Formentera recupera la terra tot i els estralls de la sequera

PalmaLa petita de les Pitiüses ha tornat a les arrels per acabar amb el monocultiu turístic. De moment, el temps no acompanya però l’interès està creixent. El projecte Cens de terres de cultiu, impulsat pel Consell de Formentera, compleix un any després d’haver recuperat per a l’ús agrícola unes 160 hectàrees de finques abandonades. La manca de pluges ha impossibilitat que la primera collita fos abundant, però cada vegada més propietaris estan interessats a cedir l’us de les seves terres i que tornin a ser productives. Des del Consell, constaten que la sequera els posa pals a les rodes; però, almanco, constaten satisfets que ja s’està complint un dels objectius que hi ha darrere del projecte: una recuperació del camp, com a element paisatgístic, que elevi el valor patrimonial de l’illa.

L’arribada del turisme va suposar un abandonament progressiu del sector primari que a Formentera, per les reduïdes dimensions de l’illa, es va tornar palmari. L’any passat, el Consell va posar en marxa un pla de recuperació del camp i va començar a contactar amb els propietaris de les finques. “Vam pensar que tots aquests terrenys podrien passar a formar part d’un cens de terres i que la Cooperativa del Camp les podria cuidar”, explica el conseller insular de Presidència, Economia i Medi Rural i Marí, Bartomeu Escandell. El tracte és el següent: els propietaris cedeixen gratuïtament l’ús de les terres per a períodes de 3 a 5 anys (depenent de l’extensió i la inversió necessària per recuperar-les) i la cooperativa recupera la terra i l’explota. En acabar el contracte, el propietari pot recuperar-ne l’ús, si vol, o cedir-lo per a un altre període. “Els propietaris”, diu Escandell, “no en treuen res, simplement la satisfacció de veure els seus terços i els seus camps conreats, i la satisfacció de canviar la imatge de Formentera amb un medi rural més cuidat i més atractiu. En aquest sentit, considera, “el primer any, la cooperativa ja gestiona 160 hectàrees”. “És un èxit rotund”, conclou.

Tot esperant l’aigua

El gerent de la cooperativa, Carlos Marí, també fa un balanç positiu d’aquest primer any, si bé constata que, en termes productius, “tot just hem salvat la llavor”. Amb tot, afirma que han acumulat més de 70 sol·licituds de propietaris per cedir les terres davant els progressos que han assolit amb pocs recursos però molt d’entusiasme. A banda d’ell, hi fan feina un tractorista a jornada completa i un altre a mitja jornada. “Tots els propietaris estan molt contents” de veure com les seves terres rebroten, insisteix.

De tota la superfície cedida, el primer any es van conrear unes 100 hectàrees, majoritàriament de cereals. Enguany, diu Marí, es canviarà de tàctica: conrearan en una superfície menor, unes 70 o 80 hectàrees, i se centraran en el farratge. “La demanda va més per aquí”, assenyala. “La idea és treballar millor la terra i provar-ho amb aquest producte, per veure com va”, afegeix. El resultat depèn, de manera inevitable, d’un element que no depèn d’ells: la pluja. L’escassetat d’aigua és el factor que podria posar en perill l’èxit de la iniciativa. “De gener a setembre havíem fet poc més de 60 litres. Les darreres setmanes han millorat les condicions, però, si a partir de setembre no continua plovent, la campanya es presenta bastant trista”, admet.

Amb tot, confien en el compromís del Govern de posar en marxa, finalment, la bassa de reg, una infraestructura que fa cinc anys que està construïda però que, per diversos desacords entre les administracions, no s’ha posat mai en funcionament. Es tracta d’un seguit de canalitzacions, amb més de 80 hidrants vinculats a la depuradora, situada devora l’estany Pudent. El març, el director general d’Agricultura i Ramaderia, Mateu Ginard, va anunciar que la Conselleria assumiria les darreres feines necessàries, valorades en gairebé 300.000 euros. A canvi, el Consell assumirà durant els dos primers anys els 30 euros mensuals de quota fixa que haurà de pagar cada hidrant, segons va explicar Escandell.

Marí confia que les administracions compleixin, aquesta vegada sí, els terminis. “Confiam que a principis d’any estigui en funcionament. Ho hem tingut en compte pel tema del farratge. Així, comptam amb aquesta infraestructura”, assegura.

El Govern acaba de cedir, a més, la finca de Can Marroig, de 12 hectàrees i situada al Parc Natural de Ses Salines, per recuperar-la per al cultiu.

L’anhelat canvi de model

Si el problema de la manca d’aigua es resol, el projecte tindrà més possibilitats d’assolir el segon objectiu: dotar el sector primari d’una estructura productiva que va perdre fa dècades. Per a això, el sistema de cooperativa és essencial. “Aquí, a Formentera, sempre havíem tingut una agricultura de subsistència i molt de petit format. Cada casa feia la seva collita. Ara intentam centralitzar la producció perquè sigui rendible”, explica Escandell.

L’aposta, afegeix, consisteix a obtenir un producte autòcton i de qualitat. En la primera collita es va apostar per les varietats locals, com el blat de xeixa, que, segons explica el conseller, “aguanta molt millor la sequera i el tipus de terra que tenim aquí”. A més, l’increment previst del cultiu de farratge podria suposar un efecte col·lateral que doni més valor a l’aposta paisatgística del Consell: una major presència de bestiar que pastura.

Finalment, el Consell confia que el previsible augment de la superfície conreada generi, en els propers anys, una finestra d’oportunitats laborals per als joves que no estiguin interessats a dedicar-se al sector turístic. “Que no tot sigui servir mojitos i gintònics”, diu Escandell.

Un projecte documentat de manera exhaustiva

L’Ajuntament vell de Formentera acull, fins dia 19 d’aquest mes, una exposició formada per una trentena de fotografies que commemoren el primer any de la iniciativa Cens de terres de cultius. Durant aquests 12 mesos, la fotoperiodista Eva Parey ha viscut, càmera en mà, totes les etapes d’un any agrícola, la feina de desbrossament, llaurar les terres, sembrar les llavors, conrear i recollir la collita per tornar a sembrar. L’encàrrec el va fer el mateix Consell insular amb la voluntat de donar valor a un projecte cridat a ser dels més emblemàtics de la legislatura.

Durant la inauguració de l’exposició es va projectar un vídeo que recull un resum de les feines, combinat amb poemes de Marià Villangómez i música d’UC i Aires Formenterencs, que podeu veure a la web de l’ARA Balears. El Govern ja va reconèixer, el mes de setembre, la iniciativa formenterenca amb la concessió d’un dels premis Turisme Sostenible, concretmament en la categoria de millor iniciativa de turisme sostenible.