SANITAT
Misc 02/09/2014

L’obesitat durant l’embaràs agreuja el perill d’infart

Un estudi en 19.000 dones prova que fa créixer el risc de mort prematura en un 35%

Mario Martín Matas
3 min

BarcelonaLes dones embarassades que són obeses tenen un 35% més de possibilitats de mort prematura que les que no ho són. És la conclusió principal d’un treball presentat ahir al congrés de la Societat Europea de Cardiologia, l’ESC Congress 2014 -que se celebra aquests dies a Barcelona-, en què les universitats d’Edimburg i Aberdeen apunten que l’embaràs agreuja altres problemàtiques associades a l’obesitat, una patologia més greu que el sobrepès.

L’estudi, que ha fet un seguiment de més de 19.000 dones durant l’últim mig segle, conclou que prevenir l’excés de pes és important al llarg de tota la vida, però sobretot en el moment de l’embaràs. El cos és sotmès a una important sobrecàrrega i els seus efectes es poden agreujar en aquesta situació. A més, l’estudi apunta que l’obesitat se sol mantenir durant la resta de la vida de la dona. En la part positiva, però, els autors destaquen que l’embaràs és un període en què la dona és molt conscient de la importància de cuidar-se i, per tant, hauria de ser més senzill seguir uns hàbits de vida saludables. L’estudi escocès agafa més rellevància tenint en compte les taxes d’obesitat creixent en totes les franges d’edat, que, com fa temps que alerten els metges, està provocant casos de diabetis i hipertensió en menors d’edat en una proporció mai vista anteriorment.

L’ESC Congress avança com estava previst, amb conferències diàries, debats entre els més de 30.000 cardiòlegs participants i la presentació de més d’11.600 publicacions científiques, el rècord absolut de la història d’aquesta trobada anual. En un altre estudi, realitzat per un equip danès, els autors vinculen la predisposició a l’avortament i les pèrdues fetals amb una càrrega extra de malalties cardiovasculars a la família. És a dir, quan una dona perd un nadó de manera espontània, els seus pares tenien un risc de patir un infart un 14% superior a la mitjana, i un 7% en el cas de l’ictus. Aquest treball suggereix, doncs, que podria existir un mecanisme comú per a alguns tipus d’avortaments espontanis i que estaria relacionat amb el risc cardiovascular dels avantpassats.

Dones grans i soles

Ahir també es van presentar un parell d’estudis que serveixen per desmentir que les dones tinguin més infarts que els homes. Un estudi finlandès sobre 30.000 dones puntualitza que la mortalitat superior de les dones per un episodi d’aquest tipus estaria relacionada, en realitat, amb el fet que quan pateixen infarts són més grans que els homes i estan afectades per altres patologies que els agreugen. Ser dona, doncs, no comportaria una mortalitat més gran. De fet, els investigadors donen dades i asseguren que la mortalitat per infart augmenta un 36% per cada cinc anys més de vida, i és per aquest motiu que l’edat és la variable que més influeix, i no el gènere. En la mateixa línia, un altre estudi d’un grup de Dinamarca, realitzat sobre 2.000 pacients que havien tingut una mort sobtada, puntualitza que aquesta condició és més elevada entre les dones perquè tenen una edat mitjana superior a la dels homes i perquè, de retruc, viuen soles a casa i per tant no hi ha ningú que pugui avisar els serveis sanitaris per a una reanimació cardiopulmonar d’urgència. Dos estudis més, en aquest cas fets per especialistes holandesos i alemanys, sí que aprecien diferències de gènere en altres aspectes. Per exemple, les dones presenten gairebé el doble de mortalitat que els homes després de rebre cirurgia coronària. En canvi, tenen un 33% menys de risc de mortalitat després d’un implant valvular aòrtic per via percutània.

D’altra banda, l’ESC Congress acull avui la presentació dels estudis espanyols més importants. La ciència desenvolupada a l’Estat ha sigut la quarta que més volum d’estudis ha presentat en aquesta edició del congrés. Catalunya hi ha contribuït amb més de la meitat.

stats