Misc 03/12/2013

Mario Alonso Puig: "Cada dia hauríem de dedicar una estona a imaginar el futur que volem"

Missatge positiu Mario Alonso Puig és un metge que parla de la felicitat, del futur, de la imaginació i de la importància de cuidar les emocions. I de la capacitat que tenim de canviar el nostre futur només imaginant que serà millor

Thaïs Gutiérrez
3 min

Mario Alonso Puig va canviar la cirurgia per les emocions. Són, assegura, la causa de múltiples malalties que dificulten el nostre dia a dia. Acaba de publicar El cociente Agallas , amb què ha guanyat el premi Espasa 2013, i explica com lluitar contra aquestes emocions tòxiques.

Parla del poder curatiu de les paraules. Què vol dir, exactament?

Si un malalt va al metge i hi troba una persona pròxima, que li parla i li transmet tranquil·litat, gran part de la seva tensió i angoixa disminuiran perquè sap que està en bones mans. Això es reflecteix en una baixada de les hormones, especialment la cortisona, que augmenta en estats d'ansietat. Si el pacient experimenta tranquil·litat, aquests nivells baixen, i és molt important que baixin perquè els nivells alts dificulten el funcionament del sistema de defensa del cos. Per això la paraula del metge, des de la proximitat, té un efecte molt important a nivell físic.

Al llibre diu que fins al 90% de les consultes als metges generals són per emocions tòxiques. Per què passa això?

Quan nosaltres pensem en emocions creiem que estem parlant de sentiments, però són dues coses diferents. Una emoció és un procés fisiològic pur. Aquests processos impliquen una mobilització molt gran d'hormones, que són substàncies molt poderoses que afecten totes les cèl·lules del nostre cos. Hi ha emocions, com l'alegria o la il·lusió, que mobilitzen la dopamina, la serotonina o els opioides, que fan que et sentis bé i que l'organisme hi respongui funcionant bé. Però si la persona experimenta emocions negatives, que es tradueixen en frustració, desesperança o ira, es mobilitzen hormones com el cortisol i neurotransmissors com el glutamat, que augmenten de nivell, cosa que perjudica físicament el cos. Aquestes emocions tòxiques tenen repercussions en la nostra salut i causen malalties. Mentre no entenguem això, no ho canviarem.

Quines són les malalties provocades per aquestes emocions tòxiques?

Afecten fonamentalment tres sistemes. El primer és el cardiovascular, ja que obliguen el cor a treballar molt més, afavoreixen l'aparició d'arítmies, sobrecarreguen el sistema vascular, afavoreixen la hipertensió, l'arteriosclerosi i l'aparició de trombes i embòlies. En segon lloc, afecten el sistema immunològic, el sistema de defensa. Els glòbuls blancs són molt sensibles a les hormones presents en les emocions tòxiques. Hi ha estudis que demostren que un minut d'ira provoca que durant hores el sistema immunològic funcioni malament. El tercer sistema afectat és el digestiu. Aquestes emocions provoquen gastritis, úlceres, còlon irritable, colitis ulcerosa...

Vostè també diu que és important, tant per a un malalt com per a una persona sana, entendre que el futur el creem nosaltres mateixos.

Sí. Molt poques persones es plantegen que podran ser diferents en el futur de com han sigut en el passat. Però si utilitzem la imaginació i la capacitat d'emocionar-nos es mobilitzen una sèrie de recursos que ens revelen el que és possible per a nosaltres.

¿Hem d'imaginar i creure en les nostres possibilitats per construir un bon futur?

Esclar. Atrevir-se a somiar requereix un gran coratge, sortir de les fronteres que procedeixen del passat. Hi ha molta gent que no està disposada a viure amb aquest nivell de valentia, prefereixen pensar que el que ha passat en el passat passarà en el futur. En canvi, hi ha gent que prefereix imaginar un altre futur.

Una bona recepta, doncs, seria imaginar més.

Una bona recepta és dedicar una estona diària, ni que siguin dos minuts, a exercir la capacitat d'imaginar el futur en què a tu realment t'emocionaria viure. Si no som capaços de visualitzar un futur veritablement il·lusionador, ¿per què ens hem d'aixecar cada matí amb passió i entusiasme per aconseguir-lo?

Parlem del cervell. Ara s'ha descobert que és plàstic, i que pot canviar. Fins on pot canviar?

No sabem encara els límits del canvi que pot tenir el cervell. Les generacions de nens i nenes actuals, que són nadius digitals, tenen un cervell completament diferent del nostre. El cervell té dues missions: la primera és fer que sobrevisquem, i la segona és ajudar-nos en l'adaptació a l'entorn. Els descobriments recents han demostrat que a qualsevol edat el cervell humà és excepcionalment plàstic. Mai és tard per provar alguna cosa diferent o aprendre una cosa nova. Els límits depenen de la passió que la persona tingui i de la intensitat de l'esforç que faci.

Les pors també es poden canviar?

Sí. La por és una de les emocions menys compreses. La por és un recurs per protegir la vida i ajudar-nos a ser cautelosos. Si no tinguéssim por no podríem reconèixer perills reals. Però la major part de les nostres pors no són conseqüència de perills reals, sinó que són reaccions a pensaments que ens generen angoixa. La por ens anul·la, fa que no ens atrevim, que no acceptem els canvis. Aquestes pors es poden transformar quan canviem la nostra actitud davant la vida, quan apostem per l'amor, pels sentiments positius, per la compassió, per ajudar, per entendre. Fent això es desenvolupa la zona prefrontal esquerra del cervell, que inhibeix els centres de la por.

stats