ENTREVISTA
Misc 25/03/2015

Guillem Morro: “És una evidència que ens han robat la pròpia història”

Té una memòria que el du a esmentar una data i una altra, a relacionar fets i dades fiscals que, si no es reprodueixen a l’entrevista, és perquè s’ha prioritzat la necessitat de parlar sobre una consciència històrica que creu indispensable per afrontar el futur

Cristina Ros
4 min
Guillem Morro, historiador expert en el segle XV a la Corona d’Aragó, recomana dos llibres dels catalans Antoni Muñoz i Josep Catà.

Assegura que el que més li interessa de la història són les idees i, especialment, els moviments socials. Potser per això l’historiador mallorquí Guillem Morro es va especialitzar en el segle XV a la Corona d’Aragó i també en les pressions socials que va rebre l’illa de Mallorca durant l’etapa de la monarquia borbònica que va del 1715 al 1850. Mentre prepara, precisament, un nou treball sobre la política fiscal implantada a Mallorca en aquella època, ha acabat la que serà la seva primera novel·la històrica, La glòria dels vençuts, ambientada en el segle XV i amb el personatge Simó Ballester com a protagonista. El llibre es publicarà aquest any a l’editorial Lleonard Muntaner. I també, entretant, Guillem Morro fa part activa de la comissió cívica Tricentenari 1715-2015. Del Decret de Nova Planta al dret a decidir, un col·lectiu de ciutadans i experts que s’han unit per commemorar una efemèride ignorada per les institucions públiques de les Illes i per donar a conèixer en l’àmbit popular els fets que varen dur a la Guerra de Successió i als efectes que varen tenir a les Balears.

Catalunya va commemorar el Tricentenari. A les Balears heu hagut de ser un col·lectiu cívic el que ho recordi. ¿No hi ha memòria històrica a les Illes?

Tret d’excepcions, esclar, a les Balears hi ha un desconeixement brutal de la pròpia història. El 28 de novembre d’enguany farà 300 anys que es va publicar el Decret de Nova Planta de Mallorca, i durant aquests tres segles hi ha hagut una ocultació premeditada dels efectes de la Guerra de Successió, que suposaren espoliació fiscal, pèrdua de les institucions pròpies, una gran repressió, el control de l’educació i un retrocés progressiu de la llengua. I una societat que ignora la pròpia història i que a més té molts prejudicis està del tot descol·locada de cara al futur.

També ho ignoren les institucions de les Illes, mentre les catalanes ja recordaren la pròpia efemèride.

Una vegada vaig sentir a dir que la fortalesa de la majoria dels presidents catalans és haver estat envoltats de bons historiadors. A les Balears això no ha passat. I ara mateix, el caciquisme és el que en realitat governa les Illes. El Govern Balear d’avui podria ser una diputació provincial. En tot cas, s’ha de dir que la gran mancança de la consciència de la pròpia història ens fa molt febles davant moltes qüestions, entre d’altres davant l’espoli econòmic que patim.

¿S’atreviria a dir que la història és objectiva?

La història és una cosa i la historiografia una altra. És cert que a Espanya ens tenen massa avesats a una història plena de subjectivismes i en què amb molta freqüència l’historiador decideix què hauria pogut passar si... Per això jo sempre recomano la historiografia que està molt documentada, com són per exemple dos llibres dels historiadors Antoni Muñoz i Josep Catà: La traïció anglesa i Repressió borbònica i resistència catalana, excel·lents per conèixer l’època. Són obres molt documentades. I és que, si bé és cert que els documents històrics també van ser redactats per persones que tenien una ideologia o uns interessos i que pot ser que interpretessin o manipulessin, els arxius encara són el més objectiu que tenim. Per això si anem als arxius municipals (em refereixo sobretot als de Mallorca, que són els que conec millor) trobem tan poca documentació del període del 1715 al 1868. Els pegaren foc.

¿Diria, doncs, que la història està manipulada?

Qui té el poder sempre tracta de dirigir la història, no descobreixo res en dir això. Si hi ha una matèria que està manipulada políticament és, sens dubte, la història. És una evidència que ens han robat la pròpia història. Els plans d’estudis estan elaborats des de Madrid, i la història de la Corona d’Aragó o del que ara en diem Països Catalans n’ha estat sostreta. Els estudiants que no passen per la universitat, o que no tenen com a especialització la història de la Corona d’Aragó, no tenen ni idea d’una història de gairebé 700 anys, ni que la invasió borbònica va declarar que les antigues comunitats de la Corona d’Aragó havien de ser considerades províncies rebels i eliminar-les com a entitats.

La història se sol repetir?

El més greu per a la societat actual és, precisament, que ens hagin sostret la història perquè, és així, la història es repeteix. I si la coneixes et dóna una seguretat, pots valorar el present, tens més elements per decidir i pots preveure el futur.

En aquests moments vostè ha acabat la seva primera novel·la històrica, després de publicar estudis sobre el segle XV i sobre la Guerra de Successió. Per què La glòria dels vençuts i per què el personatge de Simó Ballester?

Simó Ballester és un personatge històric que si l’haguessin tingut als Estats Units, així com ens han inflat de westerns, ens el sabríem de memòria. Perquè realment té un recorregut vital de pel·lícula, que va de Mallorca a Menorca, a Catalunya, Nàpols i que arribà a ser protegit del rei Alfons el Magnànim. Però aquest rei, com tots els reis, va tombar cap al costat que convenia a la reialesa i no al país, així que Ballester va acabar esquarterat. I La glòria dels vençuts, evidentment, perquè els vençuts moltes vegades tenen més glòria que no els vencedors.

stats