Ahir els mitjans -inclòs l’ARA- van estar anunciant a internet durant uns quants minuts la mort de Peret quan, segons la família, el cor del cantant encara bategava. Tot i que la família exculpa la premsa d’aquest fet, el lector mereix tres coses: unes disculpes, una explicació de què va passar exactament ahir i, finalment, una invitació a reflexionar col·lectivament sobre la recurrència d’aquests casos. El primer input que va arribar a aquesta redacció va ser una peça de la web del 3/24 en què s’assegurava que el cantant havia traspassat. Els periodistes encarregats del tema van fer gestions per confirmar la notícia independentment. Abans d’aconseguir-ho, van llegir un teletip d’Efe que confirmava la notícia, en aquest cas citant fonts del departament de Cultura. Es va considerar que, en tractar-se d’una segona font i amb l’aval d’una agència de notícies, era suficient per publicar la notícia, i així es va fer. Al cap de pocs minuts arribava un comunicat que negava que ja hagués mort. Es va retirar la notícia i es va penjar el desmentiment. I poc després arribava la confirmació del decés. L’excap de premsa de Peret explicava a la tarda a aquest diari que “un personatge de la rumba” que ni tan sols era a l’hospital va fer circular la primera notícia de la seva mort, senes l'aval oficial de la família. És comprensible que un mitjà atorgui credibilitat a una agència: si no, perdrien el sentit. Però el cas obliga, un cop més, a admetre que l’acceleració informativa propulsada per Twitter no pot anar en detriment dels mecanismes de control. I la reflexió hauria de ser col·lectiva, com col·lectiu ha sigut l’error. La rapidesa informativa és primordial avui dia, però no passa encara per davant del rigor i el contrast. En tot cas, el diari reitera les disculpes.
