Societat 11/04/2015

‘In memoriam’ Tomeu Picornell, periodista

Joan Marí
2 min
‘In memoriam’ Tomeu Picornell, periodista

PeriodistaEn Tomeu Picornell no ha mort. Fa vacances amb una cigarreta a la boca. Ho sé. A la manera d’Ovidi i gairebé a la mateixa edat. Unes vacances només a l’abast dels escollits pels déus. I ens contempla amb aquella alenada lenta, llarga, sonora i profunda com el pensament que congriava tot deixant anar el cap enrere. El veig, expulsant el fum amb la força d’un brau, pels dos forats del nas alhora. Fum de tabac negre, sempre. Així vaig conèixer en Tomeu, a la redacció del Diari de Balears. Allà vaig descobrir un periodista pel qual reflexionar era un acte gairebé físic. El veies pensar. El senties pensar. I després dels sonors silencis, deixava anar una perla polida, d’un color gris cendra i amb una lluentor particular.

La gran tenacitat d’en Tomeu era molt cultivada. Home llegit i amb una vasta vocació pedagògica que ho abastava tot, indestriable del seu sentit de la vida. Tot i haver arribat al periodisme en èpoques diguem-ne modernes, era un periodista clàssic, un corcó que no en tenia mai prou amb la primera derivada. Ni amb la segona. En volia la tercera, com a mínim, sempre, sabedor que aquella era la frontera a partir de la qual es comencen a desemboirar els plecs de la veritat.

En qualsevol àmbit, i sobretot en una redacció -el seu hàbitat natural, m’atreviria a dir-, aportava les estructures mínimes imprescindibles per garantir un debat editorial ric: l’anàlisi complexa de la realitat, el matís virtuós i la dosi precisa i imprescindible de nivell intel·lectual per incomodar el principi d’autoritat establert. I ho feia amb aquella fina ironia només a l’abast dels posseïdors d’una cultura i d’una intel·ligència que provoquen sovint la rialla general. En dues paraules: un luxe.

La seva tranquil·litat nicotínica no estava exempta d’una continguda capacitat d’emprenyar-se, d’una manera que l’acostava molt a aquella “serena violència” d’Ovidi, per dir-ho en paraules de Joan Fuster. Segurament això i el seu hedonisme compromès van regalar-me ben aviat la seva amistat. I encara més: si al llarg de la meva trajectòria professional he fet un tàndem periodístic amb algú, sens dubte va ser amb ell. Guard un record inesborrable dels dies que investigàvem el cas Formentera, sobre l’intent de tupinada inscrivint argentins en el cens de la “meva” illa. Quina hemorràgia de plaer, aquella, estroncada per raons empresarials, però que sempre vam mantenir ben viva fora de la feina.

Per cert, Tomeu, ara que fas vacances, saps que finalment Tom Waits farà un concert a Palma?

stats