Publicitat
Publicitat

RECERCA

L'obesitat provoca danys semblants al consum d'alcohol

El fetge gras afecta un 30% de la població i pot acabar en cirrosi

L'anomenat fetge gras (esteatosi hepàtica) és una malaltia que creix progressivament en els països occidentals i afecta un 30% de la població. Investigadors de l'Institut d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP) han observat que variables com l'obesitat, la hipertensió arterial i la diabetis "van molt lligades a la presència de fetge gras [inflamació grassa del fetge] no alcohòlic", explica el doctor Llorenç Caballería, de l'IDIAP. I és un aspecte a tenir en compte, ja que les lesions produïdes al fetge per l'obesitat, la hiperglucèmia i la hipertensió arterial poden desencadenar una cirrosi, malgrat que el pacient no consumeixi alcohol. L'estudi també ha permès observar que la malaltia del fetge gras no alcohòlic no només afecta adults obesos i dones diabètiques, com es creia, sinó que pot afectar tant homes com dones i també nens. Els investigadors ho atribueixen a l'augment de l'obesitat en les societats occidentals. Es calcula que el 28,3% de la població infantil té sobrepès o obesitat i és especialment preocupant en la franja de 3 a 5 anys.

L'estudi de l'IDIAP s'ha fet en pacients d'entre 17 i 18 anys que no tenien antecedents de malaltia hepàtica ni consumien alcohol però que presentaven fetge gras. Els autors de l'estudi destaquen que l'atenció primària juga un paper fonamental en la detecció precoç, ja que és on es pot intervenir sobre els factors associats a la malaltia -com obesitat, hipertensió, hiperglucèmia- i evitar-ne la progressió. "El fetge gras es converteix en un problema sanitari important, que cal evitar des de l'atenció primària amb el diagnòstic i el control dels factors de risc associats", conclou Caballería.

Trasplantament dominó

La causa més freqüent de trasplantament de fetge és la cirrosi, una afecció en què el fetge es deteriora lentament i funciona malament. Però també hi ha altres malalties que en fan necessari un trasplantament, com ara la polineuropatia amiloïdòtica familiar (PAF) o malaltia d'Andrade, una patologia hereditària que, per culpa d'una mutació genètica, provoca que el fetge sintetitzi una proteïna anòmala que es va dipositant en els teixits produint disfuncions en el sistema nerviós. Aquestes alteracions acaben provocant una incapacitat greu o la mort abans dels deu o quinze anys des de l'inici dels símptomes. Tot i els fàrmacs per endarrerir l'evolució de la malaltia, l'únic tractament que pot aturar-ne la progressió és el trasplantament de fetge, ja que és on es produeix el 90% d'aquesta proteïna anòmala.

Aquesta malaltia afecta joves entre els 20 i els 30 anys i el seu fetge "és estructuralment i funcionalment normal, excepte per la producció" d'aquesta proteïna, explica Joan Fabregat, responsable de la Unitat de Trasplantament Hepàtic de l'Hospital de Bellvitge. Com que el seu fetge és apte per a la donació, es produeix el que es coneix com a trasplantament dominó. El pacient amb PAF rep un fetge d'un donant cadàver i el fetge que se li retira se li implanta en un altre pacient. A Bellvitge, ja s'han fet 39 d'aquests trasplantaments que, a més, permeten reduir les llistes d'espera. "És un fetge que es pot aprofitar per a un altre malalt que el necessita. Es pot donar la situació que sigui un pacient de 67 anys amb càncer hepàtic a qui li pots oferir un fetge que no és 100% perfecte, però que el pot fer arribar fins als 85 anys", diu Fabregat. Només se'n poden beneficiar, però, malalts seleccionats: pacients de 65 anys amb cirrosi per hepatitis C o amb càncer de fetge. "Com que necessitem més fetges dels que hi ha, és la forma d'obtenir-ne més", afegeix. Bellvitge és un dels centres de referència de l'Estat en aquest tipus de trasplantament.