PalmaEscoltat i apreciat per bona part dels viticultors i els amants del bon vi per la seva mirada tranquil·la, pausada, honesta, sincera i sense pèls a la llengua. Joan Gómez Pallarès és un filòleg clàssic que ha fet de tot i que fa molts d’anys s’endinsà dins el món del vi i la gastronomia amb passió i discreció, escoltant i tastant sense rigidesa ni fums sinó amb ganes d’aprendre, gaudir i explicar les seves vivències amb gran habilitat, talment Magic Johnson amb la pilota a les mans. És autor del blog De vinis i del llibre Vinos Naturales en España -en prepara la segona edició- i col·laborador d’El País, entre moltes altres coses.
A Mallorca diuen que no hi ha ningú més mentider que un vinater. Heu trobat moltes mentides en el sector?
Més que molta mentida, el que trob són poques ganes de dir realment el que es fa. No és que et diguin mentides, perquè mentir és explícitament dir una cosa que no és veritat, el que passa és que no es diuen les coses que es fan o es comuniquen coses que amaguen altres coses que es fan i es vol donar una part de la imatge, que és allò que interessa, i se n’amaga una altra.
I quin és el motiu?
El concepte d’‘indústria’ ha entrat de manera brutal durant els darrers 30 anys en el món del vi. Llavors l’empresari actua d’una manera diferent de com ho fa un pagès. Hi ha tàctiques d’empresa, estratègies d’empresa, i volen donar un cert tipus d’imatge, explicar certes coses i no explicar-ne d’altres, però això passa entre les més grans i fins a les petites.
Renné Barbier explica que el millor vi és el que té una història per explicar. Hi estaríeu d’acord?
A mi em costa molt dir el millor vi. Primer, a Renné l’estim moltíssim i tenim una relació molt cordial des de fa temps. Moltes vegades, gairebé sempre, els vins que a mi més m’han interessat, m’han agradat i m’han commogut, mai no diria el millor vi, han estat vins que tenien persones que m’interessaven, que m’agradaven i que tenien històries per explicar. Gairebé sempre però no sempre, ja que a vegades hi ha vins que m’agraden molt i tenen persones que no m’agraden gens a darrere i històries que no m’agraden. Quan tast vins que em fan voler conèixer el camp d’on surten, les vinyes, la persona... acab trobant persones que m’agraden i m’interessen tant com els vins.
Com definiríeu el vi natural?
És que no existeix el vi natural, jo vaig escriure un llibre de 300 pàgines per explicar que el vi natural no existeix i aprofit l’avinentesa per explicar que el títol del llibre, Vinos naturales en España, el va posar l’editorial i el subtítol era el meu, és a dir, ‘Agricultura sostenible i plaer en la copa de vi’. Qualsevol vi per naturalesa és artificial perquè una persona pren decisions i acaba fent un vi. El que jo sempre he defensat és que allò que més m’ha interessat sempre és el vi que, per sort, circumstàncies, condicions, clima, etc. pot tenir menors intervencions externes al propi procés. Aquell vi que té menys intervencions al camp i menys intervencions al celler gairebé sempre acaba sent el vi que més m’interessa i més m’agrada. Com menys intervenció, més naturalitat i més autenticitat.
Per què aquesta moda o diguem forta embranzida dels vins naturals?
A mi les modes no m’interessen. Som historiador, filòleg, conec la història del vi i de la gastronomia que sempre han anat juntes i el que hi ha hagut aquests anys, potser promogut per la crisi, és una sensibilitat de voler menjar i beure d’una manera més conscient, saber qui fa el meu carabassó i què hi posa al camp. En el fons aquesta tendència és deguda al fet que la gent es preocupa d’allò que compra i allò que menja i cada vegada hi ha més gent amb aquests plantejaments arreu del món. I no és una moda, és una manera de ser, una manera d’estar, una actitud, una conducta, és com dir “jo recicl o no recicl” i per això estic molt en contra que es digui que és una moda.
Pot aparèixer la Guia Gómez Pallarès?
No, mira... Les guies continuaran sent importants per a gent que no vol llegir o que vol llegir poc. La majoria de grans tendes del sud-est asiàtic estan muntades per puntuacions de guies de gent que en sap molt o que cobra molt per dir segons què i jo no som antiguia però la meva manera d’explicar el vi és diferent. Jo necessit més espai, més temps, més tranquil·litat, m’agrada molt escriure i m’agrada molt intentar transmetre el que sent quan conec vins que m’agraden. Jo he viscut experiències de moltes guies, he ajudat, he tastat, he conegut els sistemes de les guies importants del país i algunes d’estrangeres i no m’interessen per parlar del vi.
Com veis la realitat dels vins mallorquins?
Fa 20 anys hi havia molt poca varietat de tipus de vins i maneres d’entendre el vi i des dels darrers 10 anys, que vinc cada estiu, encara que no ho digui perquè som discret, i bevem i tastam, comença a haver-hi una explosió de sensibilitat, talent, que ja està donant grans vins i que en continuarà oferint. És com tot, de la gran quantitat acabarà sortint la qualitat i vol dir que aquella persona és molt conscient del que fa, que acaba arribant a la seva idea de vi i que és capaç de posar aquella idea en una copa. Això és molt difícil i ja passa a Mallorca.
Vi recomanat per l’entrevistat
Les Fouchardes 2012 de Mark Angeli (Loira)
El darrer que he begut i m’ha agradat molt fou en un sopar amb unes amigues. Un chenin blanc que va ser extraordinari, d’una anyada molt seca al Loira. Una concentració absoluta però al mateix temps una frescor. És la humitat, el riu, les abelles, la marialluïsa, tot va explotar en una nit que no era especialment bona per a aquest tipus de vi. Mark Angeli és biodinàmic, hi fan les coses com les fan i procuro triar aquests vins mirant la lluna; i va sortir una arrel i una terra extraordinària.
