Publicitat
Publicitat

FINANCES PÚBLIQUES

La Fed, dividida sobre els estímuls

Diferències al banc central sobre quan s'acabarà la compra de bons

Malgrat les noves preocupacions que el creixement econòmic dels Estats Units pot ser decebedor a la segona meitat del 2013, la Reserva Federal (Fed), el banc central del país, es planteja retallar els seus enormes esforços d'estímul, segons les actes oficials de la seva última reunió, que es van fer públiques ahir. Els membres del comitè, però, encara no es posen d'acord sobre quin és el moment adequat per començar a retirar els estímuls.

Les actes mostren pistes que alguns membres del comitè preferirien acabar com més aviat millor el programa de compra de 85.000 milions de dòlars mensuals (63.500 milions d'euros, més d'una quarta part del PIB català) en bons del tresor i derivats financers garantits per hipoteques.

Al juny, el president de la Fed, Ben Bernanke, va indicar que el programa d'estímul es podria reduir al llarg de l'any si els indicadors econòmics continuaven sent positius, però va mantenir la incògnita sobre si la reducció podria començar al setembre mateix o s'endarreriria fins al desembre.

Tot i així, les actes deixen clar que encara hi ha grans dubtes sobre la força de l'economia i que qualsevol canvi de política estarà subjecte als indicadors econòmics que es facin públics abans de la seva pròxima reunió, entre el 17 i el 18 de setembre.

Tot i la contínua pujada de les vendes de cases i de cotxes, alguns membres del comitè van indicar que ara d'alguna manera estaven "menys confiats en la recuperació econòmica del que ho estaven al juny". "Els membres del comitè tenen al cap reduir els estímuls -afirma l'economista en cap de Barclays als Estats Units, Sean Maki-, però no es volen lligar de peus i mans". Per això les declaracions són tan ambigües. On sí que hi ha acord dintre de la Reserva Federal és en el fet que cal mantenir els tipus d'interès baixos -actualment estan al 0,25%- durant un llarg període de temps.

Els membres del comitè també van analitzar la decisió del govern de Barack Obama de retallar la despesa pública i van considerar que havia afectat negativament el creixement.

Immediatament després de la publicació de les actes, la borsa de Wall Street va caure, i es va mantenir en la línia baixa durant la tarda (la nit a Catalunya), mentre els inversors buscaven pistes entre els ambigus documents de la Fed. Per la seva banda, el bo a 10 anys dels EUA va pujar lleugerament després de l'anunci. Les borses europees -tancades quan la Fed va publicar els documents, a les 8 del vespre, hora catalana- van estar tot el dia pendents dels EUA i van tancar en negatiu. L'Íbex-35 espanyol va caure un 0,48% i va perdre els 8.500 punts, després de tres dies consecutius de baixades. Londres va ser la borsa europea que més va baixar, amb una pèrdua del 0,97%. Milà va cedir un 0,72%, París un 0,34% i Frankfurt un 0,18%.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF