SALUT
Societat 29/09/2013

Més inversió en sanitat: menys morts per càncer

Un estudi publicat a 'Annals of Oncology' revela que la supervivència dels malalts està associada a la despesa sanitària del seu govern

Lara Bonilla
4 min

AmsterdamCom més inverteix un país en sanitat, més baix és el nombre de morts per càncer. Sembla lògic però ara ho confirma un estudi que ahir es va presentar en el Congrés Europeu del Càncer que aquests dies se celebra a Amsterdam. La investigació, publicada a la revista científica Annals of Oncology , revela que les possibilitats de sobreviure a un càncer estan directament relacionades amb la despesa en sanitat dels governs. Aquesta relació encara és més evident en el cas del càncer de mama, per la importància que tenen, diuen, els programes de cribatge.

Els investigadors han detectat també que hi ha greus desigualtats en els països de la Unió Europea pel que fa a la despesa sanitària i la incidència del càncer. "En proporció, moren més pacients per càncer a l'Europa oriental que a l'occidental. Això s'associa a la despesa sanitària: com més diners gasta un país en salut, menys pacients moren després d'un diagnòstic de càncer. La correlació és molt potent", va assenyalar el brasiler Felipe Ades, oncòleg de l'Institut Jules Bordet de Bèlgica i un dels autors de l'estudi.

Els autors de la investigació van comparar la despesa sanitària per persona i any amb el percentatge de pacients que moren per càncer. Així, van observar que en els països que gasten menys de 2.000 dòlars per càpita (1.479 euros) en sanitat, com Romania, Polònia i Hongria, al voltant del 60% dels pacients moren per càncer, mentre que en els països que hi destinen entre 2.500 (1.848 euros) i 3.500 dòlars (2.588 euros), entre els quals hi ha Espanya, Portugal i la Gran Bretanya, el percentatge baixa fins a un 45%. En la part alta del rànquing hi trobem França, Bèlgica i Alemanya, que gasten 4.000 dòlars (2.958 euros) per càpita en sanitat, i on moren menys del 40% dels pacients. Les diferències entre l'Europa occidental i oriental són significatives. La xifra que marca la diferència s'ha fixat en 2.600 dòlars per persona i any. Portugal té la despesa sanitària per càpita més baixa dels països occidentals (2.690 dòlars), i Eslovènia té la més alta dels països orientals, (2.551). Luxemburg és el país que destina més diners a sanitat, 6.592 dòlars per persona i any (4.875 euros), i Romania, el que menys, 818 dòlars (604,90 euros).

"La nostra investigació demostra que malgrat les iniciatives per uniformitzar la política sanitària entre els estats membres de la UE, subsisteixen fortes diferències entre els països occidentals i orientals", va dir Ades. La investigació va analitzar els 27 estats membres de la UE, excepte Croàcia (l'últim a incorporar-se).

Menys morts però més casos

L'estudi també mostra que, tot i que es redueix la mortalitat per càncer en els països que més inverteixen en sanitat, el nombre de casos augmenta. I ho atribueix, en part, al diagnòstic precoç, ja que en aquests països hi ha més programes de cribatge que permeten detectar més casos de càncer en fases inicials. També respon, diuen, al fet que hi ha disponibles tractaments més eficaços. En canvi, a l'Europa oriental, tot i que moren més pacients de càncer, el nombre de casos és similar al dels seus veïns. La investigació no té en compte altres factors que influeixen en la incidència de la malaltia com ara l'estil de vida, els factors ambientals i els condicionants genètics.

L'estudi, fet amb dades del 2008 del Banc Mundial i de l'OMS, no recull els efectes de la crisi, però vol ser també un toc d'alerta als governs europeus que estan retallant en sanitat. A Catalunya, el pressupost sanitari per càpita està per sota de la mitjana de l'Estat i d'Europa, i s'ha reduït en els últims dos anys passant dels 1.251 euros a l'any 2011 als 1.027 actuals. La despesa sanitària pública a l'Estat ha anat decreixent des de l'inici de la crisi. Segons aquest estudi, Espanya va gastar 3.125 dòlars per càpita (2.300 euros) el 2008, però informes de la Unió Europea redueixen la despesa fins als 1.492 euros. Ades ho atribueix a la diferent metodologia utilitzada, però insisteix que el missatge és el mateix: "L'austeritat redueix la qualitat de la sanitat", va alertar en declaracions a l'ARA. El 2014 es tornarà a repetir l'estudi per comprovar els efectes de les retallades. "És possible que provoquin un augment de la mortalitat per càncer", diu Ades, tot i que encara no hi ha dades que ho avalin.

Programes de cribatge polèmics

Els programes de cribatge de càncer són sempre motiu de controvèrsia. Un altre estudi presentat ahir a Amsterdam conclou que el descens de la mortalitat en càncer colorectal és atribuïble a les proves de cribatge, com les colonoscòpies, les endoscòpies i les proves de sang en femta. "Hem vist clarament que com més homes i dones es fan proves de cribatge, més es redueix la mortalitat", va assegurar el professor Philippe Autier, de l'Institut Internacional de Recerca Preventiva de Lió. En els països europeus analitzats, el 73% del descens de les morts per càncer colorectal en homes i el 82% en dones s'explica, segons l'estudi, perquè s'han fet una o més endoscòpies en els últims deu anys. "L'evidència no pot ser més clara", va indicar Autier. Proposa que part dels recursos que ara es dediquen al cribatge de càncer de mama (mamografies) i de pròstata (els PSA) -"en què la seva efectivitat és més dubtosa", diu- es destinin a la detecció precoç del càncer colorectal.

Un extrem que va ser rebatut per l'especialista en càncer de mama del Centre Champalimaud de Lisboa, Fatima Cardoso. "Si deixem de fer mamografies, la mortalitat tornarà a augmentar", va assegurar Cardoso a l'ARA. A més, va afegir, "el cost de tractar el càncer de mama en fase avançada és cent vegades més car que tractar-lo precoçment".

stats