Kailash Satyarthi “Els nens esclaus són un fracàs de la democràcia, una vergonya per a la humanitat”
Amb només 12 anys, va organitzar un grup d’alumnes de la seva escola per recollir llibres de text vells i repartir-los entre els nens que no se’ls podien pagar. En va aconseguir 2.000 i va crear un banc de llibres. Ell havia tingut la sort de néixer en una de les castes altes de l’Índia, però des de ben petit no entenia per què molts nens no anaven a l’escola i havien de treballar. L’obsessió per aquesta injustícia ha orientat tota la seva vida i ha marcat fins i tot el seu nom: de seguida que va poder, es va canviar el cognom perquè no se l’identifiqués amb la casta alta i es va autobatejar com a Satyarthi, que en hindi vol dir cercador de la veritat.
Nascut el 1954 a Vidisha, a prop de Bhopal, al centre de l’Índia, Kailash Satyarthi va abandonar una prometedora carrera d’enginyeria electrònica als 26 anys per dedicar-se a lluitar contra el treball infantil. Una tasca que sempre ha volgut desenvolupar, i ell mateix ho admet, emmirallant-se en Mahatma Gandhi. Precisament aquest esperit gandhià va ser un dels trets que va destacar ahir el comitè del premi Nobel de la pau en l’anunci del guardó a Satyarthi, conscient -i fins i tot “penedit”, com va destacar a la seva web- del fet que l’històric lluitador pels drets humans a l’Índia encara no hagués rebut el guardó, tot i haver estat nominat cinc vegades.
“Demostrant un gran valor personal, Kailash Satyarthi, mantenint la tradició de Gandhi, ha liderat diverses formes de protesta i manifestacions, totes pacífiques, centrades en la greu explotació dels nens per obtenir guanys financers”, assenyalava el comitè del Nobel en el seu comunicat.
Des dels anys 80 l’activista s’ha dedicat a organitzar batudes a les fàbriques de l’Índia que explotaven menors, sovint avisant primer la policia però de vegades només els periodistes. Ell mateix explicava, quan va venir a Barcelona a recollir el premi internacional Alfons Comín, el 2008, que la presència de càmeres l’havia salvat en alguna ocasió “dels goril·les de les empreses”, que l’han agredit més d’un cop.
Ho va fer per primer cop el 1980, quan un home va anar a demanar-li ajut després d’haver fugit d’una fàbrica on tota la seva família havia estat esclavitzada, inclosos els nens. Ja llavors, Satyarthi era conegut a Bhopal per haver fundat un setmanari en què denunciava la situació de milers de nens al seu país. Poc després, el 1983, va fundar l’ONG Bachpan Bachao Andolan (BBA, sigles de Moviment per Salvar la Infància), amb la qual ha dut a terme batudes en fàbriques i accions de denúncia que han aconseguit alliberar fins a 80.000 nens esclaus. La lluita contra els empresaris que explotaven menors el va portar també a crear l’etiqueta Rugmark, per identificar les catifes índies d’exportació que no han estat fabricades amb mà d’obra infantil.
16 anys de les marxes
Com era d’esperar, la seva tasca va acabar traspassant les fronteres de l’Índia i el 17 de gener del 1998 va ajudar a impulsar la Marxa Global contra el Treball Infantil, que va fer sortir milers de persones al carrer per denunciar el treball infantil i que va originar la conferència de Ginebra de l’Organització Internacional del Treball (OIT).
Des de llavors, la Marxa ha generat una xarxa de sindicats i organitzacions de la societat civil que treballa per acabar amb el treball infantil esclau, denunciant els empresaris que el fan servir i pressionant els governs per aconseguir canvis polítics. Ahir mateix, des de Nova Delhi, on viu, Satyarthi va interpretar el premi Nobel de la pau que li acabaven d’atorgar com “un reconeixement a les necessitats que pateixen milions de nens esclaus en aquests temps moderns”.
Satyarthi és optimista i destaca sovint que lluites com la seva han aconseguit reduir els 250 milions de nens explotats que hi havia al món fa 20 anys fins als 158 milions que calcula avui la Unesco. Però també és conscient que queda molta feina per fer. “Els nens esclaus són un fracàs de la democràcia, la mort del futur, una agressió a la dignitat humana, una burla a la religió, la cultura i la civilització”, diu Satyarthi en una de les seves cites més conegudes, que acaba dient: “És possible acabar amb aquest escàndol. Hem d’actuar junts ara”.
