Andreu Palou: "Una bona dieta podria prevenir quasi la meitat dels problemes de salut de la població"

El bioquímic mallorquí Andreu Palou ha estat guardonat amb el XXIII Premi DuPont de la Ciència, que en valora les aportacions científiques "en el camp de la nutrició molecular, el sistema de regulació del pes corporal, la leptina, les relacions entre la dieta i la genètica i la nutrició personalitzada". El premi fou creat el 1991 amb l'auspici del professor Severo Ochoa i té per objectiu estimular iniciatives que contribueixin de manera decisiva en l'avanç de la ciència i les seves aplicacions. L'acte de lliurament del premi, dotat amb 30.000 euros, tindrà lloc a Oviedo a principi de 2014.

Aquest premi és un reconeixement a la vostra trajectòria particular en favor de la recerca en nutrició i salut o pensau que és més aviat un reconeixement a la potenciació de la bioquímica en general?

El premi DuPont de la Ciència és personal, però en el meu cas vull destacar que es tracta de la feina del meu grup del Laboratori de Biologia Molecular, Nutrició i Biotecnologia de la UIB, del centre de recerca CIBEROBN de l'Institut de Salut Carlos III. El premi s'atorga a científics de diversos camps, com la física, química, biologia, medicina, etc., camps que van variant en cada edició, i en l'esperit del premi està destacar la importància de la investigació per afrontar els nous reptes que es plantegen en les societats actuals. Sens dubte, la feina dels bioquímics projectada en el binomi nutrició-salut és cada cop més rellevant.

Què representa per vós que aquest guardó hagi estat creat amb l'auspici del professor Severo Ochoa?

És molt emotiu, Severo Ochoa és el nostre referent en bioquímica, contribuí molt a l'actual concepció del metabolisme energètic i destaquen els seus descobriments que permeteren desxifrar el codi genètic que li varen merèixer el Nobel el 1959. La seva recerca obrí les portes a la moderna biotecnologia i biomedicina.

La biotecnologia i la biomedicina són els sectors de la recerca que progressen més ràpidament?

És així, amb un impacte enorme en la salut, l'alimentació i molts camps econòmics i socials. Les noves tecnologies òmiques o postgenòmiques ens condueixen a una medicina personalitzada, i també a una nutrició personalitzada, amb uns costs que ja comencen a ser assumibles. Al costat hi ha un desenvolupament econòmic basat en el coneixement. Per exemple, Alimentòmica, una empresa spin-off de base tecnològica de la UIB que hem impulsat recentment, ja intenta dur a la pràctica alguns d'aquests aspectes.

Som prou conscients, la població en general, de la relació entre la dieta i les malalties?

No, però cada pic més. D'acord amb el que sabem, estadísticament, una bona dieta podria prevenir quasi la meitat dels problemes de salut, i un seguiment individualitzat usant les noves tecnologies òmiques podrà prevenir la major part dels problemes a la gent que hi accedeixi, cosa que obre un debat ètic i social.

Promoure la dieta mediterrània és la manera d'envellir més intel·ligent i sostenible o n'hi ha d'altres?

Per nosaltres és la més adequada i que tenim més fàcil, però cadascú té les seves peculiaritats. Però cal anar amb cura, perquè sovint s'abusa d'aquesta denominació per acomodar-hi tota casta de productes.

El president del jurat dels DuPont ha valorat en vós "la insistència a promoure una nutrició rica, equilibrada i personalitzada". Són valors difícils de trobar pels consumidors en el dia a dia, en les supermercats i grans superfícies?

Són valors reals i la clau és que un consumidor cada cop més conscient i format ho exigeixi. A Europa ho afavoreix la nova legislació que s'implementa sobre declaracions de salut en els aliments (etiquetatge, publicitat en general) i que ja ha fet desaparèixer dels mitjans la majoria d'anuncis sobre alimentació-salut que no estaven ben substanciats científicament. N'han quedat 248 d'entre més de quatre mil que vàrem avaluar. Hi hem fet feina sis anys a l'EFSA (Autoritat Europea en Seguretat Alimentària) i ha produït mota controvèrsia, però crec que ha valgut la pena.

L'aplicació de noves tecnologies ajuda a millorar la interrelació entre salut, alimentació i turisme?

Sens dubte. En el Campus d'Excel·lència que promogué la UIB era i ha de ser un dels eixos fonamentals, però ha quedat adormit per les retallades. L'hauríem de reactivar, i en la situació actual i en el futur crec més en la iniciativa privada.

Liderau un projecte europeu únic a Espanya que compagina alimentació i salut; ens en podeu explicar breument els objectius?

És el projecte BIOCLAIMS. Intentam trobar nous biomarcadors de salut, que siguin mesurables, per investigar els efectes beneficiosos dels aliments, basant-nos en les noves tecnologies de la nutrigenòmica. El repte teòric és enorme. El repte pràctic és que avui a Europa, amb la nova legislació que he comentat, perquè un aliment pugui publicitar un benefici per a la salut, primer ho ha de demostrar davant l'EFSA. Per això ha de fer estudis i anàlisis dels beneficis, mesurant biomarcadors (colesterol, pressió sanguínia, etc.), però d'aquests biomarcadors n'hi ha molt pocs que puguin ser acceptats. BIOCLAIMS vol trobar nous biomarcadors que puguin ser la base de declaracions de salut en els aliments en la propera dècada.

Fomentar la internacionalització, compartir projectes d'R+D i formar part de xarxes europees ajudarà les empreses a sortir de la crisi?

Sí, és bona part de l'estratègia, però no és fàcil, cal apostar decididament pel coneixement, cercar bones aliances, camps frontera... El principal valor està adormit a les universitats, que podrien ajudar si d'una vegada s'afrontàs la reforma estructural que es necessita. La nova llei de la ciència ha estat una primera passa.

Les retallades en ciència que s'apliquen a l'Estat són un mal menor o tindran conseqüències?

Són un mal major i ja tenen i tindran conseqüències. I no són tan sols les retallades, sinó també l'estratègia; en molts casos, la manca d'una política estructurada fa que les poques coses que hi ha es desaprofitin, perquè es reparteixen els recursos com si fossin regals. I no es tracta de gastar, sinó d'invertir en I+D, i això inclou saber seleccionar els objectius, fer la feina ben feta però també saber recollir els beneficis.