L’advocacia denuncia traves en l’assistència a la seu policial

PalmaQue una persona detinguda té dret a parlar amb un advocat abans de ser interrogada en seu policial i també a negar-se a declarar pareixeria que és un fet que ningú no es planteja que no es produeixi i s’accepti rutinàriament. Idò a la pràctica es veu que garantir-lo no és tan senzill a les dependències dels cossos i forces de seguretat.

El Col·legi d’Advocats de les Illes Balears (ICAIB) ha rebut en els darrers temps queixes dels seus col·legiats en aquest sentit i ha decidit fer pública una nota informativa en la qual recorda a tots els advocats que sí que poden exigir entrevistar-se amb el seu client abans de la declaració en seu policial i recomanar-li, si així ho estimen oportú, que es negui a contestar davant la Policia o la Guàrdia Civil.

L’ICAIB ha remès també aquesta nota informativa a la Policia Nacional, policies locals i Guàrdia Civil per tal que estiguin assabentats que els lletrats reclamaran exercitar aquest dret, de manera que puguin entrevistar-se a les seves dependències amb el seu client detingut abans que aquest passi a ser interrogat pels responsables policials.

La decisió del Col·legi d’Advocats no ha sorprès els cossos de seguretat perquè la problemàtica ja es va tractar en una taula rodona aquest estiu amb la presència de representants dels distints cossos de seguretat, membres de la judicatura i la fiscalia i advocats. Ha estat ara quan el Col·legi d’Advocats ha distribuït la nota informativa perquè cap lletrat no dubti si pot o no veure el detingut i recomanar-li que calli.

Així, la junta de govern del Col·legi explica en la nota que el dret de defensa, l’autonomia professional de l’advocat i les directives europees emparen la facultat que tenen els lletrats, quan es troben a les dependències policials, per assessorar, prèviament a l’interrogatori, l’arrestat sobre la conveniència o no de declarar davant les forces de seguretat o d’esperar a fer-ho davant l’autoritat judicial.

Aclarir la situació

Tot i que no es vol cercar cap conflicte, sinó tot el contrari; és a dir, aclarir la situació, el Col·legi d’Advocats de les Illes no oculta que s’han produït disfuncions i que a partir d’aquestes s’han derivat queixes d’advocats. És un tema bastant delicat que ha creat discrepàncies interpretatives entre advocats i membres dels cossos de seguretat. El Col·legi ha rebut queixes de missers que entenien que quan se’ls impedeix poder aconsellar el detingut abans de l’interrogatori policial s’estan afectant els drets del client i s’està impedint al lletrat exercitar plenament el dret de defensa. Per això -i una vegada duit a a terme la sessió d’aquest estiu amb tots els representants-, ha fet una passa endavant recordant a tots els advocats que poden exigir veure i aconsellar l’arrestat abans de ser sotmès a les preguntes dels agents. Pels advocats, és molt important poder valorar, i aconsellar el client, quin és el moment més oportú per fer una declaració per poder garantir-li la millor defensa a favor dels seus interessos. Els cossos policials interpreten que la llei just empara l’entrevista posterior i també es queixen d’advocats que insten, així com poden, els detinguts a no declarar.

En essència, el Col·legi d’Advocats recull en la circular dues directives europees que, a parer seu, donen perfectament cobertura a l’advocat a l’hora de poder recomanar al detingut no declarar.

Una de les directives és la 2012/13/UE del Parlament Europeu i del Consell d’Europa de 22 de maig de 2012 relativa al dret a la informació en els processos penals. La data per a la transposició d’aquesta directiva al dret estatal és de 2 de juny de 2014. S’entén que ja està incorporada i és d’obligat compliment. En el seu annex, a l’hora d’explicar com ha de ser un model indicatiu dels drets del detingut, es diu que se li ha de comunicar que “té dret a parlar confidencialment amb un advocat, que és independent de la policia”. Afegeix, en un altre punt, que “quan l’interrogui la policia o altres autoritats competents, no està obligat a respondre preguntes sobre el suposat delicte. El seu advocat el pot ajudar a decidir sobre aquesta qüestió”.

“Abans de l’interrogatori”

També hi ha una segona directiva (la 2013/48 sobre el dret a l’assistència de lletrat en processos penals i en els procediments relatius a l’ordre de detenció europea), encara en data per a la seva incorporació al dret intern, però que el Col·legi entén que igualment es pot invocar.

En l’article 3, aquesta directiva europea diu expressament que els estats membres “vetllaran perquè els sospitosos i acusats tinguin dret a ser assistits per un lletrat en el mateix moment i la manera que els permeti exercir els seus drets de defensa a la pràctica i de la manera més efectiva”. I en el punt dos, l’article afegeix que, entre d’altres supòsits, el detingut tindrà el dret a l’assistència “abans de ser interrogat per la policia i altres forces o cossos de seguretat o autoritats judicials”.

Després es dedica un apartat a explicar el contingut de l’assistència lletrada esmentada. I aquí s’insisteix que el sospitós o acusat s’ha de poder entrevistar en privat amb el lletrat fins i tot abans de ser interrogat per la policia, altres forces o autoritat judicial.