L’Ebola segueix matant un any després

BarcelonaUna fina pluja incessant després de la tempesta que ho ha inundat tot. Això és el que passa actualment amb l’Ebola. D’una banda, podria semblar que el pitjor ja ha passat, però, de l’altra, hi ha l’evidència que el risc persisteix i que alguns dels efectes nocius del brot encara trigaran molt de temps a solucionar-se. Pràcticament ja no se’n parla, però el virus de l’Ebola segueix matant un any després que saltés l’alarma mundial. El degoteig de nous casos, sobretot a la República de Guinea i a Sierra Leone, no s’ha aturat, i malgrat els notables avenços que s’han produït des que va arrencar l’any, durant els últims set dies encara han mort 132 persones, segons les dades que recull l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

L’Ebola va aconseguir el que no havia aconseguit mai abans, des que es va descobrir, fa quatre dècades. Va penetrar a les ciutats, densament poblades, i va aprofitar les pobres estructures sanitàries i les conductes socials de tres països de l’Àfrica occidental -desconfiança envers les autoritats i la vetlla tradicional dels difunts, principalment- per fer-se encara més fort i continuar expandint-se. Això, combinat amb la lentitud de la resposta de la resta del món, que només es va veure directament interpel·lada quan la malaltia va trucar a la seva porta, és un dels principals fracassos globals dels últims anys, en paraules de l’ONG Metges Sense Fronteres.

Lluny queden els mesos d’octubre i novembre, quan el virus provocava setmanalment més d’un miler de nous casos i semblava desbocat, però això no vol dir que s’hagi eradicat. En els últims 21 dies l’OMS ha reportat 343 casos addicionals d’Ebola, i Libèria, a punt de ser declarada lliure del virus, ha vist com apareixia un nou cas que ha tornat a encendre les alarmes.

Es pot eradicar

L’OMS va afirmar a mitjans de març per primera vegada que l’Ebola podia ser eradicat de l’Àfrica occidental, tot i que també advertia que per aconseguir-ho, en comptes d’abaixar la guàrdia, calia redoblar els esforços. Llavors el nombre d’infectats superava els 24.200 i els morts eren prop de 10.000. L’últim balanç, del 25 de març, assenyala que els afectats ja són gairebé 25.000 i els morts més de 10.300.

La ciència continua buscant una vacuna contra rellotge, i malgrat els avenços que s’han produït en aquest camp, no s’hi arribarà a temps. La ciència aviat va aconseguir traçar detalladament la ruta que havia seguit el virus. En un estudi publicat a The New England Journal of Medicine l’agost passat, els investigadors van identificar el pacient zero en un nen que vivia al sud-est de la República de Guinea, una zona fronterera amb Sierra Leone i Libèria, la qual cosa explicaria l’expansió per tres països diferents. El nen va infectar-se presumiblement per haver estat en contacte amb una espècie de ratpenat que és portadora del virus -potser simplement va menjar una fruita contaminada- i va morir a principis del mes de desembre del 2013, fa un any i quatre mesos. Alguns dels seus familiars també van morir i, després dels funerals, més gent va tornar a casa sent portadora del virus sense saber-ho. Quan es va donar l’alerta, a finals de març, ja havien mort desenes de persones i hi havia casos sospitosos escampats per diferents zones.

Efectes col·laterals

Si bé al mes de desembre es va constatar que era possible reduir el nombre de casos d’afectats, els experts saben ara que es pot acabar amb el virus. L’estratègia principal passa per fer el seguiment acurat de totes les persones que hagin estat en contacte amb un malalt. Així es va aconseguir aturar el virus al Senegal, a Mali i a Nigèria. Potser aquesta és la principal lliçó que pot treure’s d’una epidèmia que s’ha cobrat tantes vides humanes. En aquest combat, a més a més, els treballadors sanitaris són els herois anònims que més s’han exposat i més han fet per aturar el malson. Uns 850 s’han infectat i 500 han mort, sobretot en els primers dies, quan es van haver d’enfrontar a una malaltia desconeguda i sense el mínim equip necessari.

És probable que l’Ebola acabi sent derrotat a la zona, almenys fins a la pròxima vegada que hi hagi un brot -n’hi ha hagut més d’una desena en la història de la malaltia, tot i que mai abans a l’Àfrica occidental-, però els seus efectes persistiran en el temps i agreujaran altres mals endèmics a la zona. No només pels milers d’orfes que quedaran, sinó també perquè altres malalties que ja existien han quedat durant mesos en un segon terme, ja que tothom estava concentrat a contenir la crisi de l’Ebola. La tuberculosi, la sida i la malària ja provocaven més víctimes, i ara fins i tot podrien ser més. De fet, alguns estudis ja han alertat de la necessitat de reprendre ràpidament les campanyes de vacunació, perquè, si no, malalties com el xarampió faran estralls.

Pel que fa a l’economia, l’Ebola castigarà encara més tres països ja empobrits. Un estudi de les Nacions Unides xifra en 3.600 milions de dòlars el cost anual per a l’Àfrica occidental almenys fins al 2017. Mantenir el focus i la cooperació internacional pot ajudar a evitar aquest doble càstig, doblement immerescut.