Publicitat
Publicitat

Jeremy Scahill: "La política exterior d'Obama és pròpia d'una dictadura"

Compromès El jove reporter de guerra Jeremy Scahill publica 'Guerras sucias' (Paidós), un assaig que també té la seva versió en forma de documental i en què denuncia les estratègies militars després de l'11-S: des dels atacs amb 'drones' fins a guerres encobertes

El reporter Jeremy Scahill parla clar. És políticament incorrecte i no li tremola la veu per denunciar la política antiterrorista de Barack Obama, a qui anomena amb sorna mister premi Nobel de la pau . Si en el seu anterior llibre, Blackwater , va destapar la polèmica sobre aquests mercenaris privats, a Guerras sucias explica com els EUA han fet que qualsevol part del món es pugui convertir en camp de batalla.

¿Hi ha guerres a l'ombra de les quals no tenim cap coneixement?

No hi ha guerres netes, però sota la presidència de Barack Obama -que recordem que ha guanyat el premi Nobel de la pau i és advocat- els EUA estan assassinant allà on volen, envien els militars en operacions secretes als països que volen i tenen paramilitars treballant per a la CIA amb permís per ser el gos guardià en qualsevol punt del món. La política exterior de la Casa Blanca és pròpia d'una dictadura i ni el poder legislatiu ni el judicial hi tenen res a dir.

Obama no ha fet el canvi promès.

Quan Obama es va convertir en president no tenia experiència en política internacional, i les figures més destacades de l'exèrcit li van dibuixar un món amb centenars d'amenaces assetjant els EUA. Li van dir que si no continuava amb els programes que va engegar Bush els EUA serien atacats. I, a sobre, li van demanar més autoritat.

I els hi va donar?

Obama volia demostrar confiança en els militars, però també buscava la manera de lluitar contra el terrorisme distanciant-se de Bush. I va adoptar la idea que li van vendre els generals: operacions especials, atacs amb drones i accions encobertes, per allunyar-se dels grans desplegaments militars. Adopta la doctrina de guerra preventiva, que era, de fet, la de Dick Cheney: "Mata'ls abans que ens matin a nosaltres". ¿Has vist la pel·lícula Minority report ? Doncs aquesta és la política antiterrorista d'Obama. Al Pakistan o al Iemen estan atacant amb drones homes de qui no coneixen la identitat ni tenen evidència que hagin comès cap crim. Els maten basant-se en indicadors geogràfics i demogràfics que diuen que probablement són terroristes.

Denuncies les kill list d'Obama, una llista d'ordres d'assassinat extrajudicials...

La Casa Blanca ha refusat respondre sobre aquesta pràctica. Mister Nobel de la pau va dir que canviaria tot això, i està, de fet, operant una de les administracions més reservades de la història moderna dels EUA.

Decebut, doncs?

Si en comptes d'escoltar els seus magnífics discursos llegies el seu programa ja podies veure que tenia les polítiques d'un republicà moderat dels anys 90. Ell no és un home d'esquerres. No ha tancat Guantánamo, manté informació secreta i el govern encara fa servir la tortura, perquè contracta altres governs per fer-ho. És vi vell en una ampolla nova. Ningú pot arribar a ser president dels EUA si no creu que és el país més important de la història.

L'excepcionalisme nord-americà.

Els EUA tenen una sèrie de regles per a ells i unes altres per a la resta del món. Hem tingut vuit anys de Bush i Cheney -que eren com una companyia privada d'assassinar- i Obama ha continuat algunes de les mateixes polítiques. El missatge que enviem al món és que és igual qui sigui el president dels EUA, tant és si és un afroamericà amb el Nobel de la pau com un imbècil illetrat de Texas, el resultat és el mateix.

El que tu expliques no apareix als mitjans tradicionals.

La CNN cobrirà el judici d'un crim passional com si fos el judici de Nuremberg, però després tenim una guerra a l'Afganistan que no surt ni a les notícies.

Els periodistes són ara l'objectiu?

Ara hi ha una guerra contra els periodistes. Som l'amenaça més gran per als règims antidemocràtics, perquè donem veu als que no en tenen i proveïm el públic d'informació que pot utilitzar per decidir a qui vota. Atacar la premsa independent és sinònim de no voler democràcia. En alguns països, com Síria i Mèxic, s'hi segresten periodistes, com Marc Marginedas. Als EUA els atacs són més sofisticats: ens espien. Intenten esbrinar quines són les nostres fonts i analitzen la informació dels mòbils. L'administració Obama ha perseguit més filtradors, com ara Snowden, que tots els presidents dels EUA junts.

¿El govern és conscient de les reaccions que provoquen les seves accions? Al documental hi surten joves a qui han matat un familiar dient que volen fer la jihad.

Estem creant més enemics que no terroristes estem matant. I la concepció de terrorista és relativa. Totes les societats occidentals estan d'acord que posar una bomba al metro és terrorisme, però si ets al Iemen pasturant ovelles amb el teu fill i un drone us mata, la teva família també ho considerarà terrorisme. He sentit en múltiples països i en llengües diferents el mateix missatge: "Vull fer una jihad contra els EUA, vull immolar-me davant nord-americans". És un efecte bumerang. Però els alts estaments viuen en un conte de fades. El que li expliquen a Obama és que estem matant terroristes. No crec que Obama sigui el diable, però crec que ha començat a creure's la propaganda i el poder d'una manera que és malaltissa per a una societat democràtica.