Helena Maleno: “Qui són les autèntiques màfies?, es demanen els migrants”

PalmaHelena Maleno és una de les majors expertes en tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual. Coneix de primera mà el que passa a la tanca de Ceuta i Melilla i té comunicació directa amb els migrants que arriben en pastera. Periodista, investigadora, activista incansable de Caminant Fronteres, ha visitat Palma amb motiu del XX aniversari de Metges del Món Balears.

Per què hi ha tràfic per a l’explotació sexual?

És un tema de pobresa, de recerca de drets. Les dones necessiten sortir com a estratègia migratòria. No hi ha altra manera de sortir que a través de les xarxes. És una qüestió d’oferta i demanda. La pobresa extrema i la indústria transnacional que és la prostitució, que té molta demanda als països europeus. L’ésser humà és tractat com una mercaderia més. Per això cal parlar de drets humans.

Pel que viuen aquí, de vegades es fa mal d’entendre…

Quan veus que la vida d’una nina no val res, venir a prostituir-se a Balears sembla una opció. El que ha passat amb el segrest de les nines de Boko Haram no és anecdòtic. Veus com les nines són venudes per deu euros o fins i tot per un euro a Nigèria. Una destinació com Balears per a una mare és una oportunitat.

Com està actualment la situació?

El consum de prostitució ha pujat a Europa, cada vegada hi ha gent més jove de 19-20 anys que surt, es pren una copa i consumeix sexe. I cada vegada volen una prostituta més jove o més rossa. Les xarxes saben la demanda que hi ha i han duit la mercaderia en funció d’això.

A què s’exposen les dones?

La xarxa decideix sobre les dones i sobre els infants també. Els nins poden servir per coaccionar la mare. A nosaltres ens va telefonar una dona que estava sent explotada a Balears. Ens va dir que la controladora -la xarxa- tenia el seu nadó. Ens explicà que l’havien traslladada a Lleida, però que el seu nadó havia quedat a les Illes.

I quan arriben?

Pateixen violència institucional també. No són vistes com a víctimes, sinó com a clandestines. Les batudes, les deportacions, moltes vegades són més violentes que la mateixa xarxa que les explota. Quan la policia o l’administració hi volen intervenir, no poden, perquè a les dones els generen molta desconfiança. Ara no deixam entrar el migrant econòmic, però les fronteres són permeables amb les xarxes de tràfic per on passen menors i dones per a explotació sexual. Això sí que interessa al mercat espanyol.

Què és el que no es veu en el relat mediàtic?

Quan hi ha una batuda es parla de “dones salvades”, però ningú demana quantes han estat protegides posteriorment o on han anat. L’enfocament que es dóna és molt policial i molt poc des del dret. Se centra només en el delicte.

Què es pot destacar des del punt de vista negatiu i positiu?

Des del 2006 hi ha hagut un augment del trànsit migratori del 50% i, en concret de menors, del 20%. El sistema liberal treu molt de benefici de tot això. Aquí tot és optimització. Els migrants diuen: “Això és un business ” i demanen: “Qui són les autèntiques màfies?”. Nosaltres creim en la gent, perquè tira endavant. Organitzar-se en el bosc de Marroc [parla dels africans que volen creuar la frontera] és un exercici de ciutadania. I això són processos dels quals hauríem d’aprendre.