Publicitat
Publicitat

Lucina Jiménez: “Costa molt més alliberar el cos d’una noia que el d’un noi”

Projecte El 2005 va renunciar a dirigir el Centro Nacional de las Artes de Mèxic per dedicar-se a portar l’art al carrer. I des del 2006 ho fa amb ConArte, que ha aconseguit fer entrar la música popular i la dansa a les escoles. Ara porta el projecte a Catalunya

“No hi haurà una veritable revolució educativa si el pensament i el sentiment no és reconcilien”. Amb aquest lema per bandera, Lucina Jiménez (Ciutat de Mèxic, 1959) ha portat la música popular i la dansa a totes les escoles mexicanes. El 2006 va crear ConArte, una organització que va néixer a les escoles públiques més pobres de Ciutat de Mèxic. Avui eduquen en les arts un total de 700.000 criatures a tot el país, després de batallar perquè el govern entengués que l’educació emocional és clau per acabar amb l’exclusió social i la violència. Ara porta el projecte a Catalunya amb ConArte Internacional, que té la seu a Girona. El primer cap de setmana d’abril va celebrar un seminari de formadors per començar el mateix projecte a Salt.

El 2010 arriba a Ciudad Juárez amb un gran repte entre mans.

Era un dilema molt gran. ¿És possible que les arts transformin la dura realitat de Ciudad Juárez? Em vaig trobar amb una ciutat pràcticament abandonada, cremada -literalment-, una ciutat presa per la por, per una espècie de desesperança, i també una incertesa sobre la responsabilitat de transformar-la realment. Però alhora tenia un sector artístic valent.

Com va respondre la gent?

Vam fer una convocatòria pública que només deia: “Busquem músics, ballarins i actors amb amor i passió i que estiguin disposats a anar a treballar a les zones d’alta marginalitat de Ciudad Juárez”. I van respondre més de 120 artistes! Vam començar fent una classe pública amb nens que acabàvem de conèixer i dos professors de ConArte que van viatjar amb nosaltres. Va ser molt emocionant. La gent ens va entendre.

Van aconseguir canviar la ciutat?

Dos anys després, a finals del 2012, vam constatar una disminució radical de la violència. La ciutat començava a recuperar el seu espai públic. Avui la ciutat continua lluitant, però hi ha vida pública, es pot sortir de nit i hi ha cinemes oberts.

L’art ho ha fet possible?

Gràcies a l’art i gràcies als programes de desenvolupament social. La qüestió va ser combinar drets i millora de la qualitat de vida amb programes d’educació artística.

Què és l’art per a vostè?

L’art és la capacitat de simbolitzar i transformar la realitat a través de la imaginació, la capacitat d’imaginar-nos el món d’una altra manera.

Hem oblidat què és l’art realment?

L’hem col·locat en un pedestal.

I com el podem fer baixar?

A través del dret cultural dels ciutadans, acotant el llenguatge artístic al carrer, a l’escola, a qualsevol lloc on algú té aspiració de vida. Hem de veure les arts com una estratègia social. Si la naturalesa ens ha donat ulls, moviment i veu, ¿per què l’educació utilitza només la paraula escrita i el llenguatge verbal?

¿La música i la dansa són claus per canviar el futur d’un nen?

ConArte treballa bàsicament en les arts escèniques perquè el que volem és que l’obra d’art sigui el mateix nen, que treballi i esculpeixi el seu cos a partir de transformar la seva mentalitat i connectar amb el seu esperit al mateix temps que ho porta a la pràctica quotidiana.

Beneficia altres disciplines?

Hem constatat, analitzant els projectes, que la dansa i la música desenvolupen el llenguatge verbal i també el pensament lògic matemàtic, perquè desenvolupen noves connexions. Fan que aprendre sigui un plaer i que afrontem els reptes amb optimisme.

I en la dimensió de gènere?

Els exercicis fan perdre la por al cos en etapes com la pubertat. Als adolescents els ajudem a acceptar-se a ells mateixos. I això és especialment difícil amb les noies. Sempre s’ha pensat que la dansa era per a elles, però costa molt més alliberar el cos d’una noia que el d’un noi. Tota la vida se’ls ha dit que seguin i tanquin les cames, que són els nois els que es mouen com uns cavallots.

Ara porten el projecte a Salt. Què comparteix amb Ciudad Juárez?

Hi ha molta immigració. Són ciutats que són fruit de convivències frontereres. A Ciudad Juárez la frontera és física, amb els Estats Units, i a Salt ho és amb Girona i tota una zona amb poder econòmic de Catalunya. El fet de venir de matrius culturals diverses fa que es requereixi un esforç deliberat de reconeixement i també de convivència en la diversitat.

Quina és la recepta per impulsar una revolució educativa?

Des de fa temps hi ha una recerca a nivell internacional per canviar les coses, perquè el model establert només en la racionalitat està obsolet. Els primers a adonar-se’n són els centres educatius. Els sistemes educatius de la modernitat van pensar que produirien l’home màquina. I això no ha passat perquè el sistema industrial ha fracassat i ha arribat l’era del coneixement. Necessites més creativitat i capacitat d’innovació per enfrontar-te al món.

Amb quins recursos es pot fer això en un context de retallades?

ConArte Internacional es finança a través de fundacions privades, com el Festival de Torroella de Montgrí i el Temporada Alta, a part de la càtedra Unesco.