Atenció a la salut de dones que es prostitueixen

PalmaA Son Gotleu hi ha persones que no vénen al centre de salut per por, perquè fa dos anys els varen retirar la targeta sanitària i, malgrat que tenen dret a urgències, els fa por venir”, explica Aina Mascaró, mediadora intercultural de l’IB-Salut. Per contrarestar això, va decidir no esperar a rebre visites, sinó cercar els pacients. L’estiu passat va anar a trobar una part d’aquesta població que ha estat allunyada del servei sanitari. En concret, aquesta mediadora va intentar establir contacte amb les dones nigerianes que exerceixen la prostitució. L’estiu de l’any 2013 va realitzar dues sortides a l’Arenal i va constatar que aquest col·lectiu no freqüentava gaire els serveis sanitaris. Després va comprovar que la seva presència generava la desitjada resposta. A l’hivern, les dones que havia vist a la nit apareixien de dia a la seva consulta. Així, enguany ha realitzat una sèrie de sortides, moltes de les quals acompanyada per membres de l’ONG Metges del Món.

Comunicació fluida

L’experiència va ser impactant. “Va ser molt guapo, però a la vegada molt dur. Ha estat una oportunitat per contactar amb elles i acostar el col·lectiu als centres de salut. De tota manera, en l’àmbit personal vaig acabar sense entendre gaire bé com podem permetre tot això, ni tampoc el model turístic que es fa a Mallorca. Em pareix una barbaritat”, assenyala. És el que va pensar després de passar diferents dies des de les 24.00 h fins a les 05.00 h de la matinada per zones de prostitució com l’Arenal, Magaluf i, una de les nits, la Porta de Sant Antoni, les Avingudes i l’hipòdrom de Son Pardo. La comunicació entre les dones i Aina és totalment fluida. I és que abans de fer feina a l’IB-Salut treballava a Càritas (des de l’any 2002). “Les conec bastant i parlam de tu a tu. És més un diàleg. Quan estan fent feina, la conversa és curta, tampoc pots enredar-les gaire”, diu. Segons comenta des de la seva tasca de prevenció de les malalties de transmissió sexual i del VIH, les dones que pitjor ho passen són les que tenen malalties cròniques. “Però la malaltia més greu és la pobresa i la falta d’accés a recursos i a drets”, assenyala, tot denunciant la situació a la qual han de fer front aquestes dones.

Les visites que aquesta mediadora ha duit a terme al llarg d’aquest estiu per les zones turístiques o punts de Palma on s’exerceix la prostitució han estat positives i han donat els resultats esperats, ja que posteriorment moltes dones han visitat els centres de salut. “I si no han vingut elles, ho han fet les seves amigues. A Mallorca el boca a boca és el que funciona. Normalment, al centre de salut, cada dia que hi vaig en ve qualcuna”, assenyala. Cal tenir en compte que la majoria de la població africana es concentra a la barriada de Son Gotleu, on, segons l’Observatori d’Immigració de Balears, representa un 19% dels veïns, mentre que a la resta de Palma són el 3,2%. A aquest fet s’hi ha d’afegir que Nigèria és el país d’origen de bona part de les dones que exerceixen. De les 2.212 persones en total que varen ser ateses per la Xarxa d’Atenció Directa a Persones que Exerceixen la Prostitució (XADPEP), 574 eren nigerianes, segons es constata en la memòria d’aquest col·lectiu, en el qual participen les entitats socials, la Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament palmesà i la Policia Municipal.

Encara que la mediadora Aina Mascaró veu complicat parlar de percentatges, creu que la majoria de les dones que arriben soles han estat traficades i explotades sexualment per pagar un deute que pot anar dels 30.000 als 40.000 euros. “De l’Àfrica en general les dones vénen reagrupades. Però de Nigèria hi ha dones que vénen totes soles. I si els demanes directament si tenen cap deute, et diuen que sí”, explica des de la seva experiència i el seu contacte personal amb aquestes dones que han travessat el món per tenir una vida millor.