.

Quatre estudis

La investigadora del IUNICS enumera els quatre estudis diferents realitzats fins ara i impulsats per la UIB. El primer és molt exhaustiu sobre l’efecte dels pallassos en els infants de 3 a 12 anys ingressats en les unitats de prequiròfan. Gràcies a aquest estudi, els investigadors han comprovat que, en prequiròfan, els pallassos no tenen un efecte beneficiós especialment significatiu, a excepció dels majors de 9 anys, que sí que en treuen un profit clar i evident. L’equip de la UIB ha arribat a la conclusió que, en aquesta fase d’internament hospitalari, el que necessiten els nins no són pallassos, sinó que el temps transcorregut des de l’ingrés en prequiròfan fins al moment de la inducció de l’anestèsia sigui el menor possible. L’estudi també dedueix que, en la mesura de les possibilitats, els pares haurien de ser al costat dels infants just abans d’una intervenció quirúrgica. En presència dels pares, els pallassos sí que es demostren beneficiosos. Per altra banda, i com a darrera conclusió, l’estudi argumenta que les conductes desadaptatives es redueixen al cap d’una setmana en els infants que han rebut pallassos.

El segon estudi fa referència al sistema d’anàlisi, ja que els investigadors de la UIB s’adonaren que el mètode per mesurar el grau de satisfacció dels nins -fet a través de la identificació i atribució d’icones de cares- no discriminava i verificava bé per a totes les franges d’edat i, en conseqüència, calia fer-ne divisions diferents i simplificar-les. Els investigadors han publicat la nova distribució en diversos articles científics i es fa servir un nou sistema de mesura adoptat internacionalment.