Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Li Jianhong: "Per molt que canviï el govern l'essència del poder xinès és la mateixa"

Exiliada a Suècia des del 2009, aquesta escriptora i activista xinesa forma part de l'Independent Chinese PEN Club. Des d'Estocolm ajuda escriptors i periodistes opositors empresonats o perseguits per les autoritats xineses

Li Jianhong fa gairebé cinc anys que viu en un exili forçat. Si pogués, diu, tornaria a la Xina, on cada cop hi ha més dones activistes. "Davant la discriminació de gènere, moltes dones veien com els seus drets es deterioraven", explica. "Van començar protegint els seus interessos i han acabat defensant els de tota la societat".

Per què és a l'exili?

L'any 2005 vaig començar a publicar articles crítics amb el govern a internet i automàticament la policia de Xangai va començar a assetjar-me. De vegades no em deixaven ni anar a veure amics o familiars. Per exemple, un dia vaig anar de visita a una altra ciutat, però la policia em va seguir i no m'hi va deixar arribar. De tornada a Xangai, van deixar-me en un hotel, tancada una setmana a l'habitació. Van acabar acomiadant-me de la feina.

Tot això per criticar el poder?

Sí. La situació es va tornar insostenible. Els meus amics feia temps que em deien que havia de marxar del país. Jo col·laborava amb l'Independent Chinese PEN Club (ICP), que defensa la llibertat d'expressió al país. Els meus companys suecs van aconseguir-me una invitació del departament de Cultura de l'Ajuntament d'Estocolm per fer-hi una estada. Així vaig poder sortir un temps del país.

Però s'hi va acabar quedant.

En principi el projecte era només per un any, però va allargar-se sis mesos més. Quan va acabar, l'octubre del 2009, vaig tornar a la Xina via Hong Kong. Quan vaig intentar entrar a la Xina continental, la duana me'n va rebutjar l'accés. No em van donar cap mena d'explicació, només que la direcció superior no volia que entrés. M'era impossible quedar-me a Hong Kong perquè sense residència legal només pots ser-hi una setmana. Em vaig veure obligada a tornar a Suècia.

Fa quatre anys que és en un exili forçat, doncs.

Vaig intentar tornar a la Xina perquè fa dos anys va morir la meva mare. Quan estava malalta vaig demanar de tornar, però l'ambaixada no m'ho va permetre. No vaig poder-la veure més. Sempre em queda l'esperança de tornar-hi. Ara de família només m'hi queda el meu pare, que té 76 anys. Les meves dues germanes viuen a Alemanya i poden anar-hi a cuidar-lo de tant en tant, però jo no puc fer-ho de cap manera.

Quin tipus de vida fa, a Suècia?

Treballo al comitè de protecció d'escriptors empresonats de l'ICP. Em dedico sobretot a transmetre a fora la informació que em fan arribar dissidents xinesos dins del país i també publico les meves pròpies opinions.

Els seus articles arriben a la Xina?

Els és molt difícil llegir-los per culpa de la censura que hi ha al país. Algun cop poden arribar a consultar-ne algun, però bàsicament els llegeixen a Europa i als Estats Units.

Quina opinió té de la nova elit de dirigents xinesos?

El president Xi Jinping va adoptar mesures que al principi semblaven agressives i esperançadores. La primera lluita que va voler iniciar va ser contra la corrupció. Alguns funcionaris han acabat empresonats, però només a causa de disputes internes. Si mirem amb lupa els funcionaris veurem que la gran majoria són corruptes. Molts activistes teníem l'esperança que la seva lluita contra la corrupció fos transparent i intensa però, per ara, la sensació no és aquesta. És fa difícil dir si en els pròxims anys la situació pot millorar. Cal esperar.

¿Realment podem esperar un canvi d'un règim amb partit únic?

El fet que a la Xina només hi hagi un partit provoca que, per molt que canviï el govern, l'essència sigui la mateixa. És el que ha passat ara. Tothom esperava molt de Xi: un viratge democràtic, més cura dels drets humans... Un mes després que arribés al poder, a l'abril, vam tenir la primera prova que no canviava res. Un professor de la Universitat de Pequín va organitzar el moviment Nous Ciutadans, que tenia dos objectius: igualar l'educació entre el camp i la ciutat i exigir que els funcionaris facin públics els seus béns. Va mobilitzar ciutadans que es manifestaven, però van ser arrestats. Hi ha un centenar de processats.

Fa uns mesos el govern va prometre relaxar la política del fill únic. Com valora el canvi?

Si l'arriba a aplicar i ho fa de manera correcta, pot significar un avanç important per a la societat. La planificació familiar ha tingut durant dècades conseqüències negatives per al país, ha provocat un desequilibri entre gèneres perquè, segons la tradició, els homes són més importants que les dones. A la ciutat no tant, però al camp, moltes nenes són abandonades. Per això n'hi ha tantes en adopció. En els pròxims 20 anys per a molts homes serà complicat formar una família.

¿I de l'eradicació dels camps de treball promesa també pel president què n'opina?

No sé si els arribaran a eradicar. Si no ho fan, espero que en tot cas hi facin una reforma profunda. Aquests camps de reeducació estan controlats per la policia de cada municipi, i això és molt anàrquic perquè els agents hi poden tancar qualsevol persona sense que hi hagi una llei clara que marqui uns criteris o un procediment.