Eina per a la reproducció assistida

PalmaEn els darrers vint anys s’ha produït un augment molt considerable del nombre de gestacions múltiples, que els especialistes atribueixen a l’increment de l’ús de les tècniques de reproducció assistida, tant pel que fa a la inseminació artificial com a la fecundació in vitro. Per continuar avançant en els diagnòstics i els tractaments de reproducció, és fonamental que els científics i els professionals disposin d’una base de dades que alhora repercuteixi en un augment de la informació que es posa a l’abast de les pacients.

En aquest sentit, un recent estudi elaborat per Yolanda Cabello -investigadora del departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut de la UIB i directora del Laboratori de Reproducció de la Clínica Ruber de Madrid- conclou que és necessària la implementació d’un registre de tècniques de reproducció assistida que sigui “obligatori i cicle a cicle” per poder realitzar un millor seguiment i identificació de les causes d’èxit de cada cas i de les complicacions associades a cada tècnica.

Aquesta investigadora, que ja és doctora en ciències mèdiques bàsiques per la UIB gràcies a una tesi llegida la setmana passada al campus sobre embaràs múltiple i tècniques de reproducció assistida, recorda que ara mateix a Espanya el registre només és voluntari. Per això considera “crucial” disposar d’un registre estatal obligatori de totes les tècniques de reproducció assistida, a més d’un registre de donants d’òvuls i de semen, “ja que actualment els centres no saben si el donant ja ha donat prèviament, i la llei diu que poden tenir sis fills nascuts, inclosos els propis”.

Yolanda Cabello ha realitzat un acurat estudi consultant les dades recollides per la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF) entre el 2002 i el 2011. Es tracta d’un registre “que té limitacions i, per tant, és important que les dades siguin obligatòries per saber l’impacte real sobre la societat actual”, hi insisteix Cabello.

Percentatges europeus i estatals

El percentatge de nins europeus nascuts a partir de tècniques de reproducció assistida va des d’un 0,5% fins a un 4,6% a Dinamarca. El darrer registre europeu de l’European Society of Human Reproduction and Embryology (ESHRE) atorga una mitjana de cicles d’estimulació de 947 per milió d’habitants, tot i que aquest registre “no és del tot fiable” -adverteix Cabello-, ja que hi participen països, com Espanya, on el registre és voluntari.

La investigadora mallorquina, que malgrat la seva joventut ja és una autèntica especialista en el camp de l’embriologia en l’àmbit estatal, creu que és “molt important assessorar bé els pacients i les dones soles sobre quina és, en cada cas, la millor tècnica de reproducció assistida, en funció de l’edat i característiques. Els consells han d’anar sempre acompanyats d’una informació detallada sobre les taxes d’èxit de cada una de les tècniques, desenvolupament de l’embaràs i de les conseqüències per al nounat i per a la mare, tant físiques com psicològiques”, conclou respecte d’aquest tema.

Dels resultats de l’estudi estadístic retrospectiu es desprèn que les tècniques d’inseminació artificial tenen uns resultats bastant estables, mentre que les associades a la fecundació in vitro han anat millorant. Segons dades de la SEF, entre el 2002 i el 2011 es van produir 260.171 cicles d’estimulació per inseminació artificial, amb un resultat de 38.384 gestacions. El percentatge de parts va ser del 78%, mentre que el d’avortaments rondà el 21%. Respecte de la fecundació in vitro, entre el període esmentat es registraren 457.962 cicles, amb un resultat de 139.579 gestacions. Les principals causes d’infertilitat són el factor masculí (32,1%), les causes mixtes (24,9%), el factor femení (24,7%) i la infertilitat d’origen desconegut (13%).