Les retallades no poden afectar l'atenció sanitària

La recepta de reduir la despesa pública per quadrar uns comptes insostenibles de la majoria d'administracions era pràcticament inevitable. Durant els anys de l'encalentida econòmica, pràcticament totes aprofitaren per gastar més del que tenien. Amb la caiguda dels ingressos, no hi va haver més alternativa que aplicar les tisores.

Fins aquí, amb matisos, tot sembla raonable. Però una vegada posats a practicar les retallades, la salut pública s'havia d'agafar amb molta precaució, perquè precisament és un dels puntals del model social que s'han dotat, amb les seves diferències i peculiaritats, la major part dels estats europeus.

Potser bona part dels ciutadans no eren conscients de la importància i l'esforç que suposa per a l'administració oferir un servei públic de salut que atén de manera sistemàtica i amb elevada qualitat les necessitats del conjunt de la població. Però el fet és que l'alt nivell assolit formava part d'una normalitat a la qual, com a societat, no es vol renunciar, entre d'altres coses perquè actua com a element de cohesió i d'igualtat d'oportunitats.

Per aquest motiu, el fet que els darrers anys s'han pres decisions com la reducció dels dispositius d'intervencions quirúrgiques els horabaixes o la menor provisió de recursos humans per fer front a les puntes de demanda, a més de la irregular inversió en el manteniment, han fet que els ciutadans comencin a patir situacions que fins ara no s'havien donat.

Llistes d'espera que s'eternitzen o ingressos hospitalaris que suposen passar-se dos dies en un passadís no són indicatius d'un nivell acceptable en la prestació del servei públic de salut. Està clar que l'administració no pot gastar el que no té, però també se li ha de reclamar un major esforç a l'hora de prioritzar la despesa pública, perquè només així es podrà redreçar una sanitat que era referència internacional.