Radiografia
Misc 20/04/2014

L’humanisme perd pes en una educació dirigida al mercat laboral

A la UAB les carreres de lletres tenen un 16% d’alumnat menys que el curs passat

Sònia Sánchez
4 min
L’humanisme perd pes en una educació dirigida al mercat laboral El batxillerat de lletres comença a perdre pistonada

BarcelonaLa Facultat de Filosofia de la UB ha perdut un 23% d’estudiants en quatre anys. Dels 250 alumnes que s’hi van matricular a primer curs el curs 2010-11 s’ha passat a 192 aquest 2013-14. Geografia i història n’ha perdut el 8% (de 926 a 851). La davallada de les carreres d’humanitats és una tendència que arrosseguen totes les universitats públiques catalanes i es constata especialment aquest últim curs. El grau d’humanitats de la UAB ha passat de 76 alumnes a primer l’any passat als 54 aquest curs: 29% menys. Història de l’art ha perdut un 32% de matriculacions a primer: de 109 ha baixat a 74. En global, a la UAB els graus de lletres han perdut un 16% d’alumnat en l’últim any.

L’aposta pels estudis amb més sortida laboral està buidant les facultats que preserven (i generen) el saber humanista. Però no és pas un problema de la universitat. La concepció global dels sistemes educatius arreu del món ha girat la vista cap al mercat laboral i ha prioritzat les competències que seran útils als alumnes quan hagin de buscar feina, en detriment dels coneixements tradicionalment memorístics i que es considera que no tenen aplicació pràctica després de l’escola. “Si analitzem la història de l’educació veiem que fins a mitjans del segle passat els pedagogs eren els que portaven els projectes educatius. A partir dels anys 40, els porten els psicòlegs i avui els protagonistes del debat educatiu són els economistes”, relata el pedagog Gregorio Luri.

Ensenyament competencial

A Catalunya, i a l’estat espanyol en general, el gir cap a aquest tipus de currículums es va accelerar arran de les males avaluacions que l’OCDE atorga des del 2003 als seus informes PISA. La llei d’educació estatal del 1990, la Logse, ja va incloure els sabers pràctics als currículums escolars, i va acabar amb els plans d’estudis tancats i totalment memorístics de la franquista llei general d’educació, del 1970. Però el concepte de competències bàsiques, present en l’àmbit internacional des que es va començar a parlar de la societat del coneixement, no va aterrar oficialment a l’Estat fins a la Loe del 2006. Uns canvis pedagògics “imposats per la realitat, en descobrir que la relació entre inversió econòmica i creixement d’un país no era certa”, explica Luri. Ara la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (Lomce) del PP “recull aquesta predominança del saber economista” i consuma el canvi competencial. Un canvi molt reclamat des dels organismes internacionals i els estaments educatius, que el veuen imprescindible per afrontar el fracàs escolar (el 26% d’alumnes catalans no continuen estudiant després de la fase obligatòria), però que va en detriment de l’aprenentage dels coneixements humanistes: la Lomce redueix a una sola les tres assignatures de filosofia que fins ara eren obligatòries a l’ESO i batxillerat.

Aquestes “transformacions en el món de l’ensenyament” han portat l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) a fer públic un manifest per reivindicar les humanitats: Unes humanitats amb futur. “La minva de la cultura humanista comporta l’empobriment del pensament, la precarietat del discurs ètic i la pèrdua de la cohesió de la nostra civilització”, alerta. Entre altres coses, l’IEC reclama que el grec i el llatí es mantinguin com a “optatives però no residuals” a secundària i que els currículums incloguin “els escriptors clàssics i els relats de la Bíblia” com a referents culturals.

El clam no és en contra de l’aprenentatge competencial, sinó per no excloure l’altre. “Si els alumnes de COU a la meva època podíem seguir la Crítica de la raó pura de Kant i ara els adolescents tenen problemes per llegir-ne un fragment [alerta Luri] és que no hem guanyat res”.

El batxillerat de lletres comença a perdre pistonada

Les carreres humanistes

A la matrícula del curs 2013-14, els graus universitaris que més alumnes han perdut són filologia hispànica, història de l’art i geografia, seguits en segon lloc per filologia catalana i història, segons Unportal.cat.

El batxillerat de lletres

El curs 2009-10 va ser l’últim en què el batxillerat humanista va tenir més alumnes que el de ciències. A excepció del 2011-12, quan van empatar al 47%, l’opció de lletres ha passat de tenir el 48% dels alumnes el 2009-10 (45% a ciències) al 46% el 2012-13 (47% a ciències).

La filosofia de Wert

La Lomce elimina l’educació ètico-cívica obligatòria a 4t d’ESO i converteix en optativa l’assignatura d’història de la filosofia, que fins ara era obligatòria a segon de batxillerat. Així, la filosofia a secundària queda reduïda a una sola assignatura a primer de batxillerat.

Societat competencial

La irrupció de les noves tecnologies i els canvis en l’economia de la societat del coneixement han fet evolucionar els sistemes educatius cap a l’aprenentatge competencial. Les avaluacions PISA de l’OCDE fan especial incidència en les habilitats pràctiques dels alumnes.

Memorístic o humanístic?

Els diversos canvis legislatius des de la Logse del 1990 han anat reduint el pes de les matèries memorístiques al currículum per adaptar-se a la realitat social, econòmica i tecnològica. Això ha reduït l’aprenentatge dels sabers humanistes en lloc de reinventar-lo.

stats