Publicitat
Publicitat

Col·leccionar aurores boreals i eclipsis solars

Els amants dels fenòmens naturals fan milers de quilòmetres per la seva passió

L'Eduard Perelló recorda el crit que va fer quan va veure el seu primer eclipsi solar. Va ser a Elazig (Turquia) el 1999. Hi havia anat amb la seva parella, la Dolors Bèrnia, i encara avui diu que no té paraules per descriure l'emoció tan forta que sent quan veu un eclipsi. N'ha vist ja nou. Viatja expressament allà on sigui per veure'n i diu que sempre li rodolen les llàgrimes galtes avall. "Potser sóc un sentimentaloide, però prometo que és una sensació molt forta, única". I és que l'eclipsi solar fa trontollar la natura. "Els animals, sobretot els ocells, es queden callats, es desorienten, perquè noten la disminució de llum; si hi ha grills es posen a cantar; la temperatura baixa, hi bufa una brisa suau, les condicions físiques canvien".

L'últim eclipsi que van veure va ser a Rapa Nui (l'illa de Pasqua), l'11 de juliol del 2010. I va anar pels pèls que no el veiessin, perquè el dia abans va estar plovent, i minuts abans que hi hagués l'eclipsi, també. "Estàvem molt nerviosos, però, finalment, la pluja va amainar, els núvols es van desfer i hi va haver el miracle de la natura". Va ser un eclipsi total, que va durar gairebé 5 minuts, diu emocionat l'Eduard.

Ara la Dolors i l'Eduard juntament amb l'amic Josep Masalles ja ho estan preparant tot per veure el pròxim eclipsi solar el 3 de novembre a Kènia. Serà un eclipsi total, però saben que serà d'una durada molt curta, 14 segons, el més curt que mai hauran vist, per això tenen clar que no en faran fotografies. "Els 14 segons de durada els dedicarem intensament a mirar-lo amb els nostres ulls, sense cap objectiu enmig".

Els dos viatgers d'eclipsis solars van arribar a aquesta afició perquè els agradava contemplar les estrelles. Des de petit, l'Eduard tenia uns prismàtics amb què mirava la volta celeste. De gran, va tenir un telescopi amb què viatjava per Catalunya, sobretot als Pirineus, per veure i identificar les estrelles. A través de l'Associació d'Astronomia de Castelldefels es van animar a fer el primer viatge a l'Iran amb un objectiu únic. Ja en fa 14 anys! I des de llavors els seus viatges tenen la mateixa finalitat. Esclar que, ja que hi són, aprofiten per fer visita turística, però sempre fora dels circuits més habituals, perquè la prioritat és buscar un bon lloc per contemplar l'eclipsi.

I ho continuaran fent. Ara ja estan jubilats, i poden dedicar més hores als preparatius dels viatges, amb més energia. És el que anhelaven mentre treballaven com a peixatera (ella) i com a treballador de la fàbrica Pirelli (ell).

Contemplar el cel a -36 graus

La Pilar Hernando fa 4 anys que viatja a finals de febrer a Finlàndia per veure aurores boreals. Hi va amb la parella i amb un grup d'aficionats que s'han conegut a través de fòrums d'astronomia. "Són un espectacle perquè es fa de dia quan és de nit, el cel s'omple de llums verdes que es belluguen, sembla que hi hagi banderoles al cel, la neu es torna verdosa". I tot plegat ho contemplen amb la pell de gallina i enfredorits, molt enfredorits. "Aquest any estàvem a -36º".

Així doncs, ja estan pensant en com serà la pròxima aurora boreal. "Ja penso en el nus a la gola que se'm posarà quan la vegi, però també et dic que és més intens un eclipsi solar, perquè es fa de nit en el dia, al revés de l'aurora boreal, i la natura se n'adona, i també en canvia la temperatura". Amb l'aurora boreal, l'espectacle és el dels colors especialment, però la temperatura no canvia, perquè es manté freda, ben freda, tal com era la nit abans que comencés.

La Pilar sap comparar els dos fenòmens perquè ella també havia viatjat a contemplar eclipsis solars, però no sempre amb bon resultat. "Hi va haver un any que vam anar a la Xina, perquè havia de ser l'eclipsi solar més llarg, i va estar plovent, amb molts núvols". És a dir, no el van veure. Un viatge exprés perdut.

Mentrestant, el viatger Raimon Portell assenyala que qualsevol excusa és bona per emprendre un viatge. "El que no s'ha de fer és viatjar perquè queda bé, perquè llavors no serà feliç aquella persona ni tampoc farà que siguin feliços les que l'acompanyen".

Col·leccionistes de moments únics

Portell explica que els viatgers dels fenòmens naturals no són una raresa, perquè hi ha molta tradició a molts països. Jordi Toda, meteoròleg del Servei Meteorològic de Catalunya, ho corrobora, perquè ja sigui perquè agrada molt l'astronomia i la ciència, "són molts els catalans que observen el cel, que segueixen la forma dels núvols, les nevades, el vent".

Als EUA hi ha viatgers que busquen els tornados, les tempestes i els huracans. En aquest sentit, la directora de Viajes National Geographic, Caterina Miloro, assegura que un dels reportatges de la revista que més bona acollida va tenir entre els lectors va ser un que van publicar l'octubre del 2012 sobre tempestes èpiques. "Entenc la passió d'aquests viatgers, perquè volen col·leccionar moments únics, especials, que anhelen veure durant mesos i mesos, talment els col·leccionistes de cromos", opina Miloro.

Raimon Portell recorda com a sensació única la posta de sol que va veure a Cabo de Gata (Almeria), on va veure l'últim raig verd que cau sobre el mar quan el sol es pon. "Va ser tan meravellós que vaig entendre que hi hagi viatgers que vagin a l'Antàrtida a veure aquesta última llum verda, perquè allà triga més el sol a pondre's; aquí, en canvi, cau a plom". Tot l'Univers es torna de color verd. "Pensa que fins i tot jo, que sóc daltònic, en vaig captar la meravella", conclou Portell.